Política

Jordi Pujol diu que a vostè el defineixen “els valors elementals de l’autenticitat, l’honestedat i la sinceritat”. Per quin moment creu que passen aquests valors en la nostra societat?
L’home és com un “soldat begut”, que tot i donar-li cops, el soldat no cau mai. És a dir, l’home està fet d’uns valors, que per molt maltractats que estiguin mai moren, mai cauen. Els valors venen i van però morir no moriran mai.

La setmana passada el ‘Moviment Laic i Progressista’ demanava impulsar un Pacte Nacional per la Laïcitat de cara a la pròxima legislatura. Creu que el distanciament entre l’Església i la societat s’accentua avui més que mai?
Hi ha un xoc entre l’Església i la societat perquè hi ha certes coses que són incompatibles. Mira, l’entrecuix crema i esvera, el cervell refreda i encarcara, i l’ànima és l’única capaç de tenir pau. Allò que supera totes les reflexions humanes i els instints és la pau que té l’home i que buscarà sempre amb la fe de l’Església. Jo he fet el propòsit de no rondinar més, i per tant per poc que es vulgui, l’Església i la gent han d’anar junts.

Catalunya és “terra d’acollida”. És possible la convivència religiosa amb cultures com la musulmana?
Por no en tinc. Hem de deixar que vinguin altres cultures i religions i que facin la seva, tranquil•lament. Ara bé, si volem que la cultura musulmana, per exemple, entengui la nostra cultura no ho aconseguirem mai. Tenen una cultura molt diferent a la nostra, el funcionament de les famílies, la figura de la dona, la poligàmia... no canviaran. Els musulmans se’ls ha de deixar fer, si volen tenir mesquites que en tinguin però no se’ls ha d’empipar i així no ens empiparan a nosaltres. És un altre món...

Vostè considera a Pasqual Maragall “un home amb idees i iniciatives, però que es va envoltar de mediocres”. Paraules força dures... Alguns encara estan a l’executiu, pensa igual?
Jo he de respectar el govern actual i a Montilla com a president de la Generalitat, però penso que és ara realment quan està descobrint la responsabilitat de defensar el nostre país, Catalunya. En Montilla té un problema, no sap que existeix Gósol, no coneix el país, no coneix la Catalunya profunda, i això és la diferència més abismal entre Montilla i Pujol o Maragall, que si la coneixien.

I què en pensa de la classe política en general?
No tenen el nivell, cap partit. No vull parlar de formacions polítiques perquè sóc capellà i mai un capellà pot ser partidari d’un color polític. Jo defenso ser català, que això no és de ser de cap partit. Però la classe política ha aconseguit que la societat se l’ha prengués en broma.

Segons vostè “a Espanya hi ha un clima de guerra civil pels problemes nacionals”. Cap on creu que ens portarà aquesta tendència?
El problema més greu és que Castella em fa molt de respecte, si llegeixes el Quijote te n’adones que amb les Espanyes no en pots fer broma. Però Espanya no ens entendrà mai i mira que han passat anys...!

I quin és el camí, la independència? Què en pensa de les consultes independentistes?
Sí, i hem sap greu dir-ho, però és l’únic camí viable. Però hauria de ser una independència d’entesa amb l’altre, d’entesa amb Espanya com somiava Macià... Que no hi hagi conflicte. Però és molt difícil, perquè Castella no ha perdut la seva llei imperial. Jo quan vaig fer el servei militar a Zamora començaven a descobrir que parlàvem i pensàvem en català i avui en dia encara se’n fan creus.

Vostè és un gran ‘culé’. Alguns sectors veuen Laporta com una esperança per la qüestió nacional. Què en pensa de la seva inserció en política i d’aquestes expectatives creades?
Laporta no se si farà política, sincerament. Som molt amics però jo de les intimitats del Barça no en sé res, i de la seva posició política només en sé les coses que diu públicament. En Laporta és superdotat per ser president de Catalunya, però com tots els superdotats té les seves coses estranyes que el poden perjudicar...

Laporta ha estat el millor president de la història del Barça o simplement s’ha trobat el millor equip?
Totes dues coses: el Barça ha guanyat sis copes i això no solament ha estat cosa d’en Guardiola i l’equip. La gestió d’en Laporta al Barça no es pot discutir.

I com veu el Barça aquesta temporada?
Aquest any ja és diferent els jugadors estan cansats, és normal, amb el que treballen, el que cobren, el que viatgen... (riu)