Cultura

L'èxit de 'Tres dies amb la família' l'anima ja a pensar en nous projectes?
Tinc alguna idea, he començat a escriure, però de moment no hi ha cap productora al darrera i, per tant, no hi ha res lligat. Ara per ara no tinc un projecte seriós i per aquesta raó no en parlo massa.

Però la bona acollida que ha tingut seva ‘opera prima’ li obrirà moltes portes...
Espero que sí, però he de tenir un projecte consolidat sota el braç abans de moure’m. Suposo que després de la primera pel·lícula em serà relativament fàcil dur-ne a la pràctica una segona i imagino que hi haurà algun productor disposat a acollir-me.

En la seva primera pel·lícula apareixen personatges ‘emocionalment paralítics’...
Sí, però que transmeten empatia. En tots els personatges hi ha una contenció emocional, però prefereixo parlar de pudor que d’hipocresia. Cada un d’ells té les seves pors, preocupacions i carències, no són perfectes. I en el fons aquesta pel·lícula ve a dir això, que tots intentem fer el possible per ser feliços, de vegades ens en sortim i d’altres no.

Serà la línia que seguiran les seves històries futures?
Espero no limitar-me a retratar la contenció emocional, tot i que aquesta és possible que sempre estigui present en les meves històries perquè forma part de mi mateixa. Però a mesura que evolucioni com a persona segurament les meves pel·lícules també canviaran i no reflectiran sempre el mateix punt de vista sobre la vida.

La pel·lícula ha rebut bones crítiques... I la taquilla?
Vendre una ‘opera prima’ sempre és més complicat. El públic necessita una garantia i en el meu cas no tenien cap precedent.

El cinema català s’està convertint en un tipus de cinema dirigit a un públic molt concret, minoritari?
No, el nostre cinema és totalment heterogeni i, per tant, va destinat a un públic divers. Darrerament, projectes com ‘Rec’, el ‘Cant del Ocells’ o ‘Tres dies amb la família’ han evidenciat aquesta tendència. Les temàtiques del cinema català son totalment variades i no crec que tinguem una tendència determinada.

Va rodar la pel·lícula en català. Apostar pel català és un peatge, un risc?
Em sembla limitat fer pel·lícules en català perquè a l’Estat espanyol la versió original és molt reduïda. Això obliga a fer moltes còpies doblades al castellà i aquestes queden pitjor. A l’Estat espanyol es viu una situació excepcional i m’agradaria que es potenciés la versió original. En molts països el doblatge és una pràctica que fa riure a la gent.

Per tant, el doblatge fa perdre qualitat a la pel·lícula?
Sí. Una pel·lícula doblada rarament guanyarà en qualitat, sempre perdrà.

Quina opinió li mereix la Llei del cinema que ha aprovat la Generalitat?
Tot el que sigui potenciar el doblatge em sembla un pas enrere, sigui en l’idioma que sigui. No he llegit la Llei i, per tant, no la conec a fons, però tinc entès que hi ha una part dedicada al doblatge en català. Per a mi, l’error és que ni productors ni distribuïdors es plantegen apostar per la versió original.

Més pel·lícules en català comportarà un increment d’espectadors a les sales?
No crec que la gent comenci a anar al cinema o deixi d’anar-hi perquè es facin pel·lícules en català. És normal que s’aposti per una oferta en català més amplia que l’actual, tenint en compte que el català està normalitzat en qualsevol altre àmbit de la nostra societat. Però, com t'he dit, jo no poso els peus en una sala on es facin pel·lícules doblades.

Què et sembla la creació dels Premis Gaudí?
Com a iniciativa no em sembla malament. La indústria cinematogràfica catalana és fràgil i tot el que sigui donar-hi suport és positiu. Caldrà veure com evoluciona l’acadèmia, que ara per ara és jove i és massa d’hora per jutjar-la. Espero que, a la llarga, no es vinculi a cap idea política.

El conseller Tresserras comentava recentment que en un moment de crisi econòmica era més aconsellable recolzar econòmicament poques pel·lícules per garantir, com a mínim, la projecció d’aquestes a l’exterior. Això representa menys oportunitats pels nous creadors...
Aquestes coses les visc amb certa distància. Són els productors qui finalment acaben barallant-se amb el sistema per aconseguir subvencions. Confio que si presento un projecte amb prou qualitat podré optar a ajuts públics. Potser els resultats en quant a inversió en cinema no són suficientment satisfactoris, però és molt difícil legislar en el món del cinema perquè són decisions molt subjectives. La veritat és que acabo d’arribar a aquest món i encara no sé quines són les solucions per fer millor cinema.

Ser dona és un handicap per arribar a ser director de cinema?
Mai no he sentit cap tipus de discriminació en aquest sentit. He fet tot allò que m’he proposat, sense més ni menys dificultats pel fet de ser dona. Crec que el nombre de dones darrera les càmeres s’està equiparant als homes en els darrers anys.

Des de l’acadèmia es confia que tard o d’hora una pel·lícula catalana podria optar als 'Oscars'. Creu que és possible?
Ara per ara em queda una mica lluny. És important que el cinema a l’Estat espanyol no estigui centralitzat a Madrid, cal que hi hagi altres punts de producció com Catalunya, però que una pel·lícula catalana opti als 'Oscars' és quelcom que no em plantejo i que no em treu el son.

Què esperes d’aquest diumenge a la cerimònia d’entrega dels premis Goya?
Les dues categories per les quals estem nominats tenen una gran competència. Així com la categoria de millor actor sembla que el premi està cantat, caurà sobre Lluís Tossar, per ‘La Celda 211’ , en les nostres nominacions no hi ha un pronòstic clar. Ni em descarto ni ho tinc assegurat. La veritat és que tinc una favorita a les dues categories, però no us la diré.

Què representria un Goya?
Una plataforma de visibilitat. Quants més premis obtingui un projecte més interès dels productors per tirar endavant idees futures. Amb tot, però, vull pensar que encara que no hi hagi Goya, aconseguiré aixecar un altre projecte.