Cultura

Recentment en una conferència a la Cambra de Comerç es va mostrar obert a debatre el nivell de publicitat a la ràdio pública catalana.
El debat sobre el sistema de finançament dels mitjans públics de Catalunya es va fer al Parlament l’any 1983 i es va establir un finançament mixt. Els grups de la cambra continuen pensant igual. Per tant, no hem de caure en el simplisme de discutir-ho aquí perquè a Madrid ho han fet. Però sí que és veritat que en la Llei de Comunicació Audiovisual s’estableix que el CAC ha de fer uns instrucció per regular la publicitat a la ràdio, mentre que en el cas de la televisió ja es va establir que es farien deu minuts de publicitat.

A diferència de la televisió, però, la ràdio té un mercat alternatiu privat en català.
Cert, el sector privat ens demana que aprofitant la instrucció que ha de fer el CAC es limiti la publicitat a Catalunya Ràdio perquè aquesta genera competència. Per part meva, no tinc cap problema perquè es fixin aquests límits. Només demano que aquests límits s’acordin en el marc del contracte-programa, el moment en què la Corporació discuteix amb el govern l’aportació pública.

Una manera d’evitar un augment del dèficit...
Sí. Així, davant una hipotètica reducció de la publicitat, ens assegurem que els diners ens arriben de l’aportació pública i podem continuar fent la ràdio que ara fem. Aquesta hipotètica reducció, però, s’ha de discutir; no es pot fer ni en cambres fosques, sinó en llum i taquígraf.

Per tant, no s’ha de retirar la publicitat a Catalunya Ràdio.
Personalment crec que no, però podem analitzar quin tipus de publicitat coaliciona amb la ràdio privada en català.

Aquest tema surt ara pel factor crisi?
No, perquè és l’any que hem de discutir el contracte programa. Una cosa és clara. A nosaltres no ens pot passar el que li va passar a la TVE, que després de pactar el contracte-programa, es va retirar la publicitat i ara ha hagut de buscar una altra via d’ingressos. I ara en aquest moment TVE està en una greu situació financera.

Quan diu que aquest debat s’ha de fer a la llum pública, vol dir que hi ha la sospita que algú està negociant amb el sector privat un canvi legislatiu en aquest sentit?
En campanya electoral sempre hi ha temptació per part de tots els partits de guanyar recolzaments socials, mediàtics i econòmics comprometent-se a prendre determinades decisions. Sóc de l’opinió que els negocis que no es poden explicar, més val no fer-los, perquè són mals negocis.

Alguns partits catalans van alertar que la supressió total de la publicitat que s’havia aprovat per TVE al final podria afectar TV3...
Això és una qüestió de dialèctica, la teoria del domino. Si és veritat però que UTECA, la Unió de Televisions Privades, ja ha taxat dos primers punts del seu programa: autorització de compres creuades per sobre del límit del 5% i supressió de la publicitat a TVE. I el punt tres és la supressió de la publicitat a les televisions autonòmiques.

Per què tant poder UTECA?
UTECA no té tan poder, però en aquest procés a Espanya s’han ajuntat tres discursos: un discurs liberal-clàssic, és a dir, els públics no han de compatir amb els privats; la crisi econòmica i el discurs de la gent que no li agrada la publicitat.

Va ser una bona decisió?
Hi havia altres camins. Si s’hagués obligat TVE a passar de 16 a 9 minuts de publicitat i, al mateix temps, s’hagués fet complir la llei als privats, s’hauria solucionat el problema d’ensorrament dels preus publicitaris com a conseqüència d’una sobre oferta publicitària. A TV3 ens ha anat bé que els Parlament ens limités a deu minuts per hora perquè ha augmentat el valor d’aquests. El problema no és la publicitat, sinó la saturació publicitària.

Contracte programa. Situació.
Doncs, ara tenim totes les peces sobre el tauler, tenim el mandat marc. Des de la Corporació hem fet una feina silenciosa d’analitzar de forma profunda quin és el programa que albirem pels pròxims anys i ara hem de seure a negociar amb el govern. I el govern té voluntat de negociar i crec que els aspectes substancials estem d’acord.

Negocien en plena precampanya electoral.
Personalment crec que seria molt important fer-lo abans de l’estiu perquè negociar el contracte-programa en un any d’eleccions xoca amb la filosofia de la nova Llei de la Corporació. Si hem fet l’esforç de canviar el sistema de govern era precisament perquè la Corporació pogués prendre decisions com una empresa que no està subjecte totalment al govern.

De qui depèn iniciar aquesta negociació?
Per negociar hi ha d’haver dues parts, el govern i la Corporació, i la posició de la Corporació s’ha de fixar per una majoria qualificada. Si nosaltres fem la nostra feina però davant no se’ns asseu ningú, per això no calia tanta feina.

La nova Llei de la Corporació és la millor, com a eina de gestió?
Hi ha dos tipus de lleis: les que intenten positivar el que ja s’està fent i les que marquen ideals de com voldríem que fossin les coses, aquesta llei és del segon grup. Es tracta d’un sistema de govern complex i depèn de la capacitat de generar acords. En aquest sentit estic convençut que si haguessin triat un altre president ho hagués pogut fer molt millor. Hem fet coses, però només portem dos anys. Aleshores hi havia dubtes sobre la capacitat dels mitjans de la corporació d’incidir a la societat i ara s’han esvaït.

Els mitjans pública catalans són massa observats?
Són observats com ho són a la resta d’Europa, però molt menys que a la resta d’Espanya. Entre la magnitud de la cosa controlada i la magnitud del control pot haver-hi certa disfunció, però podem anar cap aquí. Sobretot es magnifiquen determinades anècdotes o es considera que els mitjans tenim més força de la que realment tenim. De vegades té més incidència social la polèmica sobre un assumpte que el propi assumpte.

Una queixa recurrent és l’excés de presència governamental a TV3.
.... També és recurrent la presència de símbols nacionals catalans, l’excés de sectors socials poc freqüents, l’excés d’espanyolització. Però això és un símptoma de riquesa. El nostre objectiu és sortir de la dinàmica govern-oposició. Però també hem d’entendre, els professionals dels mitjans públics, que no totes les crítiques tenen únicament una lectura de desgast polític. Hi ha crítiques que responen a percepcions de la societat que els grups polítics se’n fan resò.

És massa governamental, però? La crítica és vigent.
Pujol diu a les seves memòries una cosa de bastant sentit comú: els mitjans públics han de donar veu a tothom però el govern ha de tenir un plus de protagonisme derivat del fet de governar, però no del fet de controlar els mitjans. És una manera força encertada de plantejar-ho. Però, a més, els polítics han d’entendre que sortir molt als mitjans no sempre és positiu.

El polític té clar que estar al govern no és controlar?
Hi ha certa mitologia sobre el tema del control. El Parlament va decidir que si el director-general no el nomenava el govern, sinó un organisme d’extracció parlamentària, la radio i la televisió pública seria menys controlada pel govern. I així ho hem fet. Però això no vol dir que abans el director general no tingués capacitat de resistència, ni que ara el govern desaparegui. Tothom, i vull dir tothom, intenta pressionar sobre els mitjans de comunicació. Per exemple, he viscut moltes eleccions, i en les que realment la pressió va ser insostenible va ser en unes eleccions de futbol.

Enguany hi ha eleccions al F.C Barcelona. Aquestes pressions es poden repetir?
Tinc por que hi hagi candidats que juguin amb el futur dels drets televisius per aconseguir favors o no favors dels grups de comunicació. És un risc que hi ha aquest any i del qual ens hem de protegir.

Que TV3 continuï transmetent els partits del Barça depèn de qui guanyi les eleccions?
En aquests moments molt indirectament. Fins l’any 2006 TV3 adquiria directament els drets de televisius directament al F.C Barcelona, però a partir d’aleshores es gestionen a través de Mediapro.

Per què s’ha obert un “conflicte” entre el govern i la Corporació per la venda d’Audiovisual Esports?
Quan a finals dels anys 80 es posen en valor els drets audiovisuals dels clubs esportius TVC pren la decisió estratègica d’adquirir els drets dels equips catalans de primera i segons divisió. Quan les televisions privades espanyoles van entrar en aquest mercat es va constituir Audiovisual Esport, formada per Telefònica, Sogecable i TVC. Però des de l’any 2006, estem intentant marxar d’Audiovisual Esport perquè ja no tenim drets esportius, ja que ara som clients de qui té aquests drets.

El govern nega aquesta operació.
Havíem arribat a un precacord amb Sogecable per vendre la nostra part però la conselleria d’Economia i Finances no ens ha donat l’autorització. Nosaltres com a empresa tenim una opinió i el govern una altra i la discrepància s’ha de viure amb normalitat, però advertim que continuar com a accionistes d’aquesta empresa comporta uns riscos financers que en el pitjor dels escenaris no hi podríem fer front amb recursos propis.

Enguany també hi ha eleccions al Parlament. També hi haurà aturades pels blocs electorals?
Espero que no. Fins ara no hem fet res perquè estàvem a l’expectativa de la hipotètica llei electoral. Per nosaltres hagués estat una solució magnífica que la llei electoral hagués trobat una solució diferent a la legislació espanyola, però ara per ara no hi podem confiar.

Vostès van fer una proposta als partits de modificació dels blocs als partits.
Nosaltres dèiem que la proporció no havia de ser estricta, que s’havia de complir en el conjunt de la campanya i no en cada informatiu i que s’havia d’anul•lar el criteri d’ordre, i establir criteris informatius. Els nostres professionals, però, no ho van considerar suficient. Ara, les probabilitats que un pla de cobertura no sigui recorregut a la junta són menors i, per tant, és possible que anem en una situació conflictiva.

Per tant, hi haurà partits que no estaran presents a la cobertura de la campanya electoral dels mitjans públics catalans.
Els nostres plans de cobertura sempre han partit de la base dels partits que ja tenen representació en el Parlament, que és el que diu la Llei Electoral.

Els treballadors de TV3 van fer vaga. Com estan les negociacions?
Ja s’ha establert un nou calendari de negociacions i hem d’esperar.

Els treballadors aprofiten el moment de precampanya electoral per fer sentir les seves reivindicacions?
Vull pensar que no i ara per ara en aquest tema no hi ha hagut component polític. Els treballadors són conscients que estem en un entorn econòmic i social complicat i en aquest moment l’administració de la Generalitat també s’està apretant el cinturó. Crec que s’arribarà a una sortida raonable.

Amb la introducció de la TDT i l’aparició de nous canals. El Canal 33 s’ha convertit en un calaix de sastre?
En el 33 en aquests moments hi ha continguts que en els anys noranta es creia que no donaven audiència i es feien al segon canal, continguts culturals i continguts esportius de servei públic, com són partits de segona A o B, l’ACB, hoquei, handbol o waterpolo. Davant aquest canal 33 desdibuixat s’ha plantejat fer tres canals: canal ciutadà, canal cultural i canal esports. Però cada vegada que comença un nou canal vol dir augment personal i augment pressupost i davant la crisi econòmica ens hem dedicat a reduir les despeses dels ingressos que no teníem. S’haurà de debatre en marc del contracte-programa.

Cada vegada que TV3 no és líder és un fracàs per la Corporació?
Nosaltres hem de lluitar pel lideratge i crec que ho estem fent, però fer-ho en un entorn inestable com l’actual vol dir estar en la pugna. El servei públic sense públic no és servei. Per tant, no hem ser líders a qualsevol preu però hem d’estar tensionats com a organització per lluitar pel lideratge.

TV3 es beneficia de l’augment d’audiència de TVE sense anuncis?
El mapa televisiu català és diferent que l’espanyol. El lideratge quan no el tenia TV3 el tenia Tele5 o Antena3. L’audiència que ha pujat a TVE, generalment baixa a Catalunya, ha marxat d’aquestes cadenes. Ara som líders per mèrits propis, però el marge és més gran per aquest factor.

Aquest missatge de lluita pel lideratge també és vàlid per la ràdio?
Sí. No lluitar per ser líder seria immoral. Això no vol dir que ara fem “Salvame” o programes de micro ocult, això no ho farem mai. A Catalunya per ser líder es necessita qualitat i a Espanya no tant. Amb això ens semblem més a la resta d’Europa i que duri.