Entrevista a Xavier Martí, president de “Sentit Comú per Catalunya”
“Vull un polític que em doni respostes, i en Laporta només em genera preguntes”
El 31 octubre del 2007 es va fundar
Sentit comú per Catalunya (SCxCAT), una associació que vetlla per l’incidència dels ciutadans en l’activitat política. Tot i que inicialment van donar suport al líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, actualment treballen de forma independent per acostar la política als ciutadans.
per Eduard Fusté/ Eva Cardenas
Per què es va fundar Sentit comú per Catalunya?
Es va constituir per un grup de persones que ens anàvem reunint des de feia mesos i estàvem molt preocupats per la política catalana i espanyola i vam decidir començar a actuar. En aquell moment vam decidir donar suport a en Josep Antoni Duran i Lleida a les eleccions generals del 2007, perquè creiem que era una persona que podia posar ordre al Congrés del Diputats.
I dos anys més tard, el suport a Duran i Lleida continua?
No. Estem contents del que varem fer i ell n’està satisfet perquè així ens ho ha fet saber el seu entorn. Però nosaltres no hem mantingut el contacte amb ell, ara som 25 socis i 1.100 membres lliures de cap partit polític.
I ara, quin és el vostre objectiu?
Reforçar la incidència de la ciutadania en l’activitat política. No pot haver-hi política sense ciutadans. Avui es fa una política d’enquesta. I nosaltres el que volem és incentivar l’opinió dels ciutadans, que siguin més actius. Els polítics tenen els ciutadans massa lluny.
Hi ha gent de diferents sensibilitats polítiques a SCXCAT?
La nostra gent és molt heterogènia. Per edats, per estatus, des del punt de vista de valors, de pensaments. Si ens haguéssim de definir políticament diria que som centristes. És cert que hi ha gent que participa en partits polítics de diferent color però això no és incompatible en formar part de l’associació.
Hem arribat al límit del desprestigi de la política?
La política està desprestigiada, però és imprescindible. I per poder-la fer funcionar de nou necessitem credibilitat, polítics coherents, eficaços, amb responsabilitat i això últimament s’ha trobat a faltar perquè els polítics controlen el govern però, i qui controla els polítics? Són els ciutadans els que haurien de controlar els seus representants, hauríem de ser més crítics amb ells.
Veu factible que els polítics puguin tenir aquest sentit comú del que vostès parlen?
Sentit comú és seny i el polític n’ha de tenir. S’han de fer propostes amb seny, però propostes que donin resposta al ciutadà, als problemes del carrer, no donar propostes populistes. Ara demanem seny, sentit comú, ara tothom ha d’empènyer a la mateixa direcció, hem de deixar enrere les diferents visions polítiques i remar tots cap a un mateix costat.
Falta manca de lideratge a la política?
Sí, però el lideratge va vinculat a l’autoritat moral, trobem a faltar líders polítics amb vocació política. Abans hi havia sacrifici, esforç, il•lusió de ser polític, ara s’ha professionalitat tant que hi ha polítics poc sòlids, sense contingut. Al polítics se l’ha de creure. Nosaltres volem el polític que li digui a la ciutadania que ha de fer. Una cosa és el que vol escoltar la gent i l’altra és el que s’ha de fer. Per exemple, si per sortir de la crisi tots hem de fer esforços, la gent els farà, però quan hi hagi algú que li digui clarament què ha de fer. S’ha perdut credibilitat política, s’han d’acabar els polítics que només fan el que diuen les enquestes, s’han d’acabar el polítics mediàtics, però amb poc contingut.
Un d’aquests “polítics mediàtics” de qui parla és Joan Laporta?
Sí. Joan Laporta em sembla poc seriós. Si el senyor Laporta vol ser president, endavant, però que parli clar. Encara no sé què vol fer, quin país vol. Jo vull un polític que em doni respostes, i en Joan Laporta només em genera preguntes. No volem personalismes. Que hi hagin nous líders em sembla bé, però la gent que vulgui fer política que ho digui, que digui que es vol presentar però sobretot que digui què vol fer. Aquest nous aspirants no poden donar una imatge frívola de la política.
Els catalans estem “fatigats” amb la política com va dir el conseller Maragall?
Estem “fatigats” de parlar massa de política i de no veure resultats. La política és més que gestió. Les coses s’han de fer amb un sentit, podem anar fent moltes coses però hem de saber perquè les fem, quin sentit té tot plegat.
I què en pensa de l’enrenou format per l’Ernest Maragall...
Hi ha una contradicció. En primer lloc s'han d'agrair les declaracions d’en Maragall perquè és un mal estar evident, que existeix, però no comprenc la rectificació de després. No m’agrada que no hi hagi autonomia entre la classe política. Els polítics han de ser més autònoms.
I creu que el president Montilla esgotarà l’actual legislatura?
Sí, perquè hi ha molta feina a fer i la gent del carrer no entendria que tot es paralitzés convocant ara unes eleccions.
Quina proposta econòmica té “SCXCAT”?
Ara és necessari recuperar i potenciar a l’emprenedor, ara mateix tots no coincidim amb la forma però si amb el fet: l’economia productiva és l’element clau per mirar cap al futur.
Les irregularitats de finançament dels partits empitjora encara més la imatge dels polítics. Què en pensa del cas “Pallerols”?
Jo sóc d’Unió i lamento que el partit pugui estar implicat en aquestes coses, el que passa és que no sé si realment hi està implicat. És una història que porta molt de temps... Però hi ha una llei que tots els partits han de seguir, això està clar. Davant de la justícia tots som iguals.
Els partits de l’oposició demanen que Unió s’expliqui al Parlament...
Em sembla bé que un partit controli a l’altre, però ho han de fer sempre. Utilitzar aquestes circumstàncies per recrear-se amb les possibles irregularitats de l'oposició, no. Aquestes casos fan desprestigiar la política.
Quina opinió li mereixen els referèndums independentistes?
Tenim lleialtat a l’Estatut, a la Constitució i a Europa. Nosaltres ho respectem però aquestes iniciatives populars tenen masses interessos personals. Ara hi ha més independentistes, jo no ho sóc, SCXCAT no ho és, però totes les posicions són respectables si també ens respecten a nosaltres.