Entrevista a Joaquín Leguina, expresident de la Comunitat de Madrid
"Valdria la pena passar el ribot a més d’un article de l’Estatut”
Després d'abandonar la política a principis del 2008, Joaquín Leguina demostra que la seva faceta d’escriptor segueix en bona forma amb
‘La Luz Crepuscular’ (Alfaguara). Conversar amb l’expresident de la comunitat de Madrid i històric dirigent socialista va molt més enllà de la literatura. Leguina es defineix com a “patriota constitucional” i es mostra especialment crític amb el president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, al qual reconeix no haver “votat mai” i amb un Montilla pròxim a l’“etnicisme catalanista”.
per Xavier March
‘La luz crepuscular’. Una autobiografia?
No, sota cap concepte. Les autobiografies es fan per justificar-se i en aquest cas no hi ha cap justificació. El què trobem és una intenció de despullar-se en la part pública però de fer ficció en la vessant amorosa, sentimental i familiar.
Havia arribat l’hora de tombar la vista enrere i reflexionar?
Sí, però no només sobre el meu passat, sinó sobre el d’una generació que està en l’últim revolt del camí. Creia que valia la pena fer un exercici literari sobre aquest material.
I ha trobat?
Més fracassos que èxits. La vida està plena d’ensopegades, de mals passos.
El cúmul d’ensopegades en política poden passar factura. El desencant i la desafecció en són conseqüències directes...
Per tenir un desencant has d’haver estat encantat i crec que avui no és convenient encantar-se amb cap líder o projecte polític. En quant a la desafecció, em resulta preocupant, els polítics s’ho haurien de fer mirar.
Haurem d’esperar a les pròximes eleccions al Parlament per veure com afecta la desafecció a Catalunya. Ara per ara, què li sembla el paper del president Montilla?
No estic d’acord amb la seva política en la línia del nacionalisme identitari català. El PSC no representa això. Els seus seguidors són catalanistes i d’esquerres i no pas partidaris de l’etnicisme catalanista. Montilla ho ha oblidat, i això és un error greu. Ara li toca anar a buscar aquests votants i recuperar-los si vol treure’n alguna cosa positiva.
S’està apartant de l’essència del PSOE?
Montilla no es pot embolicar amb la senyera i allunyar-se cada vegada més de la resta dels socialistes, això és perillós. Catalunya forma part d’Espanya i la Constitució així ho diu. No hem d’oblidar que la Constitució està pactada amb els nacionalistes catalans. Em pregunto perquè no s’atenen a ella i perquè volen saltar-se la banca cada matí.
Zapatero hauria de prendre mesures?
Zapatero no pot prendre mesures amb Montilla. Les relacions entre PSC i PSOE estan establertes en un protocol que, tot i que jo mai hauria signat, va ser creat així i ara cal complir-lo.
Potser al president del govern li ha mancat autoritat davant les autonomies?
Zapatero ha obert un meló sense saber què hi havia dins i ha aprovat estatuts sense el consens necessari. Catalunya n’és l’exemple més clar. L’anterior Estatut català tenia el consens de tots, l’actual no. Aquesta és una gran coixesa que no convé oblidar.
Però vostè va votar a favor del nou Estatut de Catalunya...
M’hi vaig veure forçat. Havia defensant durant més de trenta anys que s’havia de votar el que deia el partit i ho vaig haver de fer. Potser em vaig equivocar, hauria d’haver marxar abans. En el fons és simplement una anècdota personal que no té transcendència. El que sí té transcendència són els problemes que està generant aquest Estatut...
Pendent de sentència, per cert.
És que la configuració del Tribunal Constitucional és un altre problema. Hi ha persones que no mereixen estar-hi. I aquesta lentitud només fa que deteriorar una institució que ells mateixos haurien de defensar. Que diguin la sentència ja i deixin de marejar la perdiu.
Segons vostè, com hauria de ser?
Un text adequat als paràmetres constitucionals. Aquesta és la obligació del TC, tot article que no compleixi aquest requisit, no és vàlid. Com que jo no pertanyo al TC no et diré quins articles són vàlids o no, però crec que ni ha algun al qual valdria la pena passar-li el ribot.
Què l'evoca la definició de Catalunya com a nació?
En el debat constitucional de 1978 es va debatre fins a la sacietat aquest tema i es va arribar a un acord entre els nacionalistes catalans i els altres partits polítics. Per què es vol trencar ara aquell pacte? Què ha passat a Catalunya des del 78 fins ara? Si haguessin passat dos segles ho podria arribar a entendre però només han passat uns anys. I per cert, a Catalunya molta més gent va votar la Constitució que aquest Estatut.
Recentment suggeria a Montilla que dediqués més esforços a defensar la seva llengua materna, el castellà. La teoria que el castellà està maltractat a Catalunya no pertany precisament als socialistes...
Tant la Constitució com l’Estatut anterior senyalaven que Catalunya era bilingüe, i això vol dir que conviuen les dues llengües i que qualsevol de les dues és utilitzable. Digui’m quan ha escoltat un discurs en castellà al Parlament de Catalunya...
El grup de Ciutadans ho acostuma a fer...
És una anècdota. El cert és que hi ha persones dins la cambra que tenen series dificultats per parlar correctament el català. És evident que Montilla no parla el mateix català que Maragall.
Com veu les relacions Catalunya-Espanya?
Malament. Partint de la base que Catalunya forma part d’Espanya, veig que les relacions entre els polítics catalans i la resta no són bones i això ens perjudica a tots. Les relacions entre ciutadans, crec que no s’han deteriorat.
No obstant, un sector de la societat catalana reclama la independència mitjançant consultes...
Aquests viuen d’això. Com que des de l’Estat callen, ells van fent. Mentre algú no els ensenyi les dents seguiran fent aquestes coses.
El sistema autonòmic encara és vàlid?
És un acord, té una lògica. Els fets diferencials que volen trencar l’Estat federal són creixents. I cada cop que s'esquerda la forma federal venen darrera tots els emulats. Si Catalunya aconsegueix alguna cosa en aquest sentit, després ve Andalusia i més tard si afegeixen tots els altres. Això no pot continuar així. Cal tornar al consens i al sentit comú.
També existeix el nacionalisme espanyol...
Aquest vol uniformar-ho tot i això tampoc és possible. Jo sóc un patriota constitucional i m’atenc al que diu la Constitució.
Repassa el passat amb certa nostàlgia. Se sent nostàlgic d’un PSOE anterior?
La nostàlgia és el dolor del retorn al passat. En aquest cas el record no em produeix cap dolor. És un retorn des de la serenitat, l’edat i la reflexió.
El present del PSOE es diu Zapatero. Se sent desenganyat?
Jo ja em veia a venir qui era Zapatero i per aquesta raó no l’he votat mai i no em puc sentir desenganyat. Passa per un molt mal moment, un mal tràngol provocat pel seu optimisme, que l’ha portat a cometre errors molt greus.
Per exemple?
El gir en política econòmica que dur a terme ara i que s’hauria d’haver fet molt abans. Els polítics estan obligats a atendre la realitat per sobre de les seves subjectivitats.
La política ha anat a pitjor en els darrers anys?
La qualitat de la democràcia depèn en bona mesura de la qualitat dels partits i aquests són els que han anat a pitjor. Els partits s’han mofat de l’article sisè de la Constitució, que els obliga a ser democràtics. Actualment no hi ha cap partit a Espanya democràtic, tots estan fora de la Constitució. Algú els hauria de cridar l’atenció i això ho podria fer-ho el TC, però no aquest, perquè trigaria 20 anys en posar-s’hi.
És comparable Felipe González amb Zapatero?
Diuen que totes les comparacions són odioses i en aquest cas especialment ho seria per Felipe González.