Opinió

R, de Responsabilitat

“No és casualitat que Weber citi al Gran Inquisidor: exemple màxim d’ètica de la responsabilitat no només perquè està disposat a renunciar a qualsevol principi –és més, a condemnar el principi– amb l’objectiu de governar les conseqüències; sinó també, més a fons, perquè és portat en la seva pròpia lògica a considerar l’home matèria de la seva pròpia obra, i a considerar l’obra com l’únic déu” (Confines de lo político, Roberto Esposito)

Primera comissió d’investigació al Govern de José Montilla, oberta arran de l’incendi d’Horta de Sant Joan d’aquest passat estiu. La segona dels governs d’esquerres. Si no ens falla la memòria, la comissió d’investigació del Carmel va quedar en no-res. Un pacte pel silenci després de jornades maratonianes amb grans escarafalls on suposadament els diputats feien veure que s’entestaven en trobar algun tipus de responsabilitat política. Així va quedar: només amb la intenció, molta parafernàlia elevada a model de conducta sobretot estètica i d’aquell 3% denunciat en seu parlamentària mai més se’n va parlar ni, evidentment, investigar.

Voleiem una moneda per fer-nos-ho a cara o creu. En sortirà alguna cosa d’aquesta comissió naixent? Ahir al matí, amb una afectuosa malícia de la veu, el diputat socialista David Pérez apel•lava a la responsabilitat per evitar que aquesta comissió no serveixi per a res. Assegurava que, com a mínim, el PSC no comença la partida amb les conclusions fetes, sinó que l’inicia des de zero i, per això, no s’oposarà a cap compareixença que proposi l’oposició. De fet, fora de la sala reconeixien que també acceptaran que comparegui el cap d’operacions, el famós Delta Zero (DO), si així es reclama, tot i advertint que el seu estat d’ànim està sota mínims per la càrrega emocional que suposa la mort dels quatre companys de Lleida. Informativament parlant, el caramel d’assaborir la versió del DO no té fi. Sovint convertim les persones en fets noticiables, oblidant precisament el més bàsic.

El PSC, doncs, assegura que no li tremolaran les cames aquesta vegada (…una afirmació difícilment creïble hores d’ara, tot i que si no fos per l’estabilitat del Govern, alguns ja faria dies que haguessin tirat pel dret…). En canvi, una ICV a la defensiva no ha començat amb el mateix peu que el seu germà gran. “Amb voluntat constructiva”, els ecosocialistes esperen que la comissió desmenteixi “els atacs interessats llençats per l’oposició” durant tot aquest temps per, evidentment, desgastar el Govern. És el que pensa Joan Saura, que potser no se’n refia prou dels seus parlamentaris i aprofita les pàgines d’un diari per posar més llenya al foc i fer allò tan lleig del “i tu més”, posant el dit al bell mig de l’ull de l’Artur Mas. I és que ningú va néixer ahir. Tampoc l’oposició. Per això és difícil pensar que deixaran en un calaix les conclusions que ja tenen pensades, i menys si ahir els escoltàvem augurant amb virginal clarividència que durant aquestes setmanes es farà evident “la precipitació política per tancar el tema” i l’obsessió d’alts càrrecs de la Generalitat per negar “descoordinació” en l’extinció de l’incendi, “negligència política” o “ocultació d’informació”. Tenim, doncs, assegurats uns quants dies de trabucs i d’enrenou.

En menys d’un any hi haurà eleccions i, com deia aquell, la classe política és de mal suprimir perquè a l’hora de la veritat es renova contínuament. Ningú en voldrà sortir escaldat d’aquesta comissió, però cada dia que passa, qui ja té les conclusions més escrites són els ciutadans.