Opinió

Els llibres de text de llengua catalana utilitzats a les escoles de Catalunya es basen en una única varietat lingüística territorial, la del Principat. Les altres variants dialectals presents en altres territoris de l’àrea lingüística són desconegudes per a la majoria d’alumnes.

Això significa que, d’una manera conscient o inconscient, s’està reduint l’àmbit territorial del català i simplificant la llengua, perquè ni es situa en un mapa tot el territori ni s’expliquen totes les formes i varietats del domini lingüístic català, com ara el català de les Illes, del País Valencià, de la Franja d’Aragó o de la Catalunya Nord per posar exemples.

Es confonen els límits polítics i geogràfics amb els límits lingüístics, amb la qual cosa s’elimina una part del territori que queda força retallat. D’aquesta manera tan fàcil estan modificant a la baixa l’àrea lingüística.

Els alumnes surten de l’escola sense saber que el català es parla en quatre estats diferents: Espanya, Itàlia, França i Andorra i sense conèixer la riquesa i varietat dialectal de la seva llengua. Aquesta inconsciència lingüística seria imperdonable en qualsevol altre país del món. No hi ha cap alumne de l’Estat espanyol que no sàpiga que el castellà es parla en la part sud del continent americà. Tampoc no hi ha cap alumne francès que no sàpiga en quin llocs de l’Àfrica o d’Amèrica es parla francès.

En canvi, desconèixer els llocs on es parla català i les seves variants dialectals eés considera normal a les nostres escoles i és acceptat sense problemes per la majoria de la població. Estem creant analfabets en la nostra llengua.

A aquest desconeixement, territorial i dialectal, cal afegir-hi que hi ha molts professors que quan parlen amb els alumnes trien les paraules que més s’assemblen al castellà perquè creuen que els alumnes amb dificultats els entenen millor. Amb això aconsegueixen dues coses:-, primer, mostrar que el castellà i el català no es diferencien gran cosa i, en segon lloc, que el català no té un lèxic diferenciat del castellà ni formes genuïnes pròpies.

El resultat de tot plegat és la fragmentació territorial i la simplificació gramatical. D’aquesta manera i sense adonar-nos-en estem contribuint a l’empobriment del català i a la reducció de la seva àrea lingüística.