Segons un informe, en cas d'independència la situació catalana als organismes continentals no dependria de l'Estat espanyol, ja que no existeix el dret a l'expulsió
En les consultes per la independència qualsevol persona que va a votar respon a la pregunta: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat social democràtic i de dret integrat en la Unió Europea?”. Com a mínim és possible ser independents sense sortir de la
Unió Europea, segons un estudi de la fundació
Cercle d’Estudis Sobiranistes que s’ha presentat aquest matí a l’aula Europa.
En primer lloc, “ha de quedar clar que volem romandre a la Unió Europea” i és que segons l’estudi elaborat per sAntoni Abad, professor visitant de la Universitat d’Stanford, ni Catalunya ni la resta de territoris que succeeixen l’actual Estat espanyol en cas de trencar aquest lligam haurien de sol•licitar l’admissió com a nous membres de la UE perquè ja hi pertanyen”.
"Als catalans no se’ls poden negar els drets que tenen com a europeus. Llibertat de moviments, de persones, de capital...” En aquest sentit, el doctor en dret constitucional i vicepresident de la fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes ha apuntat que “no està previst que els estats membres puguin expulsar un altre. Poden exercir el seu dret a sortir com va fer Groenlàndia però no ser exclosos”. De fet, “com que no hi ha una regla de secessió d’Estats hi ha un buit legal i s’aplica el conveni de Viena de 1978“.
A més, segons Abad, en cas d'independència la situació catalana a la UE “no dependrà d’Espanya ni del que diguin els espanyols”. D’altra banda, el president de la fundació d’estudis sobiranistes i ex-vocal del consell general del poder judicial, Alfons López Tena, també ha advertit que “tothom jugarà amb l’espantall de quedar fora de la Unió Europea, sense tenir en compte que ja en formem part”. “En aquests processos sempre es passa per tres fases, el negacionisme, la ridiculització i la posició. Ara ens trobem en el negacionisme”, ha explicat.
En l’acte de presentació de l’informe també hi ha intervingut Linda Fabiani, ministra d’afers exteriors d’Escòcia entre el 2007 i el 2009 i diputada del parlament escocès, que ha comparat la situació catalana amb l’escocesa. “Aquests territoris constantment patim violència oral. Sempre se’ns acusa de ser massa petits, massa pobres. Catalunya, Gal•les, Galícia o Euskadi continuaran sent membres de la UE si els ciutadans no diuen el contrari”.
Referent als tractats internacionals, Fabiani creu que Escòcia “ tindrà l’obligació de complir els tractats que ha signat el Regne Unit” i el mateix passarà amb Catalunya. Referent a les propietats, Fabiani ha afirmat que “sovint assumim que no som propietaris de res. Per què? Hi haurà d’haver un procés de negociació perquè Escòcia ha estat contribuint al desenvolupament del Regne Unit”, ha apuntat.
Segons Fabiani, “a Europa s’estan despertant, recuperant identitats col•lectives i això és positiu. Els petits estats podran negociar i reforçar posicions en el si de la Unió Europea perquè tots tenen un denominador comú”.
L’acte també ha comptat amb la presència dels eurodiputats Ramon Tremosa, Oriol Junqueras, Izaskun Bilbao, Raül Romeva i Héctor López Bofill, que també participat en una taula rodona.