Economia

Els polítics demanen a la societat que s’estrenyi el cinturó, però ells s’apliquen una altra mesura. En ple debat sobre les modificacions del sistema de pensions que planteja l'executiu espanyol, diputats i senadors tenen garantit cobrar la pensió màxima després d'onze anys de mandat, sempre que hagin cotitzat quaranta anys.

Actualment, i després de la rectificació del govern espanyol, un ciutadà ha de cotitzar com a mínim 15 anys si vol tenir el dret a cobrar una pensió quan es jubili. En canvi, un diputat o senador té garantit el 80% de la pensió màxima i després d'onze anys de servei a les Cambres podrà cobrar el total de la pensió més alta que actualment se situa en els 2.460 euros al mes. Si no s'és polític cal cotitzar 35 anys i els últims 15 al màxim per gaudir d'aquesta mateixa pensió.

Hi ha més diferències entre els polítics i el ciutadà del carrer. Mentre qualsevol no pot compatibilitzar pensions, ministres, diputats o secretaris d'Estat, poden tenir-ne dues i fins a tres tipus de pensions diferents. És el cas de l'exvicepresident econòmic, Pedro Solbes, que cobra la seva pensió com a exministre però també pel seu càrrec al Parlament Europeu.

El reglament de pensions parlamentàries aprovat l'onze de juny del 2006 es va crear per cobrir els parlamentaris que no arribessin a les pautes fixades en les pensions públiques. En aquest casos, aniria a càrrec dels pressuposts de la cambra fer-se càrrec del límit entre la pensió màxima i la pensió percebuda pel diputat.

I, en el cas que el parlamentari hagi arribat als 55 i no tingui feina, les Cots Generals els mantenen donats d'alta a la seguretat social perquè completin el període de cotització necessària per accedir a la pensió de jubilació, en funció d'un conveni amb la Seguretat Social.

Ara bé, segons el president del Congrés, José Bono, “des que va morir el general Franco i des que tenim democràcia, hi ha hagut 3.600 parlamentaris” i d'aquests, “només a 70 se'ls ha completat la pensió”, ha assegurat en una entrevista a Telecinco el president de la cambra per justificar aquesta situació.