Opinió

Llegeixo al suplement “es” de LA VANGUARDIA un article sobre el “Déjà vu”. Automàticament, enlloc de pensar en si ja he vist i llegit aquell article en un altre ocasió, em ve al cap el fenòmen “Jamis Vu”: El Mai vist. Tan o més insòlit que el Déjà vu. Hi ha poques coses més desconcertants que veure a una persona propera totalment extranya. O passejar per un lloc familiar i perdre’s. O encara pitjor: Veure una foto teva i no reconeixa’t. No recordar haver estat allà. No recordar haver viscut allò. No saber com, quan a on, ni amb qui va ser. Ni tan sols què va ser. Repasso arxius de fotos i penso que el “Jamais vu” deu tenir bastant a veure amb la memòria selectiva: Esborres del cap allò que no t’interessa reviure. Allò que va ser, però que millor que no hagués estat. Un inconscient clic i aquell record queda eliminat. Perquè encara que hi hagi una prova gràfica, allò per tu mai va passar.