Cinema Català

Martin Scorsese estrena Shutter Island aquest divendres, la seva darrera pel·lícula amb Leo DiCaprio com a protagonista. Amb un thriller psicològic i amb una aura de terror, el director italoamericà demostra una vegada més que és un dels millors directors de la història del cinema i que, ens agradi més o menys depenent de cada pel·lícula i de cada espectador, ell mai falla.

A vegades decep, evidentment. I a vegades (la majoria) entusiasma. Un director de gran regularitat, un corredor de fons, un personatge capaç de seguir fent gran cinema (clàssic i modern) i de demostrar que tot i l'evolució del cinema i de la seva manera de fer, té un estil clar, propi i molt marcat.

Shutter Island no és la seva millor pel·lícula, com per mi tampoc ho eren els seus darrers treballs: ni El aviador, ni Infiltrados, ni la menystinguda Gangs of NY, ni la poc vista Al límite. És evident que cap d'aquestes pel·lícules és Toro Salvaje, ni Taxi Driver, ni Uno de los nuestros. Però segueixen sent grans pel·lícules, d'un director de muntatge, clàssic que no antic, modern que no modernet.

Estimat pels amants del cine de culte, adorat pels seguidors del cinema d'autor, i consolidat pels que només van a veure cinema comercial i crispetàire, Scorsese té poc a veure amb el seu coetani i compatriota Francis Ford Coppola, que no ha sabut resistir el pas del temps i no s'ha sabut adaptar a un mitjà i uns espectadors que no han re-connectat amb ell com ho feien a El padrino o Apocalipsis Now.

Director prolífic i treballador, la seva única creu han estat les dates d'entrega: Gangs of NY, sense anar més lluny, es va estrenar més de dos anys tard, i quan els productors li demaneven com tenia la cinta, ell responia: "Us vaig dir que estaria llesta per Nadal. Però no de quin any". Amant de la música i del cinema com de la vida mateixa, ha dirigit documentals imprescindibles sobre els Rolling Stone i sobre Bob Dylan al mateix temps que una història del cinema a través de films americans.

Ara, amb Shutter Island demostra de nou que és un dels grans. O el gran. El rei. El mestre. El cineasta. Feliç, americà, comercial, autor, enamorat de la seva feina i de la màgia del cinema. Llàstima que, des de fa anys, ha substituït el seu heroi Robert De Niro. Tot i que cal dir que el nou convidat des de fa quatre films, Leonardo DiCaprio, està a l'alçada.