Societat

Dimecres el Secretari d’Immigració, Oriol Amorós, els va convocar per parlar de com els partits tracten el tema de la immigració. Algun retret? Alguna conclusió?
Després de més d’un any de silenci des del dia que es va signar el Pacte Nacional d’Immigració ens va convocar per parlar només d’un punt. Aquest diu que els partits no han de fer un ús partidista de la Immigració, però no pas que no en puguem parlar ja que es tracta d’un tema important.

Precisament el govern, concretament el conseller Huguet com a portaveu, els va acusar d’instigar el conflicte de Salt. Esperen una disculpa com han demanat?
Vaig demanar al secretari d’immigració que CiU esperava disculpes públiques per part del conseller per unes acusacions que considerem molt greus. Em van dir que s’havien fet les gestions i continuem esperant disculpes.

Per tant, neguen les paraules d’Huguet.
Les seves acusacions són gratuïtes, fora de lloc i no es basen en res. Declaracions d’un conseller que no ha anat a Salt i que hauria de sortir de la seva urna del departament. Un conseller del govern el primer que hauria de tenir és respecte per a tothom i, sobretot, en temes tan delicats com aquests hauria d’oferir més pau i més concòrdia.

Consideren que altres partits sí poden aprofitar-se de la situació? Plataforma per Catalunya ja ha anunciat candidatura a Salt.
Sí. Preocupa que determinades formacions de caire populista facin una mal ús d’aquest tema. El tema de la immigració mal usat, per exemple, convertint les llegendes urbanes en veritats, genera un mal estar que pot arribar a encendre determinades zones del país.

El conseller Huguet també apostava per crear xarxes socials formades per immigrants i autòctons per generar cohesió. Això no és delegar la responsabilitat?
Cal reforçar les estructures socials bàsiques, però qui té el deure d’assegurar la convivència i els serveis és l’administració. Si volem comptar amb la xarxa social, que no em sembla una mala solució, cal que el govern es reuneixi amb aquestes entitats, sumar esforços i generar un programa d’actuació. Hem de comptar amb la societat civil, però sense trepitjar-la. Col•laborar no vol dir controlar. El treball conjunt s’ha de fer des del respecte i deixant llibertat a les entitats i els voluntaris.

El desembre del 2008 es va aprovar el Pacte Nacional per la Immigració, fets com el de Salt posen en dubte algun apartat d’aquell acord?
En aquest pacte CiU va tenir una actitud molt responsable i constructiva. Som l’única força de l’oposició que el vam signar. El Pacte Nacional només dóna uns grans eixos. Un pacte o una llei pot ser bo, però després tot depèn de qui l’aplica. De vegades els problemes no venen de les lleis, sinó dels governs. I aquest és el cas de Catalunya. Tenim un govern que no lidera els temes importants i la immigració és un d’ells.

Per què, segons vostès, no l’està aplicant correctament?
Per nosaltres un punt bàsic del Pla és el compromís que cap persona quedi fora d’un dret que li pertoca. No es poden retallar les prestacions per manca de recursos sense donar explicacions. L’administració ha de complir els seus deures. Si hi ha unes prestacions per necessitats bàsiques s’han d’abonar, però ara n’hi ha pendents de resoldre des de l’any 2008. Davant això, ningú, ni la consellera, es posa vermella. El govern també nega que hi hagin hagut retallades dels drets socials, però el Síndic de Greuges en el seu informe anual ho confirma. Ells fan pancarta dels socials, però nosaltres creiem que amb aquests no si pot jugar. Nosaltres som una formació catalanista i tenim clar que la nació comença per la gent.

Doncs precisament a Madrid, ara durant les negociacions, els partits del govern, especialment Iniciativa, abanderen la defensa dels drets socials.
A Madrid ho diuen, i aquí els retallen. És una gran incongruència. S’ha pogut veure en el retard en els pagaments de les entitats socials i en la retallada de les subvencions en l’àmbit social.

Precisament aquesta setmana l’Associació Catalana en Defensa de Vídues, Vidus, Orfes i Pensionistes (ACEVOP) ha tornat a reclamar l’aplicació de l’augment de les pensions que va aprovar el Congrés fa dos anys.
Sí. Fa més d’un any CiU va proposar i es va aprovar que la base reguladora de la base de pensió de viduïtat passi del 50% als 70%. Avui, però, el govern socialista encara no ho aplica. I a Catalunya, des de l’any 2002, es va crear una prestació social complement de les pensions més baixes de viduïtat, però com que el govern tripartit no ha actualitzat el topall d’ingressos per aquesta prestació, segons la previsió de pressupostos del 2010, la majoria de vídues han perdut aquest complement. I en tot aquest debat, el govern de Catalunya no ha dit res en defensa dels pensionistes de Catalunya.

Molta gent gran s’ha sentit ofesa.
Sí, perquè avui ens trobem que molts pensionistes com que han augmentat més les retencions que la seva pensió, ara cobren menys, però com que no fan declaració no ho poden recuperar. Altres també han perdut el complement pel regal que l’any passat feia el senyor Zapatero de 400 euros, que aquest any ha retirat. Els pensionistes no contribuents se’ls ha augmentat la pensió 3 euros el mes i el complement de Catalunya és de 98 cèntims el mes. Alguns airegen les banderes d’esquerra, però darrera no hi ha compromís en política social.

I paral•lelament ens discutim sobre les pensions de futur i l’edat de jubilació.
La gent que s’aproxima a la jubilació ja li tremolen les cames. Només que arregléssim les prejubilacions que es fan ja donaríem moltes solucions. La gent s’hauria de jubilar als 65 anys, ara el promig és de 62, i després, segons la professió, hi podria haver una part voluntària. Però tota aquesta discussió s’ha de fer en el marc del Pacte de Toledo i no fent declaracions descontrolades que només generen inseguretat.

Veu alguna possibilitat de pacte anticrisi en la trobada de l’Acord Estratègic que el govern ha convocat pel proper divendres?
D’entrada no sembla que hi hagin d’haver grans acords. Artur Mas en aquesta reunió defensarà els punts que ja vam proposar al ple. Cal destacar però una diferència d’actitud: nosaltres vam dir que sí a les propostes del govern, mentre que el govern va dir que no a les propostes de CiU. En un moment de crisi demanen una actitud constructiva, però nosaltres anem amb un sí i el govern amb un no.

Recordem el punt més important per Convergència.
Hauríem d’arribar a un acord per defensar a Madrid que l’IVA no s’augmenti. Per exemple, a partir del juliol s’augmentarà un 1% l’IVA a les residències d’avis, per tant, augmentaran els preus, una cosa impensable en temps de crisi.

Fins a quin punt, després d’aquesta crisi, Catalunya pot arribar a perdre nivell de benestar? El dèficit de la Generalitat també augmenta.
Nosaltres notem que hi ha hagut falta d’eficàcia per part del govern de la Generalitat, malgrat hi ha hagut un creixement desmesurat del nombre de treballadors públics. Després s’hauran de racionalitzar moltes coses, però la gent sobretot espera un millor funcionament.

En quin sentit?
El problema no és solament una mala gestió dels recursos, sinó també de gestió. Fa uns anys per tramitar un certificat de discapacitat es tardava quatre mesos i ara en són divuit. Respecte la Llei de la Dependència diuen que són tres mesos per fer la valoració i tres mesos per rebre l’atenció, però la gent comença a rebre alguna cosa al cap d’un any o un any i mig. Si volem més competències és per autogovernar-nos i per tenir l’administració més propera.

Doncs, el govern amb campanyes dedicades al 012 o sobre l’administració on line envia un missatge contrari.
Amb el tripartit la gent té una administració més llunyana. Per exemple, costa que et contestin una carta o tota la xarxa d’oficines de benestar han passat a dependre de Governació. Avui els ciutadans se senten pitjor atesos. Parlen dels drets socials com a pancarta, però darrera no hi ha res. Saben fer i es gasten molts diners amb propaganda però no hi ha respecte pels drets socials. I en els actes de les entitats no hi ha mai alts càrrecs del govern.

Repetirà a les llistes?
Estic a disposició de CiU i d’Atur Mas. Vaig entrar en política des del món associatiu i el que aplicava allà i aplico avui és el mateix: la voluntat de servei a les persones i a la nació, des d’un sentiment d’estima pel país. Personalment estic a punt.