Cultura

Què pretenies explicar amb “Diari d’un progre desconcertat”?
La idea bàsica que em va moure a fer aquest llibre és que hi ha una tendència cada més generalitzada a pensar blanc ( i només blanc) o negre ( i només negre). Ideologies inamovibles. Jo el que demano és que el “senyor blanc” pugui agafar coses del “senyor negre” i al contrari. Fugim dels dogmes absoluts, ningú té la veritat absoluta. Tenim tendència a pensar que nosaltres tenim la raó, i si escoltem una cosa que no és el que volem escoltar pensem que aquella persona està equivocada.

Només els “progres” estan desconcertats?
Tothom està desconcertat perquè passen coses que no entenem, i jo cada dia reivindico poder pensar allò que vull i no tenir una opinió per catàleg.

Què té en contra dels “progres”?
He agafat la figura del “progre” desconcertat perquè era més interessant que agafar la d’un “neocon”, neoconservador, que seria la contra. És massa fàcil cridar contra l’Aznar i en canvi és molt més difícil fer-ho contra els “progres”. El més curiós és que ser “progre” no és progressista perquè moltes vegades el “progre” pot arribar a ser molt conservador.

I com definiries el “progre” actual?
És una persona de més de 40 anys, desconcertada. La generació que ve darrera seu, els seus fills, no són “progres”. El “progre” ve de finals del anys 60, ha viscut l’etapa final de la dictadura de Franco i, a més, es veu que l’any 68 estava a París... La població de París era d’uns 50 milions d’habitants aquell any, tothom hi era! (riu).

I ara aquests “progres” que anaven a favor del progrés s’han quedat enrere?
El “progre” lluitava per unes idees que eren justes, però ell ha anat canviat al llarg dels anys però no vol renunciar a les seves idees perquè seria contradir-se... I per tant, per no ser infidel a la teva lluita de fa molts anys, manté uns clixés. Per aquesta raó defensa unes coses en públic que en privat són impossibles que defensi. No pot viure vivint i pensant com feia 40 anys! Però de cara a la galeria sí, perquè ha de mantenir aquests principis. Són “progres” que anaven a la Universitat i que ara porten una bona vida, van a restaurants cars i tenen una torre a l’Empordà, però ells creuen que han de mantenir l’esperit “progre” al qual no volen renunciar.

Per tant són o eren d’esquerres?
Ells diuen que són d’esquerres, però són molt carques! Aquest és el problema. Però què és ser de dretes i d’esquerres actualment? Defensar Hugo Chávez, Silvio Berlusconi o Fidel Castro és de dretes o d’esquerres? La llibertat d’expressió és una i és lliure, no és de dretes ni d’esquerres. Hi ha molta gent que mediàticament defensa unes dictadures i en critica d’altres.

La paraula “progre” o progressista l'utilitzen com a bandera alguns partits polítics catalans...
Si em vols preguntar si ICV és un partit que va de “progre” i ara està desconcertat jo et diria que això ho preguntessis als socis del PSC i d’ERC i que et diguin què en pensen de tot això. En privat, qualsevol persona del PSC o d’ERC et diran coses sucoses, autèntiques barbaritats sobre Iniciativa.

Un votant d’Iniciativa, doncs, seria un d’aquests “progres”...
Iniciativa continua volent ser una opció trencadora, antisistema a dins d’un govern. I això és molt complicat. Quan tu governes, governes. Aquí te’n adones que hi ha una nevada important, prevista, i 24 hores després de la nevada l’argument d’Iniciativa com a govern és que la xarxa elèctrica estava en mal estat, però quan parla Iniciativa com a partit van en contra de la MAT. Quan tu des del govern fas una feina de govern i a la vegada fas d’oposició, com ha passat amb la llei d’educació o amb el Quart Cinturó, és una tasca força complicada. I això la gent no ho entén.

I aquests “progres” desconcertats creu que reflexionen sobre aquest canvi d'opinió segons la camisa que porten?
Segur. Ells deuen considerar que traeixen els seus ideals. Jo reclamo que tots tenim una ideologia, però el que hem d’intentar, i és el que defenso al llibre, és que tot i tenir unes idees les puc modificar. L’opinió que tinc de Rosa Díez, per exemple, no és massa bona, però no puc entendre com uns estudiants no la deixen expressar. Per què no pot anar a una Universitat a expressar-se? En aquest cas jo defenso absolutament a aquesta senyora. La gent que estava en contra, i que diuen que van en contra dels feixistes, són molt feixistes!

Quina és la solució pel “progre” desconcertat?
Que pensi, hem d’enraonar més. Res és blanc i res és negre. Jo reivindico el color gris. Tothom està desconcertat perquè no és flexible.

I qui és més flexible un “progre” o un “neocon”?
Els “progres”! Els "neocons" són massa extremistes. L’Aznar, per exemple, tindria una tonalitat molt extrema.

Per cert, les anècdotes dels “progres” que explica al llibre d’on surten?
Tot és fruit de l’observació i de coses que m’han explicat. La història del grup d’amics que anaven d’okupes però que cada dia els hi portaven la roba neta és completament certa, per exemple...