Societat

Quina valoració fa del document que es va consensuar divendres passat a la cimera anticrisis?
És un document per continuar treballant i és un reflex del debat monogràfic sobre la crisi que vam fer al Parlament. A més, apunta les set o vuit qüestions de les quals és molt difícil despenjar-se. S’ha complert un compromís, s’ha buscat la unitat i tenim vuit punts per continuar treballant.

No es podia haver concretat una mica més?
Si baixem molt al detall, s’amplia més la distància. Ara bé, estic sorprès com l’oposició no acompanya el pagament de les administracions a les empreses a 60 dies, l’aplicació de mesures per incentivar el consum, la millora de la formació professional o la voluntat de transformar la construcció del totxo en programes de rehabilitació. Són coses d’arrel. M’interessa que diu CiU o el PP, però m’interessa més que diu CCOO i UGT. I ells han valorat aquesta base com l’inici del procés.

Fa dos anys que Catalunya pateix la crisi i l’acord estratègic es va signar el 2005, no arriba una mica tard aquesta cimera?
De vegades, si no hi ha una foto, sembla que les coses no es facin, però l’acord durant aquest temps s’ha desenvolupat. El Pacte Nacional per l’Habitatge, el Pacte Nacional per la Immigració o el Pacte Nacional per l’Educació surten d’aquest Pla Estratègic. Però nosaltres tenim instruments limitats i la crisi també és nacional i internacional. S’han fet coses, encara que certament potser la comissió de seguiment s’hauria d’haver convocat abans, igual que l’intent de trobar l’encaix de les formacions polítiques.

La manca d’unitat és exclusivament una qüestió política?
Alguns tenim la convicció que és moment de solucions, mentre l’oposició està desbocada en campanya electoral i tot allò que suposa compromisos amb el govern els genera urticària o costos electorals. Estan més en clau partidista que de compromís. En canvi l’actitud dels agents socials ha estat molt responsable.

És possible algun tipus d’unitat, en algun aspecte?
És evident que en algunes coses no ens posarem mai d’acord. Nosaltres no podem acceptar ni amb pintura, com el senyor Mas tenia en el seu programa electoral, baixar la indemnització per acomiadament de 45 a 33 dies. I si volen eliminar definitivament l’impost de successions, tampoc.

PP i CiU consideren com a condició mínima de pacte un front comú contra la pujada dels impostos. ERC també rebutja la pujada de l’IVA.
S’hauria de pujar l’IVA, no de forma generalista, sinó als productes de luxe: joies, hotels de cinc estrelles... El PP, en canvi, vol menys impostos, però després no sé com quadren la proposta de més polítiques públiques. Per nosaltres és senzill: que pagui qui més té per fer polítiques redistributives i igualtat d’oportunitats. I en aquest moment, de forma insòlita, qui contribueix més són les rentes del treball.

El govern ha estat suficientment d’Esquerres en la gestió d’aquesta crisi?
Hi ha objectius finals dels tres partits que no són els mateixos, però ens hem posat d’acord en un programa de quatre anys. Per exemple, del 2003 al 2010 hem augmentat un 100% la despesa social, el 97% dels ciutadans tenen un CAP a deu minuts de casa... Encara que el fum del debat de l’Estatut i el Finançament han posat boira i la realitat ens ha costat de transmetre, s’han fet coses. Ara bé, creiem que en algunes coses es podia anar més enllà, com en l’impost de successions. En el país hi ha gent que té dificultats per arribar a final de mes i no problemes per pagar impostos d’un milió d’euros d’una herència.

Catalunya, però, lidera els índex d’atur.
A Catalunya es crea més ocupació i també se’n destrueix més. El govern, però, no s’ha quedat aturat, ni amb Seat ni amb Nissan, però tenim una Catalunya de petita i mitjana empresa amb dificultats perquè el sector financer ha tancat l’aixeta. I això no és problema del govern.

Considera correcte la feina feta per Treball o Industria, que no estan dirigides per membres del seu grup?
Quan vam discutir el primer acord d’Entesa em vaig quedar en minoria defensant que les conselleries haurien de ser barreja. Les forces de govern haurien d’estar més presents a tots els departaments. La pluralitat comporta conviure i, per tant, no podem parlar de la conselleria del meu partit, sinó de la conselleria del govern.

Vostès han estat la veu discordant del segon tripartit?
Nosaltres no hem tingut excessives diferències amb el govern. A part de la Llei de Successions no hem compartit alguns articles de la llei d’Educació. Personalment em sembla exòtic que en el nostre de país donem recursos públics a les escoles de casa bona de l’Opus perquè segueixin segregant nens i nenes. Només han estat dos temes. Les altres coses, com per exemple la ILP de les curses de braus, no havien estat pactades en l’acord de govern.

Per tant, nega el desacord entre els socis.
Les forces polítiques anem a les eleccions i ens voten, però els tertulians, els opinadors i els grups d’opinió mai passen per les urnes. L’opinió publicada repetida moltes vegades, es converteix en una gran mentida.

Vostè va qualificar la nevada d’“un monstre de meteorologia excepcional”. L’excepcional justifica el caos?
La gestió va ser bona, encara que en emergència sempre hi ha coses millorables. Les previsions del servei meteorològic es van fer bé. Durant el cap de setmana es va informar. El gran problema és que una gran part de Catalunya avui encara té problemes de subministrament elèctric i això és responsabilitat d’unes empreses privades.

Però malgrat els avisos el caos hi va ser. És culpa de la ciutadania?
Ens han dit que algunes grans empreses, per exemple SEAT, no van autoritzar que els treballadors marxessin a casa fins a les sis de la tarda. S’ha de veure on hi ha els interessos i les responsabilitats. Això també és responsabilitat del conseller d’Interior? Tenim una societat que viu del risc i també s’ha de millorar la mobilitat en transport públic.

En el cas del subministrament elèctric, és un problema de falta d’inversió?
Ara estem analitzant els beneficis i les inversions de Fecsa-Endesa, la gran quantitat de subcontractes que han fet i la reducció del 40% de la plantilla. No s’han invertit els recursos suficients ni s’han mantingut línies. Després de l’apagava de Barcelona, es va aprovar una llei al Parlament que obligava uns mínims a les empreses, i ara estem mirant si això s’ha complert.

Més de cent alcaldes han signat un document demanant a la Generalitat que pressioni més. Les empreses menystenen el govern?
Vivim en la societat del “sacro santo mercado”. Les inversions, segons la llei, no han estat a l’alçada i crec que amb això el govern ha de ser més exigent. Opinadors d’aquest país han parlat de nacionalitzar, nosaltres no. Nosaltres demanem control democràtic dels serveis bàsics. Hem de recuperar allò que diu la constitució, els serveis han d’estar al servei de l’interès general.

Quan el president de la Generalitat posa el tema de la MAT sobre la taula, ho considereu un retret?
El president de la Generalitat defensa allò en què creu. En aquest cas encara que hagués existit la MAT els problemes continuarien perquè la qüestió estava en la baixa i mitjana tensió. No hi ha hagut manteniment. La nevada sí ens dóna la raó amb què s’ha de soterrar, perquè també han caigut torres d’alta tensió.

Mossos, nevades, incendis... i ICV-EUiA és la única formació del tripartit que manté el percentatge en intenció de vot segons les darreres enquestes.
En les darreres eleccions vam ser els únics que vam pujar. Interior ha estat una oportunitat i un risc. Hem viscut les dues coses. Amnistia Internacional avala les càmeres a les comissaries, s’han impulsat quantitat de mesures de violència contra les dones, s’ha impulsat la memòria democràtica, els 80km/hora... En temes de seguretat les esquerres podem fer coses diferents.

Per tant hi ha més coses positives que negatives.
En saber-se el resultats, EUiA va defensar tenir una tercera conselleria social perquè havíem crescut més que els altres dos. Però un cop es va arriba a aquest compromís, ara hem d’avaluar el resultat final d’aquesta experiència i cal reconèixer que hem fet coses que altres no haurien fet, però interior també genera contradiccions.

Per exemple?
Que en una empresa hi hagi un expedient de regulació, els treballadors estiguin a la porta defensant els seus drets i actuïn els mossos.

Us ha costat molt d’explicar?
Per la cultura d’on venim -encara que els Mossos no tenen res a veure amb altres cossos-, la nostra gent es posa nerviosa només en veure un uniforme. Però dit això, nosaltres tenim gent per assumir qualsevol responsabilitat de govern.

Per tant, animats de cara les properes eleccions.
Pel que hem fet, pel que representem, pels canvis que hem fet a les candidatures – la incorporació d’en Joan Herrera com a cap de llista- i explicant l’obra de govern activarem una part de l’abstencionista crític amb les esquerres, gent d’Esquerra i del PSC.

Però només sou vosaltres els que diu que públicament que voleu un tripartit.
Nosaltres no contemplem cap altre possibilitat. El nostre lema en les anteriors campanyes era “Govern d’Esquerres” i seguirem en aquesta línia. ERC i PSC hauran d’explicar si volen governar amb CiU. La tria és entre una majoria d’esquerres plural o una majoria conservadora capitanejada per Artur Mas.

ERC ha proposat al PSC fer govern, amb vostès al marge.
Gesticulació, s’haurà de veure què diuen els ciutadans. La gent valora les tendències, les sinèrgies i les propostes. Nosaltres l’any 1999, quan ens vam presentar sols i vam quedar fora, vam aprendre que cal continuar sumant. Els altres han de mirar com tenen el seu espai. ERC ha de veure quines fugues d’aigua té.

Saura diu que no l’importaria repetir.
Primer cal sentir que explicarà Joan Saura a Joan Herrera. Encara no tenim la llista feta.