Cultura

A primer cop d’ull crida l’atenció que algú es proposi salvar paraules com tastar, (fer) malbé, engegar, dormilega, capsa, pudor o adonar-se, que semblen d’ús plenament quotidià però aquesta és la proposta del vicepresident del Govern, Josep-Lluis Carod Rovira, que ha recollit en un llibre les 113 paraules per salvar (Ara llibres).

Ordenades alfabèticament, Carod hi adjunta mots relacionats, sinònims i un breu context històric farcit d’exemples. “Hi ha paraules que es diuen més en unes zones que d’altres i que hem de tenir-les presents. Per exemple, “enguany”. Avui mateix en tenim un exemple a la premsa on es titula “aquest any, sí”. Per què no fer servir les paraules “enguany sí”?”, s’ha preguntat el vicepresident.

Es tracta del tretzè llibre de Carod i el seu objectiu és preservar i reivindicar l’ús d’alguns mots del català tradicional que estan caient en desús. “És un llibre per fullejar, cap paraula és fòssil, hi ha milers de persones que les diuen cada dia” però que en algunes zones o per algunes generacions són més desconegudes, afegeix Carod.

Una idea poc original

El vicepresident del Govern, que va extreure la idea per fer aquest llibre en els 100 mots à sauver de Bernard Pivot, creu que “s’ha de prendre amb un punt d’humor”. Com a exemple del seu jo polític, en la paraula angúnia, Carod escriu “llegir certa premsa espanyola, parlant de Catalunya, acostuma a fer angúnia”. Tot i així, en els textos s’hi veu més la vessant de filòleg o d’home de lletres que la de polític.

El llibre també recorda el llibre En perill d’extinció. 100 paraules per salvar que va publicar ara fa cinc anys Pau Vidal i amb el qual fins i tot coincideixen en nou paraules. Carod, que ha escrit aquest llibre durant les vacances, caps de setmana i estones lliures –segons ha volgut deixar clar en la presentació de l’obra- ha triat 113 paraules com una picada d’ullet als últims detinguts pel règim franquista, els 113 detinguts de l’Assemblea de Catalunya, entre els quals hi havia ell mateix i la seva dona.

Preguntat per si mira al futur més com a filòleg que com a polític, el vicepresident del Govern ha explicat que va començar a fer política amb 12 anys, “quan robava els guixos de la classe per fer pintades de visca Catalunya pels carrers de Tarragona” i per això no es veu fora d’aquest món encara que tampoc es pot dir “d’aquesta aigua no en beuré” ja que per ell aquest llibre ha estat "un divertimento intel•lectual”.