Economia

òstilima, aquest paio s'ho prepara... deu ser optòmetre... buenu, o geòmetre (del pib).

[secció] VIST DES D'ESCANDINÀVIA [apart] [títol] Immigració, economia i responsabilitats polítiques [apart] [text] Entre tantes cortines de fum que aquests dies busquen entelar l'autèntic problema polític, econòmic i social --les dels toros, l'incendi d'Horta i petits acords puntuals a Madrid sense pacte que puguin fer de pedaç (ja sabem que tot té la seva importància, però ens fa l'efecte que no tanta per ser les prioritats parlamentàries d'avui)--, en aquest context, doncs, se li ha d'agrair al senyor Joan B. Culla la serietat i l'encert de tocar, a l'Avui d'avui, un tema prou rellevant. I ens excusaran, tant ell com els lectors, que com tantes altres vegades, per qüestions de temps i espai, ens hàgim de centrar en la discrepància, de més fruits i més bons que la coincidència, certament, pel que fa a l'intercanvi d'idees, que és del que es tracta aquí on som. [apart] A la immigració per si mateixa no se li pot atribuir ni "una pila de problemes" ni cap. Perquè aquest fenomen sociològic no té una vida pròpia al marge de la política econòmica del país d'acollida, en aquest cas Catalunya, on per cert no tenim notícia que mai s'hagin viscut "tensions" ni tampoc "hostilitats ni recels" si no ha estat entre immigrants de procedències diverses. Les hemeroteques també ens donaran la raó si assenyalem que molt abans de "fa dos o tres anys" no eren poques les veus que avisaven de la patacada. I és que no podem compartir que "quan arribés una crisi la immigració ens donaria maldecaps" perquè en el cas que analitzem avui, el més recent i nostre, crisi i immigració no són extrapolables l'una de l'altra. [apart] Els immigrants no són els subjecte de cap onada migratòria, o en tot cas en són subjectes passius. I si han estat "indispensables" per inflar un miratge de "creixement econòmic" que avui ja ens ensenya tota la seva falsedat, és cap aquí per on hem d'enfocar la qüestió. És d'una irresponsabilitat extrema basar una economia en l'especulació. Se'ns acaben els qualificatius si, a més, l'especulació té per objecte l'habitatge, que tots els governs d'aquests voltants estan constitucionalment obligats a facilitar, i en condicions dignes, als seus administrats (passa exactament el mateix amb l'ocupació). Cap administració, doncs, no pot acollir població nouvinguda sense garantir feina per tothom, que és justament com es financen els serveis bàsics que han d'arribar a tota la població resident. El "papers per tothom" va ser una crida a la mà d'obra extracomunitària --amb l'horitzó d'una vida millor a la zona euro-- per destinar-la molt majoritàriament al boom immobiliari i totes les indústries i altres sectors que hi estan vinculats. Una tossuderia en un creixement fal·laç i insostenible del qual no poden ser culpats els immigrants, un col·lectiu tan instrumentalitzat i perjudicat com tots els altres a qui ha tocat el rebre. [apart] Si als Estats Units hi ha bombolla immobiliària, al Canadà no. Els bancs canadencs tenen prohibit prestar més del 70 per cent del valor de taxació de l'immoble que es vol hipotecar, que equival a obligar el comprador a tenir-ne estalviat el 30 per cent. Ara bé: els beneficis d'aquests bancs en els últims anys --tot i ser molt atractius: ja els voldríem per nosaltres-- no tenen ni punt de comparació amb els vertiginosos guanys desorbitats que han obtingut els seus col·legues financers sud enllà de la frontera. [apart] Els nostres governants van permetre unes pràctiques financeres i especulatives que no s'haurien hagut de tolerar mai. En part devien quedar enlluernats pels impostos que ingressaven, però això no serveix d'excusa: tothom es veu obligat cada dia a fer bé la seva feina. I es van tornar a equivocar, i molt, facilitant líquid, per postres, a les entitats financeres amb sequera, en lloc de deixar-les a mercè --com han fet fins avui, per exemple, amb les pimes i els autònoms-- de la inexorable llei de l'oferta i la demanda que és la lliure competència i el lliure mercat. Proporcionar líquid als financers, la funció social dels quals és precisament proveir-ne les famílies i les empreses, només ha pogut contribuir a fer més fondo el forat, que com sap tothom és a les caixes i bancs, i fins que no hi hagi un govern que faci omplir el que s'ha buidat, tot el demés serà anar a les palpentes o encara agreujar-ho. [apart] Els immigrants de les onades d'aquests últims anys fa molt temps que són aquí. Molts ja són catalans, i els seus fills ho són tots perquè han nascut aquí i/o van a la nostra escola. Si mentre s'anava inflant la punyetera totxana aquí no va piular ningú --ens referim a qui regenta l'autoritat per posar-la al servei del bé comú--, les tensions socials que puguin aflorar a partir d'avui --i que fins ara totes s'han pogut apaivagar-- no vénen de la immigració, sinó de la política tan antieconòmica que de manera tan irresponsable han practicat --ni que ho hagin fet per passiva-- els que ens han governat i encara ens administren. I a aquesta negligència encara s'hi ha d'afegir una incompetència notòria a l'hora de fixar un marc legal definit i estable que permetria a la Generalitat enfilar unes polítiques concretes amb uns recursos determinats. (Si a hores d'ara algú es veu amb cor d'aclarir si l'Estatut disposa un model de gestió del Prat on el govern català ha de ser majoritari o bé minoritari, que a través d'aquestes pantalles ens ho faci saber, sigui gall o gallina, i de debò que li quedarem molt agraïts.) [apart] Que a les consultes ciutadanes sobre la independència puguin votar tots els residents al marge de quina en sigui la procedència és, sens dubte, un encert i, alhora, un repte i una contribució perquè una administració catalana amb les mateixes competències que qualsevol govern de debò pugui trampejar aquest horrible malson del col·lapse que ens domina avui en tots els àmbits. [Jaumetria]

tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a ser la corona d'aragó... i de rei, fotarem a l'ínclit jordi pujol... o al maljan laporta, quan arribi al poder i confessi que ell tampoc no és independentista, com el seu mestretites.

Per gloria i lluiment del equip economic del Montilla : Catalunya lider de la caiguda del PIB del Estat. Un govern plè de consellers suspens aferrats al poder, no pot ser d´altre manera.. i el atur amunt.

MONTILLA UN FRACAS, amb un tripartit demencial; Montilla, només sap crear ATUR, MISERIA I CORRUPCIÓ I no plegues? ELECCIONS JA, FORA EL MAL GOVERN!!!