El goril·la més autòcton
Aquest exemplar és el primer de l'Estat espanyol que ni en el seu naixement ni durant el seu procés de cria i alletament necessita de la intervenció humana

Sota la pluja, de braços de la seva protectora mare i l'atenta mirada vigilant del seu pare. Així ha estat la seva primera aparició. Les petites dimensions del nou goril•la i l'instint protector de la seva mare, la Machinda, han fet que la seva presentació pública hagi estat tímida i escassa. Però tot i això, el nou exemplar s'ha passejat en braços de la seva mare i envoltada de germans, cosins, oncles i el seu pare pel recinte exterior dels goril•les del Zoo de Barcelona. Fins ara, el procés habitual en un naixement com aquest requeria la intervenció dels cuidadors i fins i tot necessitava de l'ensinistrament de la mare perquè aprengués, a poc a poc, com cuidar i alletar el nou exemplar. La cria en captivitat durant vàries generacions fa que es perdi, en part, l'instint que tindrien en llibertat de forma natural.
Però el treball dels cuidadors i conservadors del Zoo ha fet que ara, gràcies a un procés llarg i curós, la Machinda hagi pogut parir la nova cria dins el mateix grup de goril•les, sense necessitat de ser separada ni rebre ensinistrament, estigui alletant i criant el petit amb l'ajuda dels germans i familiars, i no sigui requerida la mà de l'ésser humà pel desenvolupament natural viabilitat. Aquest procés s'ha pogut portar a terme gràcies al programa de cria en captivitat que, emmarcat dins les directrius que segueixen els zoos d'Europa, pretenen garantir que els goril•les no s'extingeixin i criar exemplars genèticament viables per seguir en la seva reproducció i, fins i tot arribat el cas, poder procedir al seu alliberament si les circumstàncies ho permetessin.
Segons Lluís Colom, cap dels conservadors del Zoo de Barcelona, aquesta és la primera vegada que es cria un exemplar d'aquesta manera a la capital catalana i a tot l'Estat espanyol. Colom ha valorat “molt positivament” el resultat de tot l'estudi i el treball dels conservadors, perquè ha recordat que abans les condicions de cria en captivitat provocava que fins i tot les mares “perdessin la llet perquè són animals molt estressables” i que a les cries se les hagués d'alletar amb biberons. Ara, però, “el comportament de la mare, de la cria, dels germans i del pare és absolutament normal, com el que tindrien si estiguessin en llibertat”, ha explicat Colom.
El proper dissabte s'iniciarà un procés de votació per escollir el nom de la nova cria. De moment, però, hi ha triades quatre possibles opcions, totes elles en llengua fang, originària de la regió d'on procedia l'avi de la nova cria, Floquet de Neu. Babule (significa tendre), Engom (març), Kikile (aviat), i Nvom (sort).