Política

El Tribunal Constitucional (TC) hauria retallat una vintena d'articles de l'Estatut per aconseguir que sis magistrats recolzessin la constitucionalitat de la Carta Magna catalana, segons asseguren avui els rotatius ABC i El Mundo quan està a punt de celebrar-se quatre anys del recurs presentat pel PP.

Segons l'ABC, la presidenta del TC, María Emilia Casas, vol portar al ple la ponència i tenir la sentència “a mitjans d'abril”. Paral•lelament, el diari madrileny afegeix que nous retocs a l'articulat de l'Estatut poden acabar de convèncer a un setè magistrat i deixar en tres els vots particulars. 'El Mundo' va en la mateixa direcció i assegura en portada que els sis magistrats del TC acorden declarar constitucional “la major part de l'Estatut”.

Malgrat aquesta aproximació els magistrats continuaran les reunions a l'espera que la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, convoqui en les pròximes setmanes el Ple en què es donaria per bona la ponència redactada per Elisa Pérez Vera, on quedarien incorporats els pactes que han fet possible aquesta majoria.

Retallada de vint punts

Fruit d'aquest acord, el Tribunal Constitucional declararia inconstitucionals una vintena d'articles de l'Estatut i farien una lectura interpretativa de bona part de la resta. Un dels aspectes més discutits, el concepte de Catalunya com a nació recollit al preàmbul (sense valor jurídic) podria ser respectat per la sentència, que tot i això remarcaria que l'única nació és l'espanyola, segons recull la Constitució.

Tampoc seran declarats inconstitucionals els articles referents a la llengua, tot i que la sentència deixa clar que el castellà és la llengua oficial també a Catalunya i que, per tant, no pot ser marginada en cap cas pels poders públics.

En canvi, la proposta de sentència (que, segons els rotatius, si s'aprova es coneixerà com a màxim un mes després de Setmana Santa) retoca ostensiblement els articles referents al Poder Judicial. Els preceptes més importants seran declarats inconstitucionals i es reforçarà el principi d'unitat jurisdiccional governat pel Consell General del Poder Judicial. També s'estableix que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya està sotmès al Tribunal Suprem, última instància de l'entramat jurídic espanyol.

Finançament i bilateralitat també han estat àmpliament revisats. Segons els rotatius la majoria d'articles es respectarien si la proposta d'Elisa Pérez Vera aconsegueix suport suficient, però alguns com l'establiment de tributs locals s'anul•larien, atès que es considera que correspon només a l'Estat. D'altra banda, hi ha articles que no s'anul•len però que són sotmesos a interpretació, és a dir que quedarien sotmesos a la supremacia normativa de l'Estat.