Política

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha acusat aquest dilluns CiU d'acusar a Catalunya com el PP a Espanya, és a dir “aparenta” que vol ajudar a sortir de la crisi i que està predisposada a arribar a acords al mateix temps que els “dinamita”. En roda de premsa després de la reunió de l'Executiva Nacional del aprtit, Ridao ha fet una crida a CiU perquè es posi al costat del Govern per sortir de la crisi com ha fet a Madrid. Pels republicans, de la cimera que ha convocat el 12 el president de la Generalitat, José Montilla, n'ha de sortir un acord unitari anticrisi i el compromís de defensar-lo en un front comú català a Madrid.

Joan Ridao ha instat tots els partits catalans a anar a la cimera del 12 amb predisposició a l'acord. Ha tornat a fer una crida a CiU perquè abandoni ni que sigui temporalment la seva campanya electoral i a actuar amb responsabilitat per facilitar un acord unitari català que es traslladi a Madrid, on creu que els partits catalans han de donar una “lliçó” de com s'han de fer les coses. Es refereix a la cultura de l'acord que ERC creu que hi ha a Catalunya a diferència d'Espanya, com demostra el pacte estratègic del 2005, que creu que s'haurà d'ampliar en la cimera del 12.

ERC creu que de la cimera del 12 n'ha de sortir un acord unitari dels partits que ha de portar associat un compromís de defensar-lo de forma unitària a Madrid. En aquest sentit, ha insistit en apel•lar de nou a CiU perquè “aparqui la campanya” i tingui a Catalunya la mateixa voluntat d'acord que ha exhibit a Madrid per combatre la crisi. Però alhora s'ha mostrat escèptic, en comparar l'actitud de CiU a Catalunya amb la del PP a Espanya: “Intenta aparentar que vol ajudar i donar un cop de mà al Govern, però en el fons està esperant que fracassi”. Per això, li ha reclamat que “deixi de debatre's entre la disjuntiva de mirar de rebentar o dinamitar els acords i estar al costat del Govern”.

ERC posarà damunt la taula en la cimera la necessitat de reduir la morositat de les administracions públiques perquè paguin a 60 dies el 2010 i a 30 dies el 2011, que l'ICF es redimensioni per ser una mena de “banca pública”, buscarà el “blindatge” de la disposició addicional tercera de l'Estatut que estableix la inversió de l'Estat a Catalunya per evitar que el govern espanyol recorri a la crisi per no complir-la, o la possibilitat de lliurar del deute als hipotecats que no puguin pagar el crèdit i optin per entregar la vivenda a l'entitat bancària, entre altres.