Opinió

No hi estic d'acord. EL MUNDO ha publicat articles de columnistes en contra dels toros.

No hi estic d'acord. EL MUNDO ha publicat articles de columnistes en contra dels toros.

I pensar que vaig votar el PSC pensant que era l'alternativa als venuts de Convergència i Unió! Definitivament ara només toca independentisme. Esquerra o fins i tot Reagrupament. Estic de les bestieses d'Espanya fins la...

Res a afegir..tan sols que esmentar aquest inqualificable/impresentable tarambana diari (?) de passejar,pasturar ejpanyole o presa de pèl/en fer caixa no ho comprenc! PD:n´és assumpte prou clar per qualsevol consciència..civilitzada!

No s'escarrassí Sra. Isabel, a Catalunya hi han partits pro-taurins i partits no taurins. En la colla dels primers, els pro-traurins sempre hi trobarà els partits castellanistes, els que sempre hi son amb les essències hispàniques i com pot veure els socialistes del Psc van el davant. Per tant, els partits pro-taurins a Catalunya son: Psoe-Psc, PP i Ciudadanos. La merda, la caca, i la porqueria.

[secció] VIST DES D'ESCANDINÀVIA [apart] [títol] No t'escaparàs de parlar dels toros [apart] [text] La dels toros és una polèmica sense prou entitat per acaparar l'atenció parlamentària i les portades dels mitjans si més no en uns moments tan crítics com els que ens toca viure aquests dies. En tant que simple i ximple cortina de fum per distreure el personal, no mereix que ningú hi dediqui ni mig minut del seu temps. [apart] Que Espanya hagi adoptat els toros com una imatge que la identifica --especialment en l'àmbit de la propaganda per atreure turistes-- no vol dir que la tauromàquia estigui relacionada amb cap identitat nacional. Ni cal sortir de la Constitució per afirmar la plurinacionalitat de l'Estat, ni es poden ignorar 'as praças de touros' portugueses ni les corrides que tenen lloc a tot el sud de l'hexàgon francès, amb les declaracions recents de personalitats i/o autoritats d'aquesta República veïna que tenim al nord. [apart] Com que, a més, que Barcelona tingui una plaça on es programen corrides és una realitat tan normal i natural com que en aquesta mateixa gran ciutat la gent pugui triar entre una gran varietat de restaurants japonesos, i xinesos sobretot, la controvèrsia queda circumscrita a una més que raonable qüestió de sensibilitat pel que fa a les pràctiques cruentes dels espectacles taurins. [apart] Ens estranyarà molt si al nostre Parlament no hi ha una amplíssima majoria, si no unanimitat, partidària de mantenir les corrides de Barcelona, les corregudes de bous ebrenques i el correbou de Cardona mateix. Això sí: suprimint banderilles, piques, estocades, puntilles de rematar i tot el que sigui violència en format espectacle contra una noble bèstia --noble i franca com totes les altres-- a qui, pel sol fet de no ser l'animal humà, no se li pot atribuir cap mena de malícia. I si aquesta majoria parlamentària no existeix, certament que ens sorprendrà, però tampoc ens hi amoïnarem gens ni mica perquè, com a molt tard al novembre, estem cridats a eleccions. [apart] De moment, que ses senyories decideixin el que vulguin sobre els toros però que sobretot no s'hi entretinguin. La prioritat política (ni sabem si l'Estatut estableix una posició majoritària o minoritària de la Generalitat en la gestió del Prat), econòmica (cada dia que passa perdem ocupació) i social (Vic, el Vendrell, Salt...) és tota una altra. Que ara altres comunitats de l'Estat hagin volgut declarar els toros bé d'interès cultural només pot fer encara més inqüestionable, si és possible, l'existència de la nacionalitat catalana. Si una ILP amb 180.000 firmes porta tot aquest enrenou de ponències i compareixences a la nostra cambra de la Ciutadella i ocupa tant d'espai als mitjans, què no ha de passar amb els 250.000 ciutadans que ja s'han declarat favorables a la independència en unes consultes on la major part de la població encara s'ha de pronunciar? [apart] No tenim present que l'elaboració de l'Estatut portés tantes visites a la cambra catalana. Sigui com vulgui, no es pot pas dir que la major part dels nostres partits en fessin gaire cas.