Opinió

A vegades, explicar històries és més difícil del que sembla perquè no saps què posar a on. És a dir, tu vols explicar una cosa amb la mateixa intensitat que l‘has viscut o que la sents però et fas un embolic amb l’ordre dels fets i acabes explicant una versió dolenta del que t’hauria agradat que allò fos. I amb els articles, de vegades passa el mateix. Vols explicar una cosa, i no saps com començar. I de vegades tampoc com acabar. I tot plegat encara és més difícil si precisament vols parlar d’això: d’ acabar. Aquí acaba un àlbum que vaig estrenar un 25 de setembre del 2007, quan en Jordi Cabré, llavors director d'El Singular Digital, em va trucar: "Vols escriure?". Han estat 130 fotos, 130 idees. 130 columnes, 120.000 caràcters. Han passat tres anys i avui tanco l’àlbum amb la foto amb la qual el vaig estrenar. Faig un parèntesis, un punt i seguit: Us deixo una estona, per d’aquí poc tornar-vos a trobar. Marxo amb un moltes gràcies i amb un fins aviat.