Societat

SALVADOR COT és subdirector del diari 'Avui'. Anteriorment havia estat director del setmanari 'El Temps' i corresponsal de TV3 a París, Bilbao i Madrid.

La seva candidatura ha estat molt crítica amb la gestió de l’actual junta. Els han acusat de ser poc transparents.
En circumstàncies normals no s’hauria de parlar de la gestió interna del Col•legi ja que la funció de l’entitat és defensar la professió, però això seria així si el Col•legi fos ara exemple de transparència i bon funcionament.

I no ho és?
Hem aportat proves d’auditories en les quals no es pot afirmar quins són els ingressos dels drets dels quioscs del Col•legi. També tenim constància que els darrers nou anys s’han fet pagaments en negre i ens hem fet ressò de la denúncia de diversos becaris del Col•legi que per despeses de tramitació els han cobrat més d’un milió de les antigues pessetes.

Quina hauria de ser la funció del Col•legi de Periodistes?
Dels 10.000 periodistes que exerceixen només 3.500 estan col•legiats. Això vol dir que la majoria dels periodistes no se senten representats. Per tant, nosaltres volem aconseguir dues coses: que el Col•legi sigui valent, tingui prestigi i sigui representatiu i que ofereixi el màxim de serveis possibles i això passa per una bona gestió interna i unes despeses contingudes.

En quin temes s’hauria de posicionar?
El Col•legi s’hauria de posicionar en tots i cadascun dels debats professionals. Ha d’estar a la primera línia de la defensa de la professió. Nosaltres, en la junta passada, vam pressionar perquè així es fes en diversos temes, com quan els mossos van estomacar periodistes o en la batalla legal contra la imposició dels partits en els blocs electorals. El Col•legi s’hauria de mullar en tots els conflictes i hauria de ser més valent del que ha estat.

Hi ha possibilitat d’unitat entre les dues candidatures?
Aquest Col•legi només representa un terç dels professionals i només vota un 20% dels col•legiats. Si qui guanya vol presidir tot sol es trobarà que només representarà un 5% de la professió. Per tant, si guanyem nosaltres, sí és possible la unitat. Ells, en canvi, diuen que volen reformar el sistema electoral i imposar un sistema majoritari de llistes tancades, per tant, si guanyen no crec que tinguin gaires ganes de col•laborar.

Els editors de diaris s’han queixat de dos reportatges que van fer TV3 i TVE sobre la situació crítica dels diaris de paper. Creu que realment la crisi és tan greu?
La premsa tradicional de paper pateix una doble crisi: la caiguda de la publicitat i la irrupció d’internet. Respecte internet a hores d’ara ningú ha trobat una formula clara per cobrar pels continguts. Ni els americans, ni nosaltres. Fins que no se solucioni això ens trobem que les generacions més grans paguem pels continguts i els joves no. Això, més la caiguda dels ingressos, provoca que en aquest moment els diaris de pagament perdin diners i sense la possibilitat de guanyar-ne.

Els periodistes hem sabut adaptar-nos a aquesta nova situació o s’ha creat una fracció entre el món paper i el digital?
El problema dels mitjans digitals és el mateix: la publicitat és massa barata. Per exemple, Google pot oferir tarifes baxíssimes perquè pot indexar els continguts que fan els altres. És molt difícil competir amb ells perquè a diferència de qualsevol diari, no han de pagar els sous dels periodistes.

Aquesta crisi també ha generat una pèrdua de la independència dels mitjans?
I tant! Una empresa ofegada tindrà més dependència dels seus clients publicitaris i estarà més exposada a tota mena de pressions. A més, la publicitat de les empreses privades ha baixat més que la institucional i això ha provocat una dependència perversa. És un mal camí.

Reconeix que el periodisme perd prestigi?
La societat interpreta que hi ha una mena d’amalgama entre periodistes, mitjans de comunicació partits polítics i grans empreses, la qual cosa fa que els nostres mitjans siguin menys crítics amb el poder que en altres llocs. Els ciutadans intueixen un fenomen que és cert: les empreses catalanes estan molt debilitades i, per tant, tenen menys capacitat i independència i fan menys la funció de control.

També hem perdut ètica?
En aquest país la immensa majoria de periodistes ho som per vocació i com a mínim tots volem ser ètics al màxim.

I hem perdut autoestima?
Sí. El Col•legi no ho solucionarà tot, però com a mínim ens ha d’ajudar a recuperar l’autoestima. Els periodistes no som una merda encara que els partits i les empreses ens tractin com a tal, tenim una funció vital en una democràcia. I hem de començar a dir que determinades coses no es poden fer. Per exemple: no es pot convocar una roda de premsa sense admetre preguntes.

JOSEP MARIA MARTÍ és director de la SER a Catalunya, és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha estat director de Ràdio Barcelona.

La seva ha estat etiquetada com a candidatura continuista... ho és?
La resposta és molt fàcil, aquí l’única candidatura continuista que hi ha és la del senyor Cot, que porta gent que ja havia estat a l’anterior junta del Col•legi. La meva candidatura, i el 80% dels integrants, és gent nova. El fet que l’anterior degà em donés suport està sembla molt bé, però no té res a veure.

S’anomenen “Un col•legi útil”, no ho era fins ara?
M'he adonat que hi ha una part de la professió que pensa que el Col•legi no serveix per a res. Els meus ex- alumnes que estan pencant en diversos mitjans no hi són i parlo amb ells i diuen que el Col•legi no té utilitat. I aleshores parlant amb gent de la meva candidatura també se’n adonen que hi ha aquest problema de fons i que s'ha de fer alguna cosa.

En aquesta situació de crisi, quan la professió passa per un moment delicat, quina ha de ser la funció del Col•legi?
Ha de ser la defensa dels professionals que abanderen el codi ètic d’una manera diferent. S’ha posat l’etiqueta a periodistes que no ho són, gent que té males pràctiques, ara hem de posar en èmfasi la gent que exerceix amb dignitat el periodisme i això és el que fa la nostra marca distintiva.

Ens quins temes no s’hauria de posicionar el Col•legi?
No s’hauria de posicionar en temes de qüestió sindical. Per això hi ha altres sindicats que treballen per la fundació. Com a persona que he estat fora del col•legi, crec que en temes sindicals no s’ha de manifestar.

Hi ha hagut casos en què la institució no s’ha pronunciat suficientment?
No, no podem criticar el Col•legi amb falses acusacions de coses falses que han fet. I l’altre candidatura ho ha criticat. En general crec que hi ha hagut pronunciaments quan ha calgut. Hem d’estar atents a tot el que passa a la professió.

Un punt que ha enfrontat les dues candidatures és l’acusació que s’havia fet una gestió econòmica poc transparent durant l’anterior etapa...
No puc opinar perquè no hi era. El Col•legi és una institució auditada i per tant té uns controls. Sé que abans de Nadal es va fer una denúncia d’irregularitats i la comissió va reconèixer que no hi havia cap tipus de situació anòmala. Són denúncies falses i crec que això posa en perill el prestigi econòmic del col•legi.

Alguns errors s’han fet?
Qualsevol entitat en té, però errors que no tenen penalització. Però els errors volguts no s’han fet. El que si farem nosaltres és ser transparents.

Creu que podrien fer una candidatura unitària?
Jo ho volia. Molt abans que em presentés vaig reunir-me amb gent i els hi vaig dir què volia fer al Col•legi. Vaig presentar un programa amb gent nova que no s’hagués discutit en l’etapa anterior. Estava i estic convençut que la unitat és important. Per mi és fonamental la unitat.

A aquestes alçades és impossible la unió?
No hi ha “gran trobades” entre les dues candidatures. El que pretenem és intentar recuperar el prestigi del Col•legi entre la classe periodística.

Els editors de premsa han criticat dos reportatges fets per TVE i TV3 sobre la crisi del sector...
No tinc constància que fossin reportatges amb ganes de fer mal. És evident que estem en un moment crític. Ha de ser un moment d’unió dels professionals de la informació, encara que estem en una situació que no és senzilla per ningú. El sector de la premsa escrita ha de trobar el seu camí, perquè els mitjans són indispensables.

Quina ha de ser el rol del mitjans, diuen que els mitjans han perdut independència..
No és bo anunciar morts anticipades. De vegades amb aquest tipus de fals mirall, hi ha morts o s’anuncien morts que després no existeixen. Hi ha d’haver adaptacions tecnològiques, de format... Sempre necessitarem periodistes que estan predisposats a treballar amb aquests continguts periodístics. Com més mitjans, més important serà que darrere hi hagi gent preparada.

Creu que el periodisme està perdent l’autoestima?
Sí, i s’ha de recuperar. El Col•legi ha de recuperar autoritat moral pels professionals de veritat que treballen dignament. S’ha de respectar un codi ètic, i hem de defensar aquelles periodistes que el segueixen. Hem de defensar aquells que tenen bones pràctiques i s’han de denunciar els falsos periodistes. Els periodistes no són els llicenciats sinó aquells que exerceixen el periodisme de manera legal.

Aquestes bones pràctiques, segons els ciutadans, ja les hem anat perdent...
Sí, nosaltres mateixos les hem anat perdent, per culpa de la competència, per exemple. És culpa nostra. Però hi ha altres periodistes que no són prou curosos voluntàriament.

Ens hem sabut adaptar a les noves tecnologies?
El problema ha agafat a gent de generacions periodístiques diferents i això ha causat una situació problemàtica. La gent que surt de la facultat aquests problemes d’adaptació ja no els tenen. Hem de reivindicar el contingut i no el suport, aquest ara és secundari.