Política

Dos exministres d’Indústria i Energia de diferents governs espanyols, Josep Piqué i Joan Majó, s’han reunit aquesta tarda a la Facultat de Comunicació Blanquerna per presentar el llibre Sí, Ministre (A Contra vent). Tots dos, malgrat les diferències ideològiques, han coincidit en afirmar que un ministre “manar, mana poc”, ja que ha de conviure amb la pressió dels alts funcionaris, del congrés, de l’oposició o dels mitjans de comunicació.

“Tot ministre, sigui del color que sigui, sempre demostra que ho té tot sota control i que sap de què parla” encara que de vegades no sigui així, ha confessat l’home que un dia va ser portaveu del govern de José Maria Aznar.

Per la seva banda, el socialista també ha confirmat un altre error molt comú entre els responsables d’una cartera ministerial. “Els ministres han d’assegurar-se una bona gestió política, però tenir clara la seva tasca d’ordenació política” sense confondre els dos conceptes. I en aquest sentit ha advertit Majó: “És un error posar polítics a gestionar i posar gestors a fer de polítics”.

Ambdós, ja allunyats de la política, han estat capaços de criticar el moment actual. Segons el socialitsa, el principal problema és “la confusió de responsabilitats” de les persones que formen un ministre, mentre que Piqué considera un entrebanc que als alts càrrecs només accedeixin persones que exclusivament han fet política. “Hi hauria d’haver transvasament de gent del sector privat al sector públic perquè sinó això ens porta a un empobriment del debat”.

Per la seva banda, el traductor de Sí, Ministre, el periodista Toni Aira, ha reivindicat l’actualitat de l’obra de Jonathan Lynn i Antony Lay. “Malgrat es va escriure fa trenta anys té gags que poden passar per actuals”, ha explicat. Una vigència que segons el traductor es deu a “l’humor atemporal i intel•ligent” dels seus autors i de la temàtica: “la càrrega implícita que comporta el poder”.