Opinió

C, de Conversar; “Investigar és conversar, ensenyar és conversar, aprendre és conversar, experimentar és conversar, reflexionar és conversar” (Jorge Wagensberg, Si la natura és la resposta, quina era la pregunta?)

Un conegut meu, en Roger, es va tornar boig quan Joan Carretero va marxar d’ERC tot donant un cop de porta, talment com si estigués interpretant el paper de l’orgullosa Nora d’Ibsen. S’estirava dels cabells, convençut que el metge de Puigcerdà havia caigut al bell mig del parany preparat per l’aparell republicà. No li faltava raó al meu conegut, que hagués matat per veure com Carretero anava esbudellant de mica en mica la dèbil unitat d’un partit al capdavant del qual se situava un líder que havia guanyat la presidència d’una manera ben justeta. Primer la guerra interna, deia. Després, un cop d’estat. Però en Carretero va marxar d’ERC i el meu conegut no va tardar ni un minut en fer les maletes per llançar-se, també, a la piscina. Si el tità Carretero deia prou, ell també. Sempre fidel.

Quedàvem de tant en tant amb en Roger i durant l’hora del cafè m’omplia el cap sobre meravellós món polític naixent anomenat Reagrupament. Jo, que normalment no me’n callo ni una, només podia escoltar-lo. La conversa es feia impossible davant d’un monòleg ininterromput. No hi havia cap opció davant d’un entusiasme desbocat com aquell. Ai de mi si se m’acudia interrompre’l amb alguna ocurrència pròpia de l’escèptica que sóc… per bé i per mal.
Els ulls se li tornaven més esfèrics que mai i les vísceres li sortien per la boca. Evidentment, una servidora quedava fulminantment desterrada de la terra promesa. El vaig veure fa uns dies, en Roger. Amb el cap cot i desbordat pels esdeveniments, no gosava ni xiuxiuejar que s’havia donat de baixa de Reagrupament. Decebut per les maniobres de l’amo a esquenes de tot un exèrcit convençut, se sentia orfe, desnonat i sense rumb. Tornar a Esquerra…, ni parlar-ne!

Reagrupament, malgrat tot, va fent camí, amb l'incògnita laportiana inclosa. I només cal fer una ullada al web per veure que, tot i els corrents crítics que van apareixent com a bolets com passa a qualsevol partit polític, la xarxa continua fer-se gran, amb degoteig d'actes arreu: Mataró, Vic, Terrassa, Cardedeu... Al decebut Roger li recomano que si ja no vol participar en la II Assemblea d'aquest proper diumenge, la de l'Impuls, que faci un cop d'ull al document programàtic elaborat per més de 600 associats que es presentarà el 21 de març i que pot trobar a la mateixa pàgina que segur que continua consultant. Un full de ruta de 131 pàgines, meditat tot i que generalista, per planificar una Catalunya lliure. Una lliçó pels nous escèptics.