reforma laboral
Què li sembla la reforma laboral del govern de Rajoy?
Resultats 
Dissabte, 11 de Febrer de 2012
Futbol.- El Girona FC surt a la venda per un euro
Sèrbia/Espanya.- La policia deté a Espanya Luka Bojovic, autor material de l'assassinat de Zoran Djindjic
La contractació de discapacitats cau un 16,5% el 2011
Fira de Lleida organitza una mostra de motos, BTT i 'tuning' del 24 i el 25 de març
Temporal.- Alerten d'un nou descens en les temperatures a Catalunya
CCOO culpa Salut d'evitar "interessadament" un acord laboral a l'ICS
Garzón.- El CGPJ creu que les critiques al Tribunal Suprem són intolerables i inadmissibles
Recoder culpa de la caiguda de Spanair un model aeroportuari "centralista"
La Cambra de Lleida i Unilco ofereixen a les empreses la planificació de la seva successió
Mas-Colell constata que hagués estat "irresponsable" seguir invertint en Spanair
Successos.- Intervenen medicaments no autoritzats en un supermercat asiàtic de Barcelona
De cara
Tenim un país amb estructures de fireta?
"El resultat lamentable de l’episodi de neu és que molts catalans han patit –alguns avui encara ho pateixen!- per les conseqüències de la nevada, pel fred, per la manca d’electricitat, d’aigua, de calefacció, de telèfon... i, també per la manca d’informació, per la manca de respostes"
Desdramatitzem una mica. Després d’uns dies durs –molt durs per a molta gent—la proposta d’aquesta setmana és una picada d’ullet a la reflexió, la descripció i al joc. La part més lúdica consisteix en trobar la paraula més escaient al que es descriu tot seguit. Emularé Màrius Serra i els seus mots encreuats per dir-vos que la paraula que busquem té quatre lletres.
La part més reflexiva i descriptiva parla de foc i de neu. Les darreres setmanes, i aquesta especialment, el departament d’Interior ha centrat el gruix de les mirades de l’opinió pública per la gestió de l’incendi d’Horta de Sant Joan, l’estiu passat, i per l’actuació en la nevada del dia 8 que va col•lapsar mig país afectant, sobretot, Girona. Foc i neu tenen els mateixos caps visibles: el conseller d’Interior, Joan Saura, i la seva ma dreta, Joan Boada, secretari general del departament. Ells són els màxims responsables de Bombers, Mossos d’Esquadra, serveis d’emergències i Protecció Civil.
En el cas de l’incendi d’Horta de Sant Joan, on van morir cinc bombers dels Graf de Lleida, ha quedat clar l’alt grau de coincidència en les opinions –diguem-ne no corporatives-- dels veïns d’Horta, del cap dels bombers voluntaris, de la cap de sala de Tarragona, del guaita dels bombers de Lleida i dels sindicats majoritaris del cos (UGT, CCOO i CATAC). Per suavitzar els termes, val a dir que tots ells creuen que no van funcionar prou be els protocols de seguretat, és a dir, la coordinació dels efectius, l’evacuació, el comandament i la direcció de l’operatiu. Evidentment, els caps dels bombers i els responsables polítics d’Interior, ho han negat tot i ho han atribuït a una conxorxa de l’oposició i alguns mitjans de comunicació amb finalitats electorals.
Sobre la nevada de dilluns, i amb les dades fresques damunt la taula, sembla més que evident que els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya, dels homes del temps de TV3, Catalunya Ràdio i RAC-1, de les emissores de ràdio (excel•lent la reacció de Jordi Basté), tots ells advertint del mal temps i explicant els problemes que hi havia al país, el govern no va saber valorar l’abast del temporal, ni el tempo. Tampoc va tenir l’estructura tensionada per reaccionar en temps real als esdeveniments. Qui vulgui una prova la té en el fet que el conseller Saura, dilluns al matí era a Palma de Mallorca, i el director general de Protecció Civil no va tenir la cintura de quedar-se a dormir a Barcelona la nit de diumenge a dilluns per estar a primera hora davant de l’operatiu. I, clar, va quedar mig matí atrapat dins un tren espatllat de la línia Manresa-Barcelona. Com que les previsions inicials d’Interior deien que el gruix del temporal vindria a la tarda no van creure necessari ser on havien de ser. Això explica que la Generalitat es veiés superada en tot moment pels esdeveniments, no sabés evitar el col•lapse de l’Àrea Metropolitana (a la tarda, de Barcelona no es podia entrar ni sortir), no informés a la ciutadania del que passava, del que es podia fer, del que no s’havia de fer... En definitiva, allò que hom espera d’una administració en una situació d’emergència.
El resultat lamentable de l’episodi de neu és que molts catalans han patit –alguns avui encara ho pateixen!- per les conseqüències de la nevada, pel fred, per la manca d’electricitat, d’aigua, de calefacció, de telèfon... i, també per la manca d’informació, per la manca de respostes. Molts ajuntaments s’han trobat sols. Interior ha gestionat deficientment la comunicació a la ciutadania i a la resta d’institucions. I en ple segle XXI, no ha fet us de les tecnologies de la informació i la comunicació per rebre i donar informació. No ho oblidem, en aquest cas informació era sinònim de tranquil•litat. Ho va entendre així el president Montilla que dilluns al vespre es va desplaçar al centre d’emergències per tensionar l’operatiu.
Com es veu, tot plegat és de fireta: la neu doblega les torres de transport d’energia elèctrica i deixa sense electricitat milers de ciutadans que paguen els seus impostos; la línia de tren més antiga de la Península, la que va de Mataró a Barcelona, té un tram entre Vilassar de Mar i la capital del Maresme que quan fa llevantada les ones salten damunt la via i obligar a restringit la circulació ferroviària (això només fa desenes i desenes i desenes d’anys que passa); el número dos d’Interior, Joan Boada, amb l’aval del conseller Saura, centrifuga les responsabilitats: les elèctriques tenen la culpa que no hi hagi llum; França, que l’autopista estigui col•lapsada: els meteoròlegs per no fer les previsions més afinades; i la ciutadania en general per sortir al carrer amb els seus cotxes, voler traslladar-se en tren o metro, etc. Fantàstic: quan les coses surten be és gràcies a la previsió i actuació del govern i quan no surten tant be –o malament-- és responsabilitat dels altres. Aquests dies, novament, aquest país ha ensenyat les seves febleses, mancances i debilitats; la manca de lideratge per fer front a situacions complicades i d’humilitat per reconèixer els errors i solucionar-los per actuacions futures.
Fins aquí totes les pistes objectives que han de servir per trobar la paraula que defineixi carinyosament i sense agró aquesta situació. Ara, emulant Màrius Serra, només falta l’enunciat de l’enigma. És aquest: Paraula de quatre lletres, amb reminiscències escatològiques que dóna nom a un prestigiós jugador gal·làctic.
Oi que sí?
La part més reflexiva i descriptiva parla de foc i de neu. Les darreres setmanes, i aquesta especialment, el departament d’Interior ha centrat el gruix de les mirades de l’opinió pública per la gestió de l’incendi d’Horta de Sant Joan, l’estiu passat, i per l’actuació en la nevada del dia 8 que va col•lapsar mig país afectant, sobretot, Girona. Foc i neu tenen els mateixos caps visibles: el conseller d’Interior, Joan Saura, i la seva ma dreta, Joan Boada, secretari general del departament. Ells són els màxims responsables de Bombers, Mossos d’Esquadra, serveis d’emergències i Protecció Civil.
En el cas de l’incendi d’Horta de Sant Joan, on van morir cinc bombers dels Graf de Lleida, ha quedat clar l’alt grau de coincidència en les opinions –diguem-ne no corporatives-- dels veïns d’Horta, del cap dels bombers voluntaris, de la cap de sala de Tarragona, del guaita dels bombers de Lleida i dels sindicats majoritaris del cos (UGT, CCOO i CATAC). Per suavitzar els termes, val a dir que tots ells creuen que no van funcionar prou be els protocols de seguretat, és a dir, la coordinació dels efectius, l’evacuació, el comandament i la direcció de l’operatiu. Evidentment, els caps dels bombers i els responsables polítics d’Interior, ho han negat tot i ho han atribuït a una conxorxa de l’oposició i alguns mitjans de comunicació amb finalitats electorals.
Sobre la nevada de dilluns, i amb les dades fresques damunt la taula, sembla més que evident que els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya, dels homes del temps de TV3, Catalunya Ràdio i RAC-1, de les emissores de ràdio (excel•lent la reacció de Jordi Basté), tots ells advertint del mal temps i explicant els problemes que hi havia al país, el govern no va saber valorar l’abast del temporal, ni el tempo. Tampoc va tenir l’estructura tensionada per reaccionar en temps real als esdeveniments. Qui vulgui una prova la té en el fet que el conseller Saura, dilluns al matí era a Palma de Mallorca, i el director general de Protecció Civil no va tenir la cintura de quedar-se a dormir a Barcelona la nit de diumenge a dilluns per estar a primera hora davant de l’operatiu. I, clar, va quedar mig matí atrapat dins un tren espatllat de la línia Manresa-Barcelona. Com que les previsions inicials d’Interior deien que el gruix del temporal vindria a la tarda no van creure necessari ser on havien de ser. Això explica que la Generalitat es veiés superada en tot moment pels esdeveniments, no sabés evitar el col•lapse de l’Àrea Metropolitana (a la tarda, de Barcelona no es podia entrar ni sortir), no informés a la ciutadania del que passava, del que es podia fer, del que no s’havia de fer... En definitiva, allò que hom espera d’una administració en una situació d’emergència.
El resultat lamentable de l’episodi de neu és que molts catalans han patit –alguns avui encara ho pateixen!- per les conseqüències de la nevada, pel fred, per la manca d’electricitat, d’aigua, de calefacció, de telèfon... i, també per la manca d’informació, per la manca de respostes. Molts ajuntaments s’han trobat sols. Interior ha gestionat deficientment la comunicació a la ciutadania i a la resta d’institucions. I en ple segle XXI, no ha fet us de les tecnologies de la informació i la comunicació per rebre i donar informació. No ho oblidem, en aquest cas informació era sinònim de tranquil•litat. Ho va entendre així el president Montilla que dilluns al vespre es va desplaçar al centre d’emergències per tensionar l’operatiu.
Com es veu, tot plegat és de fireta: la neu doblega les torres de transport d’energia elèctrica i deixa sense electricitat milers de ciutadans que paguen els seus impostos; la línia de tren més antiga de la Península, la que va de Mataró a Barcelona, té un tram entre Vilassar de Mar i la capital del Maresme que quan fa llevantada les ones salten damunt la via i obligar a restringit la circulació ferroviària (això només fa desenes i desenes i desenes d’anys que passa); el número dos d’Interior, Joan Boada, amb l’aval del conseller Saura, centrifuga les responsabilitats: les elèctriques tenen la culpa que no hi hagi llum; França, que l’autopista estigui col•lapsada: els meteoròlegs per no fer les previsions més afinades; i la ciutadania en general per sortir al carrer amb els seus cotxes, voler traslladar-se en tren o metro, etc. Fantàstic: quan les coses surten be és gràcies a la previsió i actuació del govern i quan no surten tant be –o malament-- és responsabilitat dels altres. Aquests dies, novament, aquest país ha ensenyat les seves febleses, mancances i debilitats; la manca de lideratge per fer front a situacions complicades i d’humilitat per reconèixer els errors i solucionar-los per actuacions futures.
Fins aquí totes les pistes objectives que han de servir per trobar la paraula que defineixi carinyosament i sense agró aquesta situació. Ara, emulant Màrius Serra, només falta l’enunciat de l’enigma. És aquest: Paraula de quatre lletres, amb reminiscències escatològiques que dóna nom a un prestigiós jugador gal·làctic.
Oi que sí?
Comentaris (10 en total)
Reagrupeu-vos amb en Duran i feu un nou partit. Dues mandangues al preu d'una.
Tres segles, 300 anys fà que Espanya ens espolia de tot, ens ha xucla la sang com els vampirs, i o fa en una mesura exacte, no morim, però ens anem transformant poc a poc en els servidors dels vampirs, sense sang, sense dignitat, com un exercit d'autómates. Aquest any podem trencar el malefici, decidim nosaltres, o continuar com ara o la llibertat, tu decideixes. Un reagrupat.
de fora estant & SENSE ESTRUCTURES & Recomanem l'entrevista de la Mar Jiménez al catedràtic Santiago Niño Becerra a l'AVUI. Un model econòmic que de la Segona Guerra Mundial cap aquí s'ha basat en les fatídiques tres ces antieconòmiques (creixement, consum i crèdit) ja veiem on ens ha portat, i d'ara en endavant no hi haurà més economia que l'autèntica: la sostenible. I com que buscar la part positiva és sempre el més pràctic, que Catalunya camini cap a unes eleccions sense política ni economia i amb una societat en bona part renovada ho hem d'entomar com un repte ("tot està per fer i tot és possible", Martí i Pol) i mirar què som capaços d'aixecar entre tots plegats. & A el SINGULARDIGITAL.cat llegim l'article del Josep Maria Torrent. L'única manera que veiem per redreçar totes les infraestructures del país passa per la política. I políticament l'única estructura que diferencia la Catalunya d'avui de les quatre províncies preconstitucionals --que, per cert, es mantenen-- és la superestructura de l'Estatut, tot i que només permet una influència catalana molt limitada en unes "infraestructures" certament "de fireta". Ara no anomenarem quins partits es van conformar amb la indefinició que plana sobre el nostre autogovern: els mateixos que, d'altra banda, avui no "volen" --i manllevem el verb del valentment periodístic article del David González a l'AVUI d'ahir-- que tinguem el consens que cal per solucionar les deficiències infraestructurals de tota mena que no sabem quin pecat hem comès per haver de suportar. & Pel que acabem de dir, i sense sortir més de l'AVUI, atacarem el 'Trossos' de Vicenç Villatoro en tant que abunda i redunda en tota la llenya partidista que ens hem hagut d'empassar aquesta setmana com si amb la nevada, la ventada, la glaçada i l'apagada encara no en tinguéssim més que prou. La fragilitat catalana que denuncia --evident a ulls de tothom-- només es pot curar amb la recepta del consens nacional, l'absència del qual --l'excés de tacticisme-- n'és precisament l'única causa. L'atac a la gestió d'un govern --que, a sobre, no és pas el d'un país independent-- és sempre factible des de l'oposició perquè en aquest món no hi ha res ni ningú que sigui immillorable. El que més s'ha de buscar és que ni víctimes ni apagada de tanta durada es puguin mai reproduir. I això es troba justament als antípodes de la divisió: en la unitat. Un consens que, pel que hem anat veient, només s'ha volgut, precisament, per aprovar el poc Estatut que tenim. I un consens que, a més a més, avui no és cap impossible si ens hem de fixar en les lleis d'educació i de reforma de successions i donacions. & El periodisme d'opinió ha de consistir en la comunicació d'idees. El missatge ha de ser clar perquè pugui ser totalment o parcialment rebatut, compartit o desenvolupat. No s'hi val a deixar anar una insinuació per provar si algú pica l'ham i ens escriu l'article. És l'única rèplica que li podem fer avui a Lluís Montserrat. Si considera que el president Montilla hauria de destituir el conseller Saura o avançar eleccions o convocar un referèndum d'autodeterminació, és ell qui ho ha d'especificar i no pas nosaltres. & Això ens porta a intentar animar una mica el Vicent Sanchis, que avui trobem molt pessimista pel que fa a l'ofici. Un dels candidats a presidir el Col·legi declarava aquests dies que governs i empreses veuen els professionals com "una merda". La millor manera de dignificar el periodisme és des de l'exercici responsable de la professió, trampejant les interferències tan bé com es pugui. I això no és tan difícil. Que la societat sigui plural hi ajuda. I l'AVUI n'ha donat un bon exemple aquests dies. Alfred Bosch, Ignasi Aragay, el Sebastià Alzamora escrivint sobre la recomanació ministerial de subscriure plans de pensions... Si avui mateix l'article del Salvador Cardús pot fer de contrapunt al d'en Villatoro, l'endemà de ser aprovada la llei de consultes el Pere Martí i el Jordi Palmer eren les dues cares de la nostra realitat. I si algun manaia s'exclama perquè no li agrada el sol, doncs que llegeixi la lluna, que per això mateix --i ara, a l'era digital-- es publiquen nit i dia.
tu ets l'enric canals director de la te-ven3 amb en jordi pujol de fireta?... que tornes a fer mèrits?...
Montilla, treu la pols del terra, soc Groucho Marx de Fecsa-Endesa; quin Resident més golfo que tenim, un tal Montilla el de la fegona; Montilla, dignitat d'esclau o de quinqui!
enric canals, ets ridicul
Tenim unes infraestructures de fireta perque tenim uns politics de fireta, a dreta i a esquerra. I cap d' ells vol deixar la cadira! Politics catalans, si tinguessiu dignitat ja fa temps que tots haurieu deixat la politica activa.
Des de sempre..en fa un munt d´anys!I sort de l´olimpíada..sinó bona nit i tapa´t!De totes maneres,cal fer història de tots els fets n´esdevinguts?í no diguem-ne essent porta d´entrada del turisme..vies de comunicació cap la Costa Brava,transbords a rodalies..amb un munt de temps per fer 40 km.,i conexions de tota mena! Penós tot plegat! No en podem pas seguir-ne així..i menys essent una cinquena part del PIB d´aquest estat! PD:aquests ´espanyoleros´ o ´ejpanyole´ mai ens agrairan/reconeixeran/valoraran res de tot l´espoli que ens fumen..el contrari! No en tenim cap més remei..la solució:´independència´ d´una punyetera vegada!
El KAOS-MONTILLA, demostra abastament que les Esquerres nomes saben crear MISERIA, TERCERMUNDISME, GOLFERIA I PARASITS; aqui, a la Cuba tripartidista, a Albania i a Veneçuela; som d'esquerres, som el cul del mon no civilitzat; i veue al Mendigo Montilla arrastran.se com una rata a Fecsa es el simbol del miserable govern de rates per la miseria que ha imposat el quinqui montilla, la gens honorable minyona major!
La resposta a la pregunta del titular del seu escrit, Sr. Torrent, és si. Li puc assegurar per experiència propia.
Envia'ns el teu comentari
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
PUBLICITAT
Periodista. És columnista del diari Avui. Ha estat director dels Serveis Informatius de TV3; redactor en cap de Política i Economia de l’Avui; cap de Política, Societat, coordinador d’informatius i director de l’informatiu Catalunya Matí, tot això a Catalunya Ràdio; i cap d’informatius de Cadena-13 Maresme. Ha col•laborat a RAC-1, COM Ràdio, El Punt, El Periódico i el Correo Catalán. També en l’àmbit audiovisual ha estat director general del Consorci Local i Comarcal de Comunicació i de l’empresa Comunicàlia.
Més Opinió
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
El més llegit
PUBLICITAT
