Opinió

E, d’Enfrontament; “Enlloc no es fa més palpable la desintegració de les parets protectores del civisme que en els enfrontaments entre cultures diferents”. (Slavoj Žižek, Violència)

El senyor Camats, veí d’Agramunt, és un home senzill, amb el cap ben moblat. No el conec de res, jo, al senyor Camats. Només en tinc una vaga aproximació: li agrada la terra i, per això, ara que ja s’ha jubilat ocupa les hores fent bon vi, com a ell li agrada dir, sense conservants ni additius. Tan bon punt se’n va el sol, passa una estona pel bar Sport, el de tota la vida, allà, a la plaça del Mercadal, per fer-la petar, i si pot ser amb cares noves, millor. Els del poble ja el coneixen.

Amb deu minuts de monòleg, m’explica que la seva filla, biòloga, s’ha traslladat de Rubí a Sant Cugat gràcies als seus consells de vell. Ell, que també ha conegut prou bé el boom de la construcció, li va recomanar vendre’s el pis abans que tot se n’anés en orris, s’emportés un bon grapat de calerons i anés a viure allà on la immigració no es nota tant. Li ha sortit bé, diu. “A Agramunt sabem molt bé com va això de la immigració. Si hi ha feina, tot rutlla. Però ara ja no és tan fàcil. Només cal veure què passa a Salt per adonar-se’n que tot és fràgil…”.

M’explica la història d’un matrimoni marroquí que té una parada de fruita. Van arribar fa uns quants anys, amb una mà al davant i una altra al darrere. Ara, ja tenen terres al Marroc i el negoci no pot anar més bé. Parlen català i no tenen cap intenció de marxar. Estan arrelats, explica amb orgull el senyor Camats. “Però aquesta és l’excepció perquè la majoria, els que no tenen la sort de tenir feina a Guissona, vaguegen buscant una sortida. N’han enviat molts aquí a treballar aquests darrers anys, però sense cap tipus d’ordre ni control. Els han facturat sense preguntar si el que faltaven eren agricultors, ramaders o paletes. No s’han preocupat pel futur i aquest és el resultat. Ara ningú se’n fa el càrrec. L’enfrontament està a peu de carrer... i qui se n’ha d’ocupar amaga el cap sota l’ala”.

El senyor Camats parla molt ràpid, passant d’una anècdota a l’altra. Observa amb determinació, i sota les parpelles se li escapa l’inconformisme, sense solució. Inanitat. La setmana passada el Parlament es va passar 12 hores debatent propostes contra la crisi. Algú va escoltar alguna reflexió sobre el que està passant al carrer? Algú té alguna proposta per resoldre l’elevat índex d’atur que afecta fins el 17% de la població activa de Catalunya, un percentatge que en alguns casos arriba fins el 50% de la població activa immigrant? Algú fa costat als ajuntaments perquè la convivència no se’ls hi escapi de les mans? Sí, senyor Camats. Tot és fràgil.