Editorial

Portem camí de complir dues legislatures de governs tripartits. A la primera legislatura l’objectiu central del govern va ser la discussió, l’elaboració i l’aprovació del nou Estatut i a la segons el seu desplegament. Tots dos tripartits han estat possibles gràcies a la participació d’Esquerra Republicana, que mai fins ara ho ha considerat que fos una aliança amb partits unionistes ni una acció de col·laboracionisme amb la via autonomista. Ara sembla que això els incomoda, a l’hora que han recuperat una sensibilitat pragmàtica que els impedeix donar suport a una resolució del Parlament pel sols fet que, consideren que aquesta i no d’altres que s’han aprovat abans, no servirà per res. D’aquesta manera justifica la direcció dels Republicans la decisió d’última hora de desmarcar-se de la signatura de l’acord unitari del Parlament en defensa de l’Estatut, tot i que ha dit que el votaran . Això ha estat qualificat d’intolerable i al•lucinant per part d’Artur Mas. El president Montilla, de la seva banda, ha justificat l’actitud dels seus socis per la proximitat de les eleccions i els ha fet una crida a la responsabilitat. Però és que el mateix president del Parlament, Ernest Benach, havia dit aquest diumenge que seria impresentable que els partits no fossin capaços d’arribar a un acord. Decisions d’aquest tipus no han ajudat a que Esquerra hagi aconseguit un dels seus objectius declarats d’aquests gairebé vuit anys de govern, que havien de servir-los per presentar-se com un partit solvent i de govern.