Opinió

No acabo d’entendre l’estratègia del PSC –a Figueres, a molts llocs, per part del mateix president Montilla- de fer servir les consultes populars sobre la independència contra CiU i Artur Mas. No entenc l’argument, però tampoc no n’entenc l’eficàcia. El PSC s’escandalitza perquè CiU dóna suport a les consultes. I afirmen que ells les respecten, però no els hi donen suport. Què deu voler dir això de respectar sense donar suport? Respectes unes consultes però t’escandalitzes que la gent hi participi o hi cridi a participar i demanes als teus que no votin de cap manera? Vaja forma més estranya de respecte! El PSC no vol aquestes consultes. Em sembla malament, perquè em costa entendre que un partit democràtic no vulgui preguntar les coses a la gent. Però hi té dret. Entenc que et discuteixis amb el que votaria alguna cosa diferent a la que votaries tu. Però no entenc que s’escandalitzin contra els qui diuen que s’ha d’anar a votar.

No entenc l’argument, però tampoc li veig la punta estratègica. El PSC li està fent la campanya a CiU. En aquests moments, Convergència té una imatge prou solvent com a alternativa de govern i Artur Mas té una imatge de gestor competent. El problema electoral de CiU podria ser la manca d’èpica: ser percebuts més com un equip eficaç de gestors que com els portadors d’una flama èpica. Doncs quan el PSC els critica per donar suport a les consultes els està atorgant davant de l’electorat catalanista –en el sentit més ampli del terme- aquesta èpica afegida, necessària. Els està solucionant un problema. I de franc.

Però encara hi ha un altre factor que no entenc. CiU dóna suport a les consultes. Esquerra també. Presentant les consultes com un acte radical i eixelebrat, el PSC critica CiU, però subliminalment està criticant també Esquerra, els seus socis de govern. I encara està fent una altra cosa: li està complicant la vida a Esquerra. Amb un PSC contrari no ja a la independència, sinó a preguntar sobre la independència, l’electorat d’Esquerra encara entén menys l’opció estratègica d’haver pactat amb els socialistes durant dues legislatures i d’haver fet presidents socialistes a la Generalitat. També té més complicat argumentar un tercer tripartit, però això és per després de les eleccions.

Fins ara, els socialistes catalans han intentat complicar-li poc la vida a Esquerra, perquè saben que per mantenir la presidència de la Generalitat és imprescindible que Esquerra no s’enfonsi electoralment. Per tant, per interès polític legítim, no han furgat en les ferides d’Esquerra i li han ofert sempre –finançament, posem per cas- una sortida presentable. Ara no. Ara li compliquen objectivament la vida. Fan més difícil el discurs d’Esquerra. Potser, a aquestes alçades, dins del tripartit ha sonat ja l’hora de salvar-se cadascú com pugui i anar estrictament per ell, ja s’espavilaran els altres.

El PSC, diuen, vol fer servir les consultes per situar-se en el centre polític de Catalunya i per presentar CiU –i també els seus socis d’Esquerra- com una eixelebrats. Creuen que estar-se quiet és quedar-se al centre. Però potser el centre s’ha mogut. Potser és ara a un lloc diferent a on era. Potser estar-se quiet, no tocar res, no moure res, és avui allunyar-se d’un centre que està en moviment.