Cinema Català

Certament, no la podem veure en català. Ja va passar amb Avatar, que serà no només la pel·lícula de l’any sinó una de les grans fites de la història del cinema. I ara, una vegada més, ens passarà amb Alícia al país de les meravelles. I és que no, no podem veure la pel·lícula del Tim Burton i estrenada en 3D, en català. La segona pel·lícula més esperada de l’any. Un film per a recordar.

Tinc un bon amic que sempre diu, davant segons quin tipus d’adversitat que ja es veia a venir: “hi pot haver dolor però no sorpresa”. I així és: ens pot emprenyar el fet de no poder veure la pel·lícula del Tim Burton en català, però no ens pot (ni ens ha) de soprendre. De fet és el pa de cada dia: només un 3% de les pel·lícules que s’estrenen arriben en català, i a més solen fer-ho en cinemes no massa cèntrics i que dificulten el fet que ens hi poguem desplaçar.

És per això que ens hem de deixar de tonteries i de quotes ridícules i marginals si és que realment creiem que el català és (o pot ser) una llengua normal i amb la qual es pot viure íntegrament a Catalunya. I de la mateixa manera que veiem tv en català, i escoltem la ràdio, i publiquem un bloc diari, o llegim la premsa i escoltem música, també hem de poder anar al cinema, si és que així ho volem, en la nostra llengua.

Precisament per aquest motiu és bàsic que tinguem una llei del cinema de la qual no discutiré si ha de ser la proposta del govern (treballada àmpliament per ERC) o s’hi han d’incorporar esmenes de l’oposició (bàsicament els apunts que en fa CiU). Però sigui com sigui, i encara que pugui acabar essent una llei partidista, o electoralista, és molt important que tiri endavant. Perquè en els propers anys, no em vull perdre Alícia al país de les meravelles del Tim Burton, o la que toqui en aquell moment, subtitulada o doblada al català.