Política

Montserrat: Crec que hi toques, encara que dit un xic grollerament. Penso com tu. I em sap greu perquè el seu director és una persona intel•ligent, però també es pot fer servir malament aquest do sense ètica. No cal refiar-se de res. Tenim dues opcions: Mas o tripartit. El segon ja sabem on ens ha portat. Confio en Mas. Com diu Rahola és una persona que ha anat creixent com a líder, sense comprometre’s en coses que després no es poden complir. Tant de bo aquest cop si. I si efectivament Reagrupament esdevé un partit polític, no menteixen i volen la independència, facin pressió a Convergència cap on ens cal per assolir la llibertat.

Que el Mas tingui una mica mes d' estudis que el Montilla no treu que, en termes absoluts, els dos siguin uns inutils. Com l' un es molt dolent l' altre sembla mig bo per comparacio. No us enganyeu: el Mas va cometre un error fatal, un crim, com es pactar amb el líder d' una nació estrangera obtenir el poder a canvi d' anar contra els interessos de la seva nació. I el molt somines ni tant sols ara s' ha adonat de la magnitut del que va fer, cosa que es veu en que ho reconeix sense pudor. Un fulano aixi no mereix ser president de res.

Será un bon president! ho mereix! després...ja veurem, ara Mas!

El Sr. Mas li dóna cent voltes al Sr. Montilla: molt més prparat, inteligent i coneixedor de Catalunya. El que també es urgent canviar és el President del Parlament. ës amb diferència el pitjor President de la cambra catalana. Enyorem al Sr. Barrera i tots els que l´han substituïr fins que va arribar el casteller Benach. Quins estudis té aquest Sr. a part de ser casteller i amíc del Sr. Carod.

de fora estant & DESAFECCIÓ O DESENGANY? & Una societat que es desentengui de la política no pren la determinació de promoure consultes pel seu compte. En lloc de desafecció, el que hi ha és desengany. I ningú es pot desenganyar respecte de formacions que no han anat mai a la cambra. Si, com tot fa preveure, les eleccions que vénen registren poca abstenció, no serà per evitar que al Parlament hi entrin nous estadants, sinó per modificar la correlació de forces. Perquè no tothom especula sobre pactes. També n'hi ha que supediten el qui al què. & D'aquí ve l'interès a parlar de tot el que no sigui política catalana: sentència del Constitucional, Garzón, Egunkaria, corrupció de la política però exclusivament de fora del país. De vegades col·legues lectors opinadors es queixen que es tractin tan poc qüestions molt més properes. En aquest sentit, crida l'atenció com els articulistes a sou s'abstenen de comentar l'entrevista televisiva a Artur Mas. A l'AVUI d'avui, però, s'hi refereix Vicenç Villatoro --encara que només sigui per limitar-se a considerar que Montilla i Mas van ser entrevistats "amb agressivitat simètrica per part de Mònica Terribas"-- en un article que segueix la direcció diametralment contrària al que hem exposat. & Deixarem l'agressivitat en el pla que li correspon i ens centrarem en els continguts de l'entrevista per si poden servir per explicar el mutisme comentarístic posterior. Si amb Montilla i Zapatero vam trobar a faltar que es toqués algun tema, pensem que al cap de l'oposició se li va preguntar tot el que calia. & Sense marge polític per redreçar una socioeconomia en caiguda lliure i amb les consultes en marxa, el president i candidat de CiU --i un dels principals valedors de com va quedar finalment l'Estatut-- no pot insistir i persistir en la seva indefinició pel que fa a l'independentisme apel·lant al pluralisme de la societat. No es pot esplaiar interpretant el paper de cap d'Estat justament d'un país empobrit que no en té. & Al costat d'aquesta ambigüitat, no s'hi val a considerar que primer de tot és lluitar contra la crisi, bàsicament per dos motius: si l'economia es dirigeix des de Madrid, ni sembla que la política a distància ens hagi dut a bon port, ni ens podem fer la il·lusió que mantenir el Parlament ens surti prou a compte. & Tampoc no ajuden gens a recobrar la confiança --suposant que sigui recuperable-- arguments de credibilitat més que dubtosa. Que a la nit de la Moncloa el president Zapatero li plantés que "el PSC som nosaltres" o "jo sóc el PSC" no impedeix verificar-ho parlant directament amb els socialistes catalans del consens. Un consens que, d'altra banda, mantenia la majoria per retirar l'Estatut --amb ERC i ICV-EUiA, o només amb ERC-- fins i tot en el cas que des del PSC l'haguessin trencat confirmant que ells eren Zapatero. & Si com han explicat dirigents de CDC --i es va ratificar dilluns a l'entrevista--, en l'acord hi entrava respectar la llista més votada (pacte que, per cert, desvirtua la llei electoral i priva els escons convergents del Congrés d'exercir la pressió de frontissa), això encara fa més enigmàtic que es rebutgés la presidència que oferia Esquerra havent trencat el tracte els, ara desobedients, socialistes catalans. & I és que un candidat a la Generalitat no en pot declinar mai la presidència. És per ser-ne president que concorre a les eleccions. No existeix tacticisme que pugui justificar una renúncia que deixa el protagonista sense programa ni discurs. Ni hi ha tampoc maneres millors ni pitjors d'arribar a la presidència, que és l'única manera de desplegar l'ideari, amb més o menys intensitat en funció del pes del partit dins del govern. I al projecte s'hi afegia, en aquest cas, vetllar per l'aplicació de l'Estatut pactat i posteriorment avalat perquè la ciutadania el ratifiqués. & El candidat es deu als seus electors. La llista més votada no pot triar l'oposició. Només s'hi pot quedar si fracassa en tots els intents d'accedir a la presidència. I aquí la presidència es va oferir. I no acceptar-la implica fiar a l'atzar que una oportunitat com aquesta --i les diferents condicions que demana-- truqui a la porta mai més.

No és el tòpic, el Mas s´ha destruït sol. Penso que l´error més gran del president Pujol va ser nomenar al Mas com a successor. D´aleshores que les coses van malament per les seves cagades. Vejam: es va vendre l´Estatut per una foto, pensant que era a canvi de la generalitat. D´acord que el tracte li va sortir malament perque el PSC no va tragar, però és que per principi encara que el tracte li hagués sortit bé això suposava una retallada important dels drets de Catalunya a canvi de que ell pogués governar. Els gafes del Mas no s´acaben aquí: el ridícul episodi del notari, el voler jugar a l´ambigüitat del Pujol sense ser el Pujol (al Pujol li permetiem que ens enganyés una mica, a ell no), l´excés de xuleria, l´excessiu espanyolisme i la tremolera de cames, la manca de carisma. Realment, si hi ha un motiu perque NO votaré CiU a les properes eleccions és perque s´hi presenta el Mas com a candidat. Poseu el Lopez Tena i tornaré a votar CiU. Mentre no ho feu me´n vaig a Reagrupament.

Arthur Mas und Gavarró,nou Kaiser de Katalonien, endavant. Només es deurà a Catalunya, el seu poble i la seva gent, ni Zparo, ni Rajoy, ni i d'altres herbes, prou esclavatge i indignitat, visca la llibertat

Catalunya o el tripartit per l'Atur!

Ara tenim un limpiabotas del Zparo; i erc, son els neteja-calces de la Hernandezzzzz 15 sueldos publicos; i els molt mangantes es diuen independentistes? xarlotades puigcercos, un elemental montillista sense-vergonya! VOLEM UN PRESIDENT no un limpiabotas montlla!

Voler l'Artur Mas de President i a CiU al Govern no és eufòria, és una questió de supervivència per la Nació catalana.

Aquest serà uns dels millors Presidents de la Generalitat de Catalunya, tant bó com en Jordi Pujol i Soley, o potser més, perquè porta implícit al seu missatge la màxima llibertat i soberania per a la nostra Pàtria, a mig termini la no- depència d'Espanya. Paraula de Font Paulus.

Será mes del mateix. El que ens ha cunduït a la miséria actual com a país. Cal gent mes valenta i decidida. Somiar encara en l'encaix de Catalunya a Espanya és de massoques. Ni federalisme, ni concert econòmic. Espaya no dòna res. Cal ara la Independència i la regeneració política

M´ agradiria saber com hauria reaccionat en Montilla si li hagués passat el mateix que en Mas , que havent guanyat dues vegades les eleccions ha continuat treballant i fent una oposició constructiva. Això per si sol demostra que és un polític de vocació i que està preparat per a ser el President per mèrits propis.

La realitat és que aquells que criticaban a CiU per tèbia i que ens prometien anar més enllà ens han entafonat en Montilla. Ja us ho fareu, preferim avançar lentament que retrocedir. Mas President!!. I no ens vingueu amb punyetes, que de retòrica i proclames n'estem més que farts.

Els que teniu per cert que els catalans som imbècils i que amb quatre proclames i una pancarta amb la paraula "independència" ja ens podeu entabanar vilment, treieu-vos del cap aquest pensament. La ximpleria, a Catalunya ja no es porta, a partir d'ara us ho haureu de currar molt més. Mas President!.

Mas, el millor President de la Generalitat de Catalunya, el que ens retornarà la dignitat que ens ha manllevat el tripartit.

Mas, el millor President de la Generalitat de Catalunya, el que ens retornarà la dignitat que ens ha manllevat el tripartit.

Sí, serà un altre presidentet submís davant la "superioritat" espanyola, per molt que a ell mateix l'enredessin. Aquests polítics no escarmenten, conscients que els càrrecs a què aspiren requereixen la genuflexió permanent. Ja us el podeu quedar!

L'Artur Mas no serà un president "submis" a la superioritat de la central madrilenya, com ho és en Montilla, el candidat d'ERC a la Generalitat de Catalunya.

Convergents, no us deixeu endur per la eufòria.... paraula que curiosament lliga amb història... recordeu la que experimentàveu abans de les eleccions de 2006? Doncs això, no digueu Mas fins que estigui al Palau ben assentat

De President submís, res de res, haurà de plantar cara als espanyolistes més rancis per aconseguir la plena llibertat de la nostra Nació, a l'esquerra i dretes més tronades de l'Europa Occidental.

Pel que sembla, tant els convergents mes entusiastes com els que diuen ser nouvinguts, semblen preferir parlar d'un programa de tv que de la realitat. La realitat ens diu que el senyor Mas admet, com qui no vol la cosa, que va anar a pactar la norma maxima de Catalunya a canvi de presidir el pais al marge del Parlament i d'esquena al seus ciutadans. Aixo l'invalida per catalogar de sucursalista a cap altre partit. Cal tenir-ho ben clar. Ni CIU ni PSC ens faran avançar ni un sol cm com a pais.

Ho sento, però com ex-votant d'ERC penso que hauran de purgar molt de temps la seva traïció (fer Montilla president és per mi una traïció a la dignitat d'aquest país) abans de recobrar la comfiança de molts de nosaltres, i els moviments alternatius independentistes (reagrupaments, laportes, etc) estan força verds i massa envaïts de narcisisme i frikisme. Hores d'ara, i em sap una mica greu com independentista (sobretot per la llufa penjant d'Unió) veig en Convergència la millor opció per un futur immediat.

És un miracle trobar una persona com en Mas avui en dia en la vida política! Preparat i íntegre, no corrupte ni moralment ni de cap altra manera... Cal cuidar i protegir el seu lideratge, sinó volem la peste espanyola acabi amb nosaltres per sempre!!!

És cert. Uns dels que ho han sabut fer força bé han estat els del Polònia. A en Mas l’han tractat amb un sarcasme insultant i feridor. De fet, també ho han fet amb en Duran. L’han presentat de la manera que li podien fer més mal moral i polític. En són plenament conscients. Per tant s’han passat pel forro dels collons tota ètica humorística –que també existeix-, per fer-ne un us interessat. Em direu que a en Montilla també. Doncs no. En Montilla el presenten com una bona persona que amb els seus límits intel•lectuals i capacitats personals ha assolit l’èxit, curiosament, desigs de la majoria dels votants del PSC&PSOE. Fins i tot han arribat a representar a en Franco d’una manera més amable que a en Mas. Delirant. En fi, tota la maquinaria sociata s’ha passat mitja vida embrutant la política i ara ens esperen uns mesos terribles en que aquesta puta màfia farà els possibles per escampar merda a tort i a dret. Empastifa que alguna cosa queda. Clar que aquest fet tant lamentable i destructiu per Catalunya no seria possible sense els col•laboradors necessaris i, com he dit, uns els troben en el Polònia –programa d’humor? Sí, però...-, i d’altres en una sèrie de seudointel•lectuals que els han promogut i defensat amb arguments, avui en dia, i tal com han anat les coses i com van, incongruents, ridículs i estúpids. Aquestos mateixos, ara, comencen a adonar-se del fatídic error i es volen fer l’orni, no senyors, en sou tant responsables de la decadència d’aquest país com els lamentables actors del tristpartit. Hi han errors en política imperdonables que no es poden oblidar per no repetir-los i un és el tripartit, tristpartit, tripodrit...

Una conclusió després de l'entrevista d'ahir. Pot haver més o menys acord respecte els seus postulats ideològics, però les qualitats comunicatives, la transmissió d'entusiasme i solidesa de conviccions, capacitat d'acceptar errors i d'esmenar-ne, equilibri entre ideals i realisme... tot plegat el fa estar molt per sobre d'altres candidats. Mai he votat CiU (aquest serà potser el primer cop), però estic segur que (com passava amb Pujol) no m'avergonyiré mai del president del meu país (com sí passa ara)

Serà un gran president. N'estic segur. S'ho mereix perquè s'ho ha currat una passada.