Opinió

Ara creixen com bolets els defensors de Baltasar Garzón. Joan Herrera ha estat l'últim que ha sortit ha posar-se les mans al cap. Diuen que és injust, el que li estan fent. I jo em pregunto quina mena d'argument és, aquest. El món és ple d'injustícies, i l'únic punt de referència que tenim els homes per determinar si una cosa és justa o és injusta, és la llei. Bé, també hi ha la moral, però el problema d'utilitzar la moral com a raser és que tu en tens una i el veí en té una de diferent, i així no hi ha manera de posar-se d'acord. És veritat que la llei tampoc no és una ciència exacta i que també pot ser aplicada d'una manera o d'una altra, ja ho diu l'aforisme, que la justícia no existeix sinó que existeixen els jutges, però malgrat les seves imperfeccions, la llei és la manera més operativa que hem trobat els homes d'establir unes regles de joc. I ens agradin o no ens agradin, les hem de respectar. Que ens ho expliquin als catalans! Per tant, els protectors de Garzón, si volen defensar-lo d'una manera una mica seriosa, en comptes d'apel·lar a una suposada justícia universal haurien de donar arguments legals que justifiquin la seva innocència. Tant és si Garzón ha obrat com un home bo o com un home dolent, el que compta és si ha obrat dins de la legalitat o fora de la legalitat. De fet, la feina de Garzón no és la de ser una bona persona sinó la d'aplicar la llei, i si ell l'ha infringida haurà de pagar-ho igual que la resta d'éssers mortals. És infame, doncs, que una sèrie de personatges públics vulguin atorgar a Garzón uns drets divins que no hauria de tenir cap ciutadà d'un Estat de Dret.

Rodia Raskolnikov, protagonista de Crim i càstig, es carrega una velleta prestadora per robar-li els diners i ajudar la seva germana, ajudar-se a ell i poder complir la seva missió a la Terra. Ell es munta una teoria que va lligada a la idea de Nietzsche del superhome, i comparant-se amb Napoleó, vol crear el seu propi sistema de valors. Un sistema de valors que li permet assassinar una velleta a favor d'una causa justa i gran. En Rodia, que és un bon noi, ja des del principi s'adona de la seva pedanteria, el turment de la culpa el martiritza fins que s'acaba lliurant a la policia, i a Sibèria, troba la redempció. Doncs bé, ara uns quants s'estan dedicant a jutjar Garzón amb un sistema de valors que també pretén alçar-se per sobre de la llei. Si jo hagués de dir què en penso, d'aquest personatge, el titllaria d'animal cap amunt. Altres creuen que és un home bo, just i valent. Molt bé, però és culpable o és innocent?