Opinió

Molta independència molta independència però després ens falta país per tot arreu. Estructura de país i pensament de país. Hi ha àmbits on tenim poc marge per construir-nos perquè no som prou bons o perquè l'estat espanyol no ens ho permet, però raó de més perquè optimitzem les oportunitats que sí que podem explotar. Per exemple -portant la idea al meu terreny perquè és el que millor conec-, és incomprensible que no hi hagi una plataforma catalana de blocs d'Internet. Digna, vull dir. Ben feta. Segons un informe de Google, som la vuitena llengua del món amb més blocs, que es diu ràpid però que Déu n'hi do. I jo, per tenir un bloc d'una certa qualitat, pago a una empresa americana que es diu Squarespace. Aquí hi ha un buit enorme i a cap empresari no se li ha acudit omplir-lo. Les plataformes americanes Blogspot i Wordpress, que són gratuïtes però que no viuen de l'aire, no estan gens malament -sobretot la darrera-, però són americanes. La catosfera és prou important com perquè no hagi de dependre d'una estructura estrangera. Perquè les plataformes catalanes són d'estar per casa, de llengua amazònica, amb uns blocs lletjos i unes possibilitats limitadíssimes. Si tota la catosfera estigués unida sota una mateixa plataforma, amb un ampli ventall d'opcions estilístiques i tecnològiques i amb el punt.cat incorporat, seríem uns monstres d'Internet. Podria també incorporar un servei similar al Myspace, perquè és lamentable que els múscis catalans hagin de tenir una pàgina en castellà. Així no es fa un país. La Generalitat també ho hagués pogut pensar... Després, això sí, organitzem un certamen de cinema com si donéssim els Oscars, quan el cine català és una cosa espantosa. En aquests premis, els Gaudí, les pel·lícules candidates no s'aguanten de dolentes i a més la majoria estan fetes en castellà. Amb aquest certamen fem el ridícul. No som bons, fent cine, no ho hem estat mai, i no passa res, cada país dóna pel que dóna i és provincià voler-se fer l'important des de la misèria. En canvi, tenim una gran indústria publicitària i els premis de publicitat no els coneix ningú ni s'emeten per TV3 en prime time. Més burros i no naixem. És com si volguéssim vendre Catalunya a través de l'Espanyol i no del Barça. Un país és un mercat, i un mercat ha de funcionar per la quantitat de la seva demanda i per la qualitat de la seva oferta. Si no aprenem a treure punta a totes les nostres potencialitats, que són moltes, si no aprenem a treure'ns partit com a mercat, per molt que aconseguim la llibertat, seguirem comportant-nos com una comunitat autònoma.