Entrevista a Santiago Espot, president de Força Catalunya
“La proposta de consulta nacional és pura especulació electoral”
Els propers mesos s’acabaran de definir els partits que finalment es presentaran a les eleccions de la tardor al Parlament de Catalunya. Un de les formacions que té la intenció de fer el pas, malgrat encara no està definitivament confirmada la seva llista entre l’oferta política, és
Força Catalunya, grup liderat per
Santiago Espot. Un partit del ventall independentista, que en aquest cas es distingeix per una opció “radical i dura”, segons el seu màxim representant.
per Maria Coll
Força Catalunya es presentarà a les eleccions?
Tot apunta que les eleccions seran a finals de novembre. En primer lloc hem contractat uns professionals de la comunicació perquè portin a terme tota l’estratègia electoral del que pot ser la precampanya i campanya de Força Catalunya. Estem confeccionant una web electoral. També, el juny, hi ha haurà un acte públic de presentació. Tot això pensat per estar en les millors condicions per oficialitzar el mes de setembre la candidatura.
Per tant, no està confirmada la llista de Força Catalunya?
No, encara no està confirmada, però nosaltres estem convençuts que en aquest moment un discurs dur i radical com és el de Força Catalunya seria molt ben acollit per l’electorat. I no només per l’electorat independentista, exvotants d’ERC, sinó també per un electorat important de CiU.
Vostè qualifica l’independentisme de Força Catalunya de “radical i dur”. Concreti més quines diferències hi hauria amb altres propostes independentistes.
Altres propostes són massa toves. Parlen de possibilismes, especulacions.... parlen com si els espanyols no existissin. En el moment que hi hagi un procés d’independència hi haurà un enfrontament polític i institucional amb l’estat. I darrerament l’independentisme no busca aquest enfrontament. Per exemple, com poden donar suport als pressupost de l’estat que ens colonitza? L’estil polític de Força Catalunya és molt particular i es demostra amb la xiulada a Mestalla o les tres mil denúncies lingüístiques, les quals han provocat una empipada per part dels sectors més incivilitzats de l’estat.
Precisament aquests sectors a vostè li han dit de tot: “nazi”, “Berlusconi català”...
Són uns talossos i no els hi dono més importància. Només el nostre independentisme genera aquests atacs tan furibunds. Això ens singularitza.
Aquest és el moment idoni per apostar per la independència directe?
No estem en una situació de ara o mai, però sí és cert que ara vivim en una conjuntura política que és molt favorable a les tesis independentistes. El catalanisme i l’encaix amb Espanya ha fracassat. Fins i tot un home tan poc independentista com Jordi Pujol reconeix la inviabilitat de l’estat espanyol. La situació és òptima per les tesis independentistes, però no d’aquelles passades pel bany maria. És el moment d’una tesi independentista diàfana i clara, sense cap vinculació amb aquest règim –nosaltres no hem format part de cap govern ni hem donat suport a cap tripartit-.
I aquesta independència s’ha de proclamar des del Parlament de Catalunya?
Sí. També se’ns ha volgut fer creure que la independència és possible des de l’aixopluc jurídic de la llei de l’ocupant. Encara hi ha algú savi que vol enredar la gent amb això. Parlen d’una nova llei consultes, de votacions que aprovaran després a Madrid... i, al final, estat català. No això no és així. Tothom sap que s’haurà de traspassar una línia vermella i en un moment o altre vulnerar la legalitat espanyola i francesa vigent. Des de Força Catalunya no oblidem que som un poble mutilat entre dos estats.
S’ha presentat un manifest demanat la unitat dels partits independentistes. Què en pensa d’aquest document?
Quan un demana la unitat cal posar noms i cognoms. Ara per ara qui ha manifestat que vol anar a unes eleccions? Sobirania i Progrés, Deumil.cat, Òmnium Cultural...? No es presenten pas. Per tant, cal distingir aquells que volen anar a unes eleccions i aquells que són independentistes. Si hi ha d’haver unió cal posar noms, fer una llista i convocar els responsables a una asseguda. I, en segon lloc, cal dir que totes aquestes persones – Alexandre, Broggi, Barrera, Calçada...- van donar suport fa cinc mesos a Reagrupament, la candidatura unitària i transversal. Ara ja no ho és? Doncs, que ens ho expliquin.
De fet, vosaltres el mes de desembre vau presentar un document que es deia Suma Independència. Alguna diferència?
És el mateix. Tornen a repetir les coses. Només vam canviar de capellà, uns tenen Ballarín i els altres Dalmau! I gent més jove: en Fontanals no té l’edat d’en Broggi, ni en Canela l’edat d’en Barrera!
Per tant, no creu que sigui possible aquesta unitat.
L’independentisme fa trenta anys que està dividit. Hi ha independentistes a CiU, a ERC, al PSC... La unitat és possible, però particularment la veig difícil perquè a les proves em remeto. Des de Força Catalunya, que va néixer el mes d’abril de l’any passat quan encara no hi havia Reagrupament, sempre hem intentat parlar amb ells, també amb en Laporta, però sempre hem rebut a canvi silenci administratiu.
Ni un contacte?
Només en una ocasió, en conversa amb Jaume Renyer, em va dir que podríem entrar i sotmetre’ns a la seva assemblea. Força Catalunya té una entitat pròpia i una trajectòria i no tenim perquè dissoldre’ns en una altra entitat.
La divisió del vot independentista no perjudica a tots els qui us presenteu sota aquesta etiqueta?
Si escoltem els mitjans de Madrid la majoria del Parlament català és independentista. I, en clau catalana, considero que el 60% dels votants de CiU són independentistes. De fet tampoc som tants! Partits que ens presentem amb persones independentistes hi ha: ERC, CDC, Reagrupament- Laporta, que en encara no se sap, i Força Catalunya, que estem en procés. No hi ha res més.
Però els nous partits us heu de disputar l’oferta de vots de persones desil•lusionades dels partits tradicionals...
Sí, però també de l’abstenció. Una cursa electoral és una carrera i qui es vengui millor s’emportarà els vots. Ningú pregunta això als partits unionistes. Per què no s’ajunta PP, Ciutadans, ICV i PSOE?
Home, la fragmentació, en el seu sector, també perjudica a aquestes formacions. Concretament, el fenomen Laporta us preocupa?
Ell preocupa per una qüestió de crisi de la partidocracia. Per exemple, estic convençut que molta gent votarà Força Catalunya sense ser independentista. Ens votaran per ser un aire nou i dir les coses clares i obertes.
Avui es presenta al Parlament la proposta de fer una consulta a nivell nacional. Què n’opina?
Les consultes tenen un pare polític, el regidor de la CUP d’Arenys de Munt: Josep Manel Ximenis. I uns pares ideològics: Jordi Bilbeny, Agustí Majó i Agustí Barrera. Això s’ha de reconèixer amb noms i cognoms. Catalunya Acció vam ser els primers a donar suport a la consulta d’Arenys quan alguns deien que era un brindis al sol. Nosaltres creiem que són les primàries de la nostra independència. Per mi les consultes són l’esperit d’Arenys. Tot el que es deriva d’allò, com aquesta proposta, és la pura especulació electoral.
Per tant, n'és completament contrari...
Sí. Aquestes accions són les misèries pròpies d’intentar arreplegar algun vot més. Tot això no anirà enlloc. Les signatures per les seleccions catalanes no van servir per a res. Que deixin d’enredar a la gent!
Doncs, quin ús dóna al resultats de les consultes?
Les consultes han servit per dues coses. En primer lloc, han estat la imatge motivacional de la nostra independència. S’ha votat la independència, amb tota la litúrgia democràtica, i no ha passat res. En segon lloc, hem comptabilitzat els independentistes. En tenim 600.000 i encara no ha votat tot el cens. I, finalment, després de veure la comèdia de l’Ajuntament de Barcelona amb la consulta de la Diagonal, les consultes són una lliçó de civisme i democràcia. Malgrat estar fetes amb una sabata i una espardenya mai s’han qüestionat els resultats.
Aquesta setmana el Tribunal Constitucional ha tornat a fracassar en dictar una sentència sobre l’Estatut. Creu que aquesta podria arribar abans de les eleccions?
Estic convençut que arribarà abans la independència que la sentència de l’Estatut. Si la sentència es fa després de les eleccions ja hi podria haver una força important independentista al Parlament i aleshores la societat catalana ja estaria situada entre el binomi independentistes i unionistes. Aleshores el Tribunal Constitucional ja no importa a ningú. Pot passar! A més, amb la situació actual, que una sentència pot condicionar les eleccions espanyoles, algú creu que sortirà ara? L’estat espanyol viu en l’esperit de José Larra: “Vuelva usted mañana”.