Esports

L’etiqueta de “candidatura alternativa” està cada vegada més buscada...
Nosaltres som l’única candidatura realment nova. Totes les altres propostes ja han estat vinculades a processos electorals o a la mateixa junta directiva. Ells han tingut el seu moment, ara ens toca a nosaltres, un equip nou, entusiasta, amb gent preparada i que aportarà innovació.

Però en les files del seu projecte hi trobem Josep Maria Minguella i Jordi Medina. Ambdós van intentar arribar a la presidència del Barça en d’altres ocasions...
Ho van intentar i van adonar-se que tot era el mateix. Aquesta vegada volen aportar la seva experiència a la joventut i la innovació i, per això, han cedit el seu protagonisme. La gent no em coneix com el candidat d’en Minguella. Ell ja ha començat a treballar per nosaltres.

Esportivament el Barça travessa un dels millors moments de la seva història. Sembla paradoxal parlar de canvi...
Els èxits esportius no són responsabilitat del president ni de la junta, sinó dels professionals que els han fet possibles. Nosaltres som l’alternativa a una representació institucional i a una manera de fer les coses basada en l’opacitat. Treballem sota un lema: "El soci ho sabrà tot".

Però Guardiola va ser una aposta de la junta de Laporta, no?
Això és mentida. Laporta no va apostar per Guardiola. Li van oferir aquesta possibilitat i va dir que no. Llavors Marc Ingla va anar a veure a Mourinho i davant la negativa d’aquest van decidir comptar amb Guardiola. Només els quedava aquesta carta i van pensar que si els resultats no acompanyaven, el soci no els faria mal, perquè en Pep era de la casa.

Tot i això, els títols seran un dels principals arguments que posaran sobre la taula la candidatura continuista per captar el vot del soci.
Si nosaltres arribem a la presidència i el Barça guanya una Lliga de Campions no vull que la gent digui que en Santiago Salvat ha guanyat una Lliga de Campions. Seran els jugadors i els tècnics qui ho hauran fet. Nosaltres volem donar totes les facilitats als tècnics. El trio Guardiola, Xavi Pascual i jo, ens podem entendre molt bé.

S’ha parlat de candidatura de “centre”. Un concepte difús, si més no en el camp polític...
La tercera via, la nostra, és un centre entre dos pols. L’extremista del continuisme pel continuisme i el pol del Sandro Rosell, que es defineix d’una manera, però nosaltres li diem que només és ‘pseudocontinuisme’.

Doncs ja hi ha qui apunta a una unió de tots els candidats davant Rosell...
Tots els precandidats en contra de Rosell serà impossible perquè nosaltres no hi serem. No anirem en contra de ningú, això ja ho fan els altres. Laporta, Rosell, Ferrer o Ingla ja parlen de campanya bruta, nosaltres no entrarem en aquesta lluita. Estic segur que hi haurà unions i els més interessats en aquest sentit són Ingla i Ferrer.

En el cas que es configuressin aquests dos grans blocs, les vostres possibilitats reals d’arribar a la presidència es complicarien?
No, al contrari. Les posicions s’extremarien més, es farien més radicals i s’evidenciaria que ells volen arribar al poder només pel fet d’abraçar el poder. Pactar amb nosaltres seria impossible perquè els obligaríem a acceptar una sèrie de criteris relacionats amb la transparència que no acceptarien, perquè tenen un passat.

També en la seva primera posta en escena denunciava que les altres candidatures estaven sotmeses a interessos polítics...
Els darrers anys s’ha vist molt clarament la politització del Barça. El catalanisme forma part també del nostre discurs, no hi renunciarem mai, però seré l’únic president que no farà bandera política del club. El Barça és català i ambaixador del catalanisme a tot arreu i aquest fet és implícit al club. Personalment no he estat mai vinculat a la política, no sóc independentista, però crec en la nació catalana.

Un que sí que es defineix com independentista és Joan Carretero, qui va assegurar que ser president del Barça és “molt més important” que ser al capdavant de la Generalitat.
Ser el president del Barça té una dimensió social molt més potent, és cert. El president blaugrana és conegut a tot el món i el de la Generalitat, malauradament, no. Si arribem a la presidència, però, treballarem perquè el president de la Generalitat també sigui distingit arreu.

Els interessos polítics i econòmics condicionen l’actual junta?
Marquen la pauta a seguir de certs membres d’aquesta. Cal distingir entre les creences polítiques personals i les obligacions que genera representar institucionalment el Barça. La junta del club ha de representar totes les sensibilitats polítiques, culturals i barcelonistes dels socis. No et pots decantar cap a una tendència concreta.

I si ens fixem en l’apartat econòmic, un article publicat al diari ‘El País’ aquest cap de setmana denunciava relacions entre Laporta i el president de l’Uzbekistan, Islam Karímov. Què creu que hi ha de cert en aquestes informacions?
Nosaltres tenim les proves que demostren que això és cert, però no les utilitzarem. És un tema molt opac, però jo he vist aquestes proves. Evidentment el Barça ha de tirar endavant aquells tractes comercials que aportin una bona imatge al club i ha de deixar de banda aquells que només afavoreixin algun membre de la junta. En els darrers anys el Barça s’ha creat més enemistats que amistats.

També li hem sentit dir que la seva candidatura no és “extremista”. L’actual ho ha estat?
Sí. Des del seu inici i, especialment, en aquests moments, la junta de Laporta ha estat extremista. És més, la junta actual és presidencialista. Aquí es fa allò que diu Laporta. I tots aquells que han anat deixant la junta ho han fet perquè tenen el mateix sentiment, volien arribar a aquell lloc per fer el mateix.

En el cas de la vostra proposta, s’ha parlat de molts noms, fins i tot de Carles Reixach.
Ell es va reunir amb nosaltres i va agafar un petit compromís. Després em vaig assabentar pels diaris que donaria suport a Rosell. No em va agradar. Però els pròxims dies aniran sortint més noms, forma part de la nostra estratègia. Tenim un grup d’unes vint persones, de les quals hi ha gent amb gran experiència barcelonista i d’altres joves i amb idees noves.

I vostè, que és fill d’editor...
Sí, però no escriuré un llibre, ho prometo. A diferència de molts altres, no em presento a la presidència del Barça per escriure un llibre. El gran llibre que escriurà el barcelonisme haurà d’estar escrit pel socis.