Política

Demà tornen a presentar a la Mesa del Parlament, ja s'han fet dos altres intents, una proposta perquè es debati i es voti fer un referèndum per la independència. Què té de diferent aquesta vegada?
Aquesta proposta és nova! Les altres eren iniciatives legislatives populars. Amb la nova llei de Consultes, a partir de l’Estatut de 2006, és quan s’atribueix a la Generalitat competències sobre referèndums, perquè abans no en tenia. Els referèndums, que sempre han de passar pel Parlament, es poden convocar a través del Govern de la Generalitat, per iniciativa dels ajuntaments o per iniciativa popular. Presentem la proposta per aquesta darrera via.

Vostè diu que la Mesa té una funció tècnica. Què vol dir això?
Per a poder convocar un referèndum, el Parlament intervé en dues ocasions. Primer s’ha de constituir una comissió promotora de tres persones que fan la proposta de la pregunta que se sotmet a referèndum i la memòria justificativa de que la proposta forma part de les competències de la Generalitat. Llavors la Mesa decideix si l'admet a tràmit, o no, sobre la base de verificar si es compleixen els requisits.

I després es recullen les signatures...
Sí. I si s’arriba al número necessàri, que és el 3% de la població, és quan el Parlament vota, o no, si convoca el referèndum. És en aquest punt quan hi ha la decisió política. Per tant, ara la Mesa l’únic que ha de fer és verificar els requisits legals.

Per què diu que en el cas que la Mesa no l'admeti a tràmit la Mesa estaria prevaricant?
Seria en el cas de que algú voti en contra de l’admissió a tràmit per un criteri polític. Perquè només poden votar en contra per verificar que els requisits legals no es compleixen.

Hi hauria alguna forma legal d’amagar un vot en contra?
Depèn de quina mena sigui la justificació que donin els que votin en contra, si és que algú ho fa. Si la votació en contra és per dir que es compleixen o no aquests requisits, cap problema. El problema estarà en si algú vota en contra amb arguments polítics.

Per tant, si el representant del PP votés en contra per criteris polítics… es podria portar a judici?
Nosaltres no avancem el que farem. Això és decisió de cadascun dels membres de la Mesa. En funció del que facin els membres de la Mesa, nosaltres actuarem, i ho farem en tots els àmbits, i prendrem les decisions oportunes en funció del que faci cadascú.

Catalunya està preparada per aquest procés?
Sí. Perquè és un procés democràtic. De la mateixa manera que Catalunya hem estat preparats per votar unes eleccions municipals, al Parlament, a les Corts espanyoles,… Estan preparats els barcelonins per un referèndum sobre la Diagonal? És un procés democràtic, per tant, naturalment que estem preparats. Estan preparats per decidir sobre qualsevol qüestió. O sí que estan preparats per la Diagonal i per la independència no?

Per fer aquesta consulta però caldrà el permís del govern espanyol...
Cert, però també per fer la consulta de la Diagonal. Segons la Constitució, la llei de règim local espanyola, segons la llei catalana de municipis, segons el reglament de consultes populars municipals i segons la pròpia carta municipal de Barcelona cal el permís del Govern espanyol. I l’Ajuntament de Barcelona no ha fet públic que hagi fet aquesta petició, ni que el Govern espanyol l'hagi autoritzat…

Com ho veuria vostè que li tombéssin la proposta des de Madrid quan Barcelona no ha ni necessitat el permís per fer aquest referèndum?
Llavors es demostraria que la llei no és igual per tothom… I que un Govern espanyol socialista no exigeix a un Ajuntament de Barcelona socialista el compliment de la llei. I en canvi als altres sí que els exigeix el compliment de la llei.

S’ha plantejat que potser caldria esperar a un nou Parlament més receptiu per tirar endavant aquesta proposta després dels dos fracassos de les anteriors ILPs?
És que serà un altre Parlament, no l’actual. A partir d’ara és presentar-ho. Després, que la Mesa amb els tràmits que faci verifiqui el compliment dels requisits i ho admeti a tràmit. Llavors comença el procés de recollida de signatures, i el termini legal són sis mesos, ampliables a vuit. I després d’això, un cop es tenen les signatures, es verifica que tots els signants són majors d’edat, etc. i és llavors quan passa al plenari del Parlament. És llavors quan aquest pren la decisió política, aquí sí, d’aprovar o no la convocatòria. Això, amb els terminis que estem parlant, és un nou Parlament amb tota seguretat.

Les ILPs anteriors que es van presentar van fracassar...
Però és que al meu entendre, el que es va presentar no estava dins de les competències de la Generalitat. No era qüestió de que els partits estiguessin d’acord amb el contingut, sinó de verificar que es complien els requisits, i van entendre, tots, que no es complien. I jo amb això estic d’acord... No és competència legislativa de la Generalitat la independència de Catalunya.

ERC, i en concret el Sr. Vendrell, ha lamentat que no se'ls comuniqués aquesta iniciativa.
No és cert. Tota aquesta qüestió s’ha parlat des del moment que es va aprovar la llei, el 10 de març, i se n’ha estat parlant amb els responsables polítics d’ERC i de CDC. I estan perfectament informats. En qualsevol cas, les iniciatives populars no depenen de les iniciatives dels partits.

Es podria fer tot el procés i Madrid no donar permís. Aleshores què?
Sí, l’Estat podria no donar permís malgrat que s’hagin recollit les signatures i que el Parlament hagi aprovat la convocatòria. Però en aquest cas no per raons jurídiques, sinó per raons purament polítiques. És a dir, “no us deixo votar perquè no em dóna la gana que voteu”. I això també és la seva responsabilitat, i en el seu moment farem les actuacions oportunes. 

Hauria estat millor presentar aquesta proposta després de que s’hagi acabat tota la onada de consultes?
No, perquè pensem que la última tongada és el dia 20 de juny. Estant a finals de maig presentant això, a la Mesa del Parlament, quan començarà el nomenament de fedataris i aquests comencin a recollir les signatures és després del 20 de juny, en qualsevol dels casos.

La consulta de Barcelona serà clau en el procés que estan duent a terme?
No en tinc ni idea, perquè això està previst pel mes d’abril de l’any que ve. I políticament això es produirà després de les eleccions catalanes, amb un nou Govern sigui del color que sigui, amb aquest procés en marxa, perquè en aquell moment estaran acabant-se aquests 6-8 mesos,... per tant, no ho sé.

En relació  a les consultes, les diferents onades han anat baixant una mica l’empenta en la participació. Fer una sola consulta i arreu no hauria estat més eficaç?
Això és el que es va intentar en unes converses durant el setembre i octubre, a efectes de fer-ho tots d’una manera unificada però hi va haver sectors que van entendre que no, que ho feien pel seu compte al seu municipi i s’ha de respectar la llibertat de decisió i d’autonomia de cadascú. Jo crec que sí, que hauria estat millor així, però hi va haver qui va considerar que no es volia fer així. És un tema ja passat.

Les consultes també s’han volgut mostrar com una resposta a la no-sentència del TC. El que faci el TC, és un reclam per mobilitzar la gent a votar a aquestes consultes?
La gent vota en funció de moltes decisions diferents, i pot votar pel que considera més oportú. Hi haurà persones que el veure que l’Estatut ha fracassat, que està a punt de ser liquidat d’una manera salvatge pel PP i el PSOE i les seves terminals al TC, l’empeny a anar a votar. Jo no sóc qui per a dir quina raó la gent vota una cosa perquè hi ha qui estarà a favor o en contra de la independència de Catalunya passi el que passi amb l’Estatut al TC.

Tenim catalans cada cop més emprenyats?
No crec que sigui una qüestió d’emprenyament, sinó de veure que el procés estatutari i de reforma de l’Estatut ha fracassat. O estan resignats. Davant dels fracassos es poden fer dues coses: resignar-se o agafar una via que no és la fracassada, l’estatutària, que és la de la independència.

Com justifica la menor participació a les consultes si, segons els últims sondejos, augmenta el tant per cent de persones a favor d’aquestes consultes i de la independència?
Comptant que és una feina que es fa a través de voluntaris, sense recursos econòmics,... i amb un boicot comunicatiu clar dels mitjans de Godó i de Montilla, inclosa TV3 i Catalunya Ràdio, a partir del moment en el qual la població d’aquell municipi és més alta es necessita major capacitat organitzativa. Per tant, depèn molt de la capacitat de feina i de l’enfocament que faci cada comissió organitzativa a cada municipi. El boicot, però, existeix en qualsevol dels casos. Mirem l’espai que ha dedicat La Vanguardia al referèndum per la independència, i el que ha dedicat al referèndum de la Diagonal. En un cas eren pàgines i pàgines, i en l’altre era cap notícia, cap referència,... excepte quan s’havien celebrat, el dia següent, per fer una valoració. Comparem-ho! Comparem els 4 milions d’euros que ha dedicat l’Ajuntament de Barcelona amb el referèndum de la Diagonal, i a Osona, el 63-64.000 euros per aportacions privades. Sense diners públics. Tampoc hi ha hagut cap actuació de funcionaris en cap d’aquests municipis. L’Ajuntament de Barcelona ha dedicat 300 i escaig funcionaris a temps complet, i prop de 400 persones contractades. Els sistemes informàtics a les consultes els han fet professionals que ho feien gratuïtament, i a Barcelona s’ha pagat prop de mig milió d’euros, i en publicitat 1.300.000 euros. Comparem això amb Osona, amb 120.000 persones amb dret a vot, la desena part de Barcelona, i a Osona va costar 63.000 euros i a Barcelona entre 3 i 4 milions d’euros.... més els funcionaris que també cobren.

En el cas d’arribar al Parlament, després de la Mesa i les signatures, si Madrid dóna permís per fer el referèndum i Mas fos president, com creu que reaccionaria?
Això no ho sé, però jo tinc la opinió de que els governants estan per complir la voluntat popular. Però en el cas d’haver d’anar a votar, em consta que Artur Mas votaria que sí. Ell ja ha dit en vàries ocasions que quan hi hagi un referèndum per la independència votarà que sí. El Sr. Montilla sempre ha dit que no aniria a votar, i que no és partidari de la independència.