Política

El seu nomenament s'ha fet sense el consens desitjat. L’oposició ha acusat el tripartit d’intentar controlar els mitjans públics ja que van recórrer a un decret llei per reformar la llei de la CCMA i canviar les majories. Quina és la seva valoració?
A mi no em toca avaluar el Govern ni el Parlament, l’única cosa que puc dir al respecte és que si s’hagués produït una modificació substantiva de la llei no hauria tingut cap interès en presentar-me. No hauria tingut cap interès perquè jo vaig impulsar tot el paquet legislatiu, la creació del CAC, la Llei de l’Audiovisual de Catalunya, la Llei de la Corporació i, per tant, sento un gran respecte per aquet paquet legislatiu. Jo em dec al Parlament.

Era tan urgent el seu nomenament?
No crec que li convingui a cap institució instal•lar-se en una provisionalitat, i menys en una empresa complexa com aquesta, Però no tinc tants elements de judici per dir si això s’hauria d'haver fet amb dues setmanes o un mes i mig de marge. Un cop estic aquí, sí que me n'adono que la provisionalitat no era adequada.

I ha estat polititzat?
Bé, aquesta qüestió no ve d’ara. Nosaltres hem passat d’un model de nomenament governamental del director general de la Corporació a un nomenament del Parlament. Ha estat un trànsit complex, llarg, que va començar per la creació del CAC, que era una cosa novedosa a Europa i que va ser controvertida, titllat com un organisme antidemocràtic, curiosament. Després vam fer la llei de l’audiovisual que també va ser un tràmit llarg i complicat però la més polèmica va ser la llei de la Corporació perquè sempre, tot allò que té ha veure amb la Corporació, va envoltat de la polèmica, perquè és un mitja que té molta incidència al país.

Es veu complint tot el mandat?
Aquesta és la intenció. Quan tens experiència a l’administració pública com és el meu cas, quan entres a treballar en un càrrec com aquest, has d’entrar com si fos per tota la vida, sabent que potser l’endemà no hi seràs. A mi em tocaria, segons la llei, completar el mandat que li pertocaria a l’Albert Sàez, fins al gener del 2014. No sé què pot passar a la meva vida, en la política... però la meva actitud és de compromís.

Què aportarà de nou a la CCMA?
Hi ha d’haver la transformació més important des que existeix la Corporació. I, o es fa, o aquesta empresa perdrà influència i la missió per la qual va ser creada. Els canvis del paper de la comunicació són tan intensos que hem de repensar l’empresa per tal d’adaptar-la. I els canvis en la comunicació no són sobtats, són canvis permanents, i cal fer-los per tal d’estar al dia. No dic que siguin canvis que s’hagin de fer en els pròxims quatre anys, sinó que si no es fa la feina que s’ha de fer, s’haurà perdut el tren.

De quins canvis està parlant exactament?
Són canvis que tenen a veure amb les transformacions de les noves tecnologies, per la irrupció de la interactivitat¸ un públic que buscarà una recepció interactiva, més crítica. En el futur una empresa de mitjans audiovisuals serà una gran fàbrica de continguts audiovisuals. És un canvi de paradigma cultural i nosaltres ens hem d’adaptar. I des d’aquest punt de vista poques coses em podrien fer més il·lusió com experimentar en primera línia aquests canvis.

Una experiència davant del CCMA que es posarà a prova amb les eleccions al Parlament de la tardor vinent...
Crec que la Corporació ja hi té la mà trencada. Les eleccions no són una maledicció, només posen a prova els mitjans públics. I s’han d’extremar els mecanismes que permeten garantir el pluralisme, el tractament equilibrat dels temes... Però aquesta empresa ja té experiència, no dic que no hi hagi incomoditats, però benvingudes aquestes incomoditats!

La directora de TV3, Mònica Terribas, va dir durant la darrera comissió del CCMA que si els partits tenen queixes respecte la pluralitat durant les eleccions, que es dirigeixin al CAC...
Afortunadament l’existència del CAC ha objectivat aquest debat. El CAC es va crear per això, és l’autoritat independent, és l’organisme regulador, depenem del CAC, si fem alguna cosa malament ens estira de les orelles. De fet nosaltres tenim dos tipus de control, en primer lloc el control del Parlament, i per això compareixem davant del Parlament per donar comptes. Però també tenim el control del Consell de l’Audiovisual, i aquest fa informes constants sobre el pluralisme que nosaltres no tenim perquè duplicar. La creació del CAC va ser una iniciativa molt positiva  i permet que la CCMA sigui una empresa molt més sòlida i amb més garanties des del punt de vista de l’observança del pluralisme.

Hi ha voluntat de fer un cara a cara Montilla-Mas?
De moment no s’ha discutit, però qualsevol plantejament que es fagi serà molt respectuós amb el pluralisme. Hi haurà d’haver equilibri i respecte per tots els partits polítics minoritaris i majoritaris. Nosaltres tenim més requeriments que els mitjans privats.

La setmana passada es va fer públic que el CAC va multar a TV3 per emetre Rocky Balboa en horari infantil.... no se’n fa un gra massa?
Les decisions del CAC poden ser discutibles, però és molt millor que hi hagi decisions discutibles que no que el CAC no existeixi.

TV3 és una televisió de referència gràcies, en bona part, al CAC?
 Si hi hagués una Lliga estatal de mitjans de comunicació en el camp del pluralisme, nosaltres seríem el Barça. Per nosaltres que existeixi el CAC ens dóna seguretat amb la feina que fem i ens guia. Si el CAC no existís, l’hauríem d’inventar.

Què li manca a TV3 i a Catalunya Ràdio?
Tenim una oferta molt bona, ho he dit sempre. La ràdio i televisió de Catalunya pública són la millor del sur d’Europa. Però si ens conformem amb el que som acabarem perdent posicions. En canvi, si ens atrevim a fer canvis podem reforçar el caràcter de referència que tenim ara. Hem d’aprofitar la crisi per reforçar encara més el paper de mitjans de comunicació de referència. TV3 en un país normal, amb un estat propi, faria de televisió pública i privada alhora. És molt difícil que una televisió privada a Catalunya li pugui fer ombra a TV3. No és una televisió pública normal com a Holanda, per exemple, perquè competeix amb altres televisions d’àmbit estatal molt potents.

TV3 depèn massa del Barça?
Si féssim un rànquing de marques que s’identifiquen amb Catalunya veuríem com TV3 i el Barça hi són. Tenint en compte que el futbol és un esport de masses i que els esports es consumeixen cada vegada més per televisió, seria estrany que en aquest país no hi hagués una simbiosi entre el Barça i TV3. TV3 com a televisió pública vol aproximar-se al ciutadà i el Barça és un gran fenomen de masses.

Com es planteja la CCMA les pròximes eleccions al Barça?
Amb professionalitat. Les eleccions no s’han de dramatitzar. Un procés electoral és la festa de la democràcia i hi ha mecanismes professionals per enfocar aquest tipus d’esdeveniments. El que passa amb el Barça és que, al ser tant important, sembla que siguin unes eleccions més significatives que les eleccions al Parlament i només és un club esportiu...

La setmana passada s’anunciava el desdoblament del 33. Era necessari fer-ho ara, en plena crisi?
Ens hauríem de plantejar si no ho hauríem d’haver fet abans. El que s’ha d’explicar és que el desdoblament del 33 serà, pràcticament, a cost zero, optimitzant els recursos que ja tenim. Hem de donar coherència a l’oferta que fem perquè en un entorn on l’espectador pot optar per molts canals hem de tenir clar a quins perfils ens adrecem. I el desdoblament del 33 ens permetrà donar més coherència a l’oferta temàtica de la casa. I un dels reptes de Televisió de Catalunya és fer una oferta més selectiva pel productes juvenils i infantils, perquè sinó el públic de la Corporació anirà envellint i més ara que hi ha molta competència.

Pel que fa a Catalunya Ràdio, sembla que l’emissora està començant a remuntar de nou...
Hi va haver un moment que es perdia pistonada i sembla que aquesta tendència s’ha trencat. Els matins hi ha hagut una recuperació molt perceptible, a les tardes també, però al vespre-nit encara no. Però hem d’observar els cicles, i per tant sense precipitar-se crec que podem encarar-nos a una etapa positiva. No es tracta, però, que Catalunya Ràdio tingui el monopoli de la ràdio a Catalunya, penso que és positiu que hi hagi oferta privada en català molt competitiva i que lluiti pel lideratge. Des del punt de vista de país ens hem de felicitar que la radiodifusió en català s’hagi consolidat.

Respecte la publicitat, sembla que a partir de l’estiu les ràdios públiques només podran emetre 90 minuts d'anuncis al dia...
El CAC va fer una resolució que fixava un límit de 8 minuts per hora i nosaltres hem fet unes al•legacions en que reivindiquem el que estàvem aplicant fins ara, els 12 minuts per hora. Però sóc molt respectuós amb el CAC, que és l’àrbitre. El CAC serà finalment qui decideixi...

Vostè tampoc és partidari que s’elimini la publicitat a la televisió...
No, ni a la televisió ni a la ràdio. Una altra cosa és que estigui regulada, d’això si que n’estic d’acord.

Finalment, en quina situació es troba la recepció de TV3 al País Valencià?
Veig molt positivament la política de reciprocitat que hi ha amb les Illes o amb l’Aragó i veig molt positiu que és fagi el mateix al País Valencià. Pel que fa a la CCMA intentem facilitar al màxim la tasca del Govern, que és qui negocia amb el govern valencià. I fem possible la recepció a Catalunya de Canal 9. Tinc molta confiança amb el conseller de cultura i esperem que el més havia possible pugui desfer aquest nus.