Opinió

Pim, pam, pum. Som un país petit, reduït i esquifit. Som amants del maniqueisme, del pit i collons i de les proclames estèrils. Pim, pam, pum. Tendim a fixar dates i ultimàtums, a creure en les solucions miraculoses i en remeis innegociables. Al capdavall som gent de fe. Això sí: d’una fe simple, simplista i simploide. No ens agraden les complexitats de les grans creences: preferim els horòscops. Pim, pam, pum. No analitzem, no valorem, no sospesem. Esperem que baixi el marcianet, ens prediqui la bona nova, ens perdoni els pecats i ens condueixi a la vida eterna.

Ens agraden els camins unidireccionals, aquells que són invariables, indestriables. No busquem noves situacions, ni tan sols noves visions. Sempre hem estat partidaris de jugar al tot o res, al blanc o negre i, si pot ser, que el resultat sigui acotat, delimitat, simple i aïllat. No ens agraden els empats, ni guanyar de mica en mica. Som de pit i collons, hòstia i amunt. El mica en mica no va amb nosaltres. El pas a pas ens posa nerviosos. Volem arrasar, destrossar, rebentar. Demà a 3/4 de dues proclamem la independència i pim, pam, pum.

El nostre estendard, però, són les etiquetes. Estem fets per definir, reduir, simplificar i ofegar. En nom d’una etiqueta neguem qualsevol mena de diàleg i, per tant, totes les possibilitats d’arribar a un punt d’acord. No ens agrada discutir, contraposar i comparar. Vaja, el just i necessari per demostrar que tenim la raó. Res més. No parlem d’idees ni de conceptes: els prejudicis ideològics que suposa el reduccionisme de l’etiquetatge és molt més entenedor. A les situacions complexes, respostes simples i pim, pam, pum.

La trinxera ens abreuja, ens fa petits i ens encasella. No admetem preguntes, contradiccions ni veus discordants. Un adhesiu és molt més segur: no es mou i et delimita. Ens delimitem, ens absorbim i ens restem capacitat de moviment. El món de les etiquetes és fàcil d’entendre i pim, pam, pum.

Dretes, esquerres, liberals, socialdemòcrates, comunistes, neoliberals, ecologistes, feministes, masclistes, conservadors, feixistes, convergents, socialistes, marxistes, nacionalistes, espanyolistes, catalanistes i bla, bla, bla. Tots puritans, tots delimitats i tots etiquetats. La vida és així de fàcil: només hem de mirar el revers per comprendre que, al capdavall, no hem entès res. Però cap problema, quan les etiquetes no encaixen sempre en podem crear de noves i pim, pam, pum.