Mentre els representants del Bisbat de Lleida demostren l'origen català de les obres en litigi, la diocesi de Barbastre-Montsó apel·la la il·legalitat que un jutjat civil porti el cas
El vicari judicial de Lleida, Antoni Agelet, assegura que existeix documentació com ara rebuts o cartes que “demostren” que les 87 obres d'art que l'Aragó reclama a Lleida són de propietat catalana. Aragó però, diu que els documents no demostren la propietat sinó només el dipòsit.
Agelet, que ha estat el primer en declarar en el judici que se celebra avui a l'Audiència de Lleida per determinar qui és el propietari de les obres, ha explicat que l'any 1943 les obres guardades a Saragossa a causa dels bombardejos que va tenir Ponent durant la Guerra Civil, van tornar a Lleida i que existeix fins i tot una declaració jurada del llavors bisbe administrador apostòlic, Manuel Moll, que reconeix aquest territori com a legítim propietari.
L'advocat dels
Amics del Museu de Lleida, Francesc Sapena, també ha centrat la seva defensa en explicar que hi ha documents que demostren la propietat catalana, com els rebuts de compra o cartes del bisbe Messeguer que així ho acrediten i que el bisbe Ciuraneta va protocol•litzar en una notaria de Barcelona.
Els altres advoquen a Rota
Per la seva banda, l'advocat de la
diòcesi de Barbastre-Montsó, Hipólito Gómez, s'ha obsessionat, en la seva defensa, en referir-se contínuament al Tribunal de la Rota per defensar que l'església considera que les obres d'art són propietat d'Aragó. Fins i tot la jutgessa li ha hagut de recordar que en aquell moment era la justícia civil qui estava jutjant els fets.
Gómez ha reiterat que en la demanda de l'Associació dels Amics del Museu de Lleida no hi ha cap “fonament legal” que demostri la legitimitat de la propietat dels béns eclesiàstics i que Lleida només els tenia en dipòsit. També ha insistit en què l'associació no té cap dret d'impulsar el procés legal per la via civil i que per això sol ja s'hauria de rebutjar.
Està previst que la sentència es doni a conèixer en uns vint dies i que independentment del resultat, la part que no estigui satisfeta presentarà un recurs. Aquests fets es poden recórrer en última instància pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després de passar per l'Audiència.