Esports

Sandro Rosell a quatre setmanes dels comicis – 13 de juny- encapçala el rànquing de precandidats amb més opcions de convertir-se en president del F.C Barcelona en substitució de Joan Laporta. Segons una enquesta publicada pel Periódico de Catalunya, la primera sobre aquesta temàtica, l’exvicepresident del Barça, que va abandonar la junta directiva barcelonista tot just dos anys després del sorprenent triomf del líder del moviment opositor Elefant Blau el juny del 2003, guanyaria amb el 54,8% dels vots.

Darrera d'ell, amb un ampli marge de diferència, se situaria amb opcions, Marc Ingla, el vicepresident que va deixar la junta l’any 2008 després de la moció de censura, qui obté segons aquesta enquesta el 12,4% d’adhesions. En canvi Jaume Ferrer, un dels pocs supervivents de la directiva original i candidatura que des de la retirada d’Alfons Godall aglutina el suport de la majoria de la junta actual, se situa en el 9,9%. La resta de candidats amb prou feines superen l’1% o no hi arriben.

A més a més, a part de guanyar en intenció de vot, també goleja la resta en popularitat. El principal enemic de Laporta és conegut per un 98% dels consultats, mentre que Ingla (82,9%) i Ferrer (82,7%) obtenen menys reconeixement. La resta no arriben al 50%. També ells tres són els únics que aproven: Rosell (7,0), Ingla (5,9) i Ferrer (5,2). La resta suspenen: Agustí Benedito (4,3), Santi Salvat (4,2), Jaume Guixà (4,2) i Alexis Plaza (3,4).

Finalment, destacar que malgrat que més d'un 70% dels socis considera que Joan Laporta ha estat un bon president els darrers set anys, gairebé sis de cada 10 socis consultats (un 57,9%) preferirien una nova junta marcada pel canvi, mentre que més d’un terç (33,1%) es decanta per la continuïtat, la majoria dels quals són els seguidors més joves del club.

Aquest sondeig es va fer diumenge passat durant el partit Barça-Valladolid i van participar-hi un total de 800 socis majors d’edat i amb una antiguitat mínima d’un any. És a dir, els requisits que es demanen per poder votar. Ara bé, la història del Barça adverteix que en aquest tipus d’eleccions tot pot canviar en qualsevol moment.