Opinió

Hi ha una dada poc coneguda. El 1934 es van beure a Catalunya 1.082.711 litres de cava. Una botella per cap. La trompa va ser monumental. Es veu que avui encara es troben borratxos d’aquells dies. Tranquils, no vaig begut. Si parlo d’això és perquè és fonamental per entendre la ressaca nuclear-radioactiva-vomitiva que viu fins ara el país. Com que el lector està seré i té estudis ho entendrà abans que m’acabi la botella que tinc als morros.

Tota ampolla de cava té un tap de suro. Catalunya, històricament, ha estat capdavantera mundial en la producció de taps de suro de qualitat. Hem arribat a controlar el vuitanta per cent planetari. Una nova prova que el món ha surat gràcies a Catalunya. Arribat aquest moment he de confessar que de petit somiava ser... alzina surera. Però ja en parlarem un altre dia. Bé, catalans, alzines sureres, escorces, cèl•lules, libèl•lules... cada any es fabriquen al nostre país uns 2.700 milions de taps suro. Clap, clap. Si el país no s’ha enfonsat ja sabeu la raó. Taps de suro i taps de suro. Com que Catalunya és un país Dr. Jekyll i Mr. Hyde hi ha taps de suro reals, que serveixen per enriquir-nos i hi ha taps de suro simbòlics que l’únic que fan és taponar el cava, l’alegria, la nostra vida, el nostre país.

La Catalunya tap, la Catalunya taponada, obstruïda, embussada, tapiada, obturada. Vagis on vagis trobes taps. Mira, aquí n’hi ha un altre. Hi ha un tap talla XXXXXL a la Cambra de Comerç de Barcelona. La setmana vinent hi ha eleccions, però és igual: ja està tot donat. Ja està tot taponat. Hi ha 60 escons, però a 45 només es presenta un sol candidat. Dels 15 restants, aquests nois d’Implicat ha aconseguit trobar 10 candidats, a veure si fan alguna cosa. És tan complicat això de les eleccions de la Cambra que no entenc res i mira que m’ho he mirat seré, borratxo, amb els meus gats, amb un mussol o amb un fosforescent: ningú entén res. Li vaig comentar l’altre dia a un astro físic i em va dir que era més fàcil parlar amb Saturn que no pas amb la Cambra. Tot està fet per no entendre res, per perpetuar pràcticament tots els escons en l’eternitat del tap reconsagrat. Lo gros, és que la Cambra de Comerç de Barcelona aplega més de 335 mil empreses.

Ho han sentit bé. I a les darreres eleccions només van votar un dos per cents dels afiliats. Sí, dos per cent. Ummmm.... A quins països del món passa això? I quins règims polítics tenen? Tic-tac, tic-tac, tic-tac... Correcte!!! Ja els hi enviaré la Chochona a casa.

Si el cor econòmic del país està taponat com volen que no estiguem a nivells de tap que viu a casa d’un talp. Lamentable. Lamentable. Catalunya avui està al costat d’Andalusia, d’Extremadura (ja han vist les taxes d’atur?). Bravo, gràcies, gràcies. Llenço hipòtesi: crec que veurem el dia que els catalans emigrarem perquè aquí ja està tot el tap venut. I el nas tapat de la pudor que fot tot.

Més taps. Efectivament. Hi ha gent que no ha entès això de les Consultes per la Independència. Hi ha gent que no sap llegir. Només donaré una dada (però reviseu tantes i tantes poblacions). Una dada molt i molt important. Balaguer, antiga capital del Comtat d’Urgell. Capital de la comarca de la Noguera. Catalunya invisible, el salvatge oest. El rebost. La guerra freda i calenta. Balaguer, la placa porticada més gran de Catalunya, una de les ciutats més complexes del país: 2704 vots (86,74%, si). El PSC governa amb 2792 vots. Captem? Governa... des de fa 23 anys. Tap, tap, tap i bona nit i tapa’t. En primícia. Segons les meves fonts de l’alzina surera news per primer cop l’alcalde Miquel Aguilà admet que pot perdre les properes eleccions municipals. Nova hipòtesi, amics: si hi ha canvi a Balaguer, Catalunya canviarà. Balaguer Decideix ha treballat de manera exemplar tenint-ho tot en contra. Per què? A Balaguer ha treballat la Catalunya viva, la Catalunya lliure. I avui, l’únic motor de Catalunya, els únics que tiren endavant, que treballen, són els catalans que volen un país lliure. Clap, clap.

Taps, taps, i més taps. A tot arreu on mires hi ha taps. Vamos, vamos, que se me los llevan de la manos! Ens taponen el país: dins i fora. Els residus del franquisme volen obstruir-nos les artèries. Tothom vol taponar Catalunya: el Tribunal Constitucional; El Tribunal de l’Osteosclerosis, el Tribunal Banal, aquest ZP que un dia l’hauran de jutjar (vull recordar que des de que el van escollir vaig veure clarament que passarà a la història com el pitjor president espanyol i galàctic). I els altres, els de més enllà. Tothom ens vol taponar. No ens equivoquem això és adés i ara. No és ara, no és ara. És sempre, sempre. Tapona Catalunya.

Si no obrim l’ampolla, sinó destapem el tap d’aquesta Catalunya taponada moriran generacions i morirà el país. Fora, fora, i fora. És difícil per molts viure en un país que no et deixar ser feliç, que no et deixar ser alegre. Som molt els que pensem en marxar perquè ens ofeguem en bombolles. Volem esclatar de riure i ens condemnen a viure dins d’una ampolla. No volem ser taps taponats, volem ser cava lliure.