Opinió

Si s’acaben les idees sempre es pot recórrer a l’estètica. Quatre tòpics, alguns eslògans, una enginyosa floritura que cridi l’atenció i ja està, ja podem dir que tenim un nou projecte. Els socialistes són brillants quan es tracta de fer aquesta mena de martingales. Només han de veure l’anunci que han instal•lat en aquest mateix portal per comprovar-ho. Han capgirat –de forma magistral, per cert- les caretes somrients de CiU per adaptar-les als seus interessos. Són veritables mags del Photoshop. Transformen gats en llebres, fan que els ous semblin castanyes i converteixen estaquirots en presidents. La creació de miratges és la seva especialitat.

El drama dels autodenominats socialistes, però, és que el seu discurs s’ha reduït únicament a una qüestió d’estètica. Això del socialisme s’ha esfilagarsat amb el pas del temps. Se’ls han acabat les idees, s’han quedat sense discurs i recorren al simbolisme per camuflar la seva manca de plantejaments. La realitat els ha desbordat, els ha passat per damunt. Han estat incapaços d’adaptar el seu discurs als nous temps i, en consonància, s’han quedat sense relat.
Ha caigut el mur de Berlín, el capitalisme s’ha imposat de forma abassegadora, la globalització ha impregnat completament les nostres vides i els Estats han perdut el monopoli del poder. Els socialistes, però, sembla que continuïn anquilosats en el seu món particular. Han intentat aplicar uns esquemes obsolets i completament estereotipats a una realitat que fluctua constantment i no paren de desencadenar situacions grotesques.

Donen diners a manta, creen el titular i poc després els retallen. Prometen nous estatuts a preu de saldo, fan quatre tanques publicitàries i després els castren sense miraments. Fan manifestacions anticlericals, mobilitzen el seu electorat i acte seguit demanen audiència amb el Papa. El seu discurs s’adapta, transmuta i s’emmotlla en funció de les necessitats.

Al capdavall, la imatge és el seu únic discurs. Són la suma del Photoshop amb el teleprompter. Ho han abreujat tot a l’estètica. El socialisme que avui impera és el dels jocs d’hivern, el del Fòrum de les cultures, el de la consulta de la Diagonal, el dels xecs de 400 euros, el de la limitació de velocitat, el que clama contra l’Església i el de la llei de la memòria històrica. Els han caducat els projectes, no saben cap on tirar i ho han simplificat tot al somriure del “talante”. La seva miopia ideològica els incapacita per mirar més enllà. Els hi és extremadament complicat interpretar el món que els rodeja i ho han reduït tot meres etiquetes. La realitat els ha guanyat el pols.