Política

“Sento una certa curiositat per veure finalment com Baltasar Garzón fonamenta amb fets provats unes acusacions tan delirants”, són paraules de Lluís Prenafeta, exsecretari general de Presidència dels governs de Jordi Pujol, en l’epíleg de “El Malson” (Columna). Tot i així, també explica el seu desig de que el sumari quedés “eternament en suspens”. El llibre, l’ha escrit amb la col•laboració del periodista Vicent Sanchis i afirma que no creu que el cas Pretòria arribi a judici, “es tracta d’un correctiu més per demostrar qui mana”, escriu.

I és que l'exsecretari general de Presidència proclama la seva innocència i es pregunta com és possible que algú, “amb una acusació inconsistent i que s'ha declarat innocent”, pugui anar a parar a la presó en unes condicions “deplorables”. ”Com és possible que la presumpció d'innocència a Espanya i a Catalunya s'hagin convertit en presumpció de culpabilitat?”, qüestiona.

Prenafeta acusa el jutge Baltasar Garzón de voler atraure “tota l'atenció informativa” qüestionant l'actuació de “dos homes clau” dels governs de Jordi Pujol, en referència a les imputacions del mateix Prenafeta i de Macià Alavedra en el cas Pretòria. En el mateix sentit, Prenafeta explica que l'actuació de l'Audiència Nacional “deixa en evidència l'escassa autonomia judicial de Catalunya”. També assegura que el Tribunal Superior de Justícia és una 'broma' pels magistrats de l'Audiència.

En referència al moment que van emmanillar-nos davant l’Audiència Nacional, Prenafeta assegura que “volien l'exhibició pública” i defineix aquesta escena com una “trista maniobra dins d'una cadena d'humiliacions, escarni públic”. També afirma que la imatge no va ser gratuïta i indica que “allà hi havia ordres clares i una doble intenció”. De fet, Prenafeta diu que el pas per la presó “li ha distorsionat la vida” i conclou que això li ha fet canviar la seva visió sobre les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol. “Amb aquella gent no hi ha res a fer”, conclou. I també afegeix, “els límits que marca ara l'estat i també el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut són uns límits que no convenen als catalans”.