Esports

El president electe del F.C Barcelona, Sandro Rosell, ha declarat després de confirmar-se oficialment la seva victòria electoral que avui es compleix el seu “somni de fer un Barça català, catalanista i obert a tots els barcelonistes de fora de Catalunya”. I un club “transparent, en què prevalgui la unitat i no les diferències, guanyador, compromès amb el país i amb les causes solidàries”.

Una declaració d’intencions que el nou president del club blaugrana ha acompanyat prometent als socis que “serà el president de tots” i assegurant que és “plenament conscient de l’altíssima responsabilitat que assumeix”. “No us fallaré”, ha repetit fermament i emocionat en dues ocasions del seu discurs.

També ha volgut fer un especial agraïment a tota la gent de la seva candidatura i al soci qui ha afirmat que “és el veritable guanyador” de la jornada electoral per l’alt índex de participació que s’ha registrat.

Finalment, el nou president del Barça ha assegurat que avui és “un home profundament feliç” perquè el “màxim honor que pot tenir un culé és ser president” i ha recordat el seu pare i quan va començar recollint pilotes al Camp Nou, tret biogràfic que comparteix amb Josep Guardiola, entrenador del primer equip.

Un home barcelonista

Però d’aquell jovenet que mirava els partits des del costat de la porteria han passat molts anys. Ara Rosell es converteix en el 39è president del Barça amb un ampli bagatge, tant en el món de l'empresa com en el del futbol. Llicenciat en administració d’empreses i MBA per ESADE, Rosell és un empresari del màrqueting esportiu i del futbol. És soci fundador de l’empresa Bonus Sports Marketing i anteriorment havia treballat, entre d’altres, en el Departament de Màrqueting dels Jocs Olímpics del 1992 i de Nike. És fill de Jaume Rosell, gerent del Barça durant la presidència d’Agustí Montal.

La seva primera etapa al club va començar el 2003, al costat de Joan Laporta, amb qui sota el lema “Primer el Barça”, van guanyar les eleccions de manera aclaparadora. Com a vicepresident esportiu va impulsar el fitxatge de Ronaldinho, element clau per a la recuperació esportiva i social del Barça, i, dos anys més tard, amb una Lliga a la butxaca, va deixar l’entitat per discrepàncies amb la Junta Directiva.