Xavier Fähndrich

A les portes de l’inici del Campionat Mundial de Futbol, ser un país sense selecció nacional de futbol reconeguda és un problema. A quin equip cal donar suport? Quin raonament lògic o patriòtic cal fer servir per prendre aquesta decisió?

Jo he decidit no fer servir els tres raonaments més comuns. Primer, com que no tinc selecció que em representi com a país, podria no donar suport a cap selecció present a Sud-àfrica. No. No em serveix. No sóc un malalt de futbol, però m’agrada prou com per buscar un referent per sentir-me implicat en la competició. Segon, podria triar una selecció amb una presència més o menys significativa de jugadors del FC Barcelona. No, no vull barrejar dues coses que no tenen res a veure. Tres, podria triar-ne qualsevol. Total, Catalunya no és al Mundial, així doncs tinc llibertat per triar la que sigui pel motiu que sigui...

Però, el raonament que he fet servir és tot un altre. Ja que l’esport i la política –per molt que diguin el contrari- van molt junts, he decidit triar i donar suport a la selecció que millor representa els valors i realitats nacionals o que tenen més a veure (o m’agradaria que tinguessin més a veure) amb Catalunya. Per això, he decidit donar tot el meu suport a “La Roja”.

Per què?

Perquè “La Roja” és la selecció d’un Estat amb 4 llengües reconegudes oficialment. Perquè “La Roja” és la selecció d’un país plurinacional i federal. Perquè “La Roja” és la representant d’un país en el qual es pot exercir el dret a l’autodeterminació sense que res no s’enfonsi ni ningú cridi l’exèrcit per salvar la sagrada unitat de la pàtria. Perquè “La Roja” és la representant d’un país en el qual es poden votar ILP i altres referenda per decidir si es suprimeix l’exèrcit o es deixa d’experimentar amb animals o el que sigui.... I perquè “La Roja” representa un país amb un alt sentit del civisme on la majoria de les decisions polítiques es prenen amb responsabilitat i per consens.

Per això, i per altres raons sentimentals, he decidit donar tot el meu suport a l’altra “Roja”. A la selecció nacional de Suïssa. Tot i que esportivament ja sé que no em donarà gaires alegries, almenys representa un país amb moltes coses que voldria per a Catalunya.
Dimecres 16, jo no tinc dubtes: recolzaré l’altra “Roja”. Hop, Suisse!