Opinió

Vull separar-me. . . . . Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anéssim millor. . . . . . Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva. Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs res, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu. . . . . . Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre. Que absurd! . . . . . Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort! . . . . . Adéu, Espanya! . . . . http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/193273-vull-separar-me.html

No et pensis pas que Catalunya sigui sinònim de llibertat.Ara mateix,només ens fa falta que el Parlament ens digui l'hora exacte en què hem d'anar a pixar per completar la intromissió contínua a les nostres vides,regulant-ho tot,absolutament tot.

Bravo per l'article. Vaig anar a la manifestació i va ser una pujada bestial d'adrenalina i d'autoestima col·lectiva. Diumenge, per desgràcia, vaig coincidir amb els energúmens seguidors de la selecció espanyola quan sortia del teatre, i només em venien ganes de vomitar i de desaparèixer sota terra.

Cal combatre l'integrísme hispànic, amb qualsevol arma al nostre abast. Tot el demés, no ens val.

Com molt be deia Flavius Vegetius: " Si vis pacem, para bellum" Amb la 9 mm concretament.

Cal combatre l'integrísme hispànic, amb qualsevol arma al nostre abast. Tot el demés, no ens val.

Pere (Lausanne): L'encerteu de ple. Es tracta d'un cercle viciós. Molts catalans s'enfonsen en la claudicació perquè els manca el lideratge conseqüent de la classe política, i aquesta justifica la seva inacció emparant-se en la manca d'entusiasme del poble. Un cercle diabòlic que cal trencar si volem començar a canviar les coses. Primer round, les properes eleccions.

Bon article, però jo començo a necessitar més, necessito treball, necessito fulla de ruta, necessito campanyes d'informació a la ciutadania, que sàpiguin quina es la realitat. I per cert, això de tenir por a l'exercit es estúpid, si envien els tancs llavors no serà Catalunya VS España, sinó el MÓN Vs España, ser democràtic, té un preu, encara que els bàrbars impositors aquests no ho sàpiguin.

Malauradament ..n´és perfecte/clavada car és així! PD: llàstima d´espanyols empàtics/comprensius així de catalans (?) amb modus actuandi estranger/bàrbar/espanyol! Nota: tenim de fugir/se´ns n´allunyin ..ara o mai, això és, fins deixar d´existir l´ànima catalana!

Els catalans, a mes de masoquistes, som rucs i eunucs, curts i covards, i com a major desgracia tenim un pais atapeit d'enemics i de botiflers. I per a major inri, cada cop que hem arribat al limit de les posssibilitats per a la nostra definitiva emancipacio (amb guerra o sense) hem tingut al capdevant als politics que han encarnat grollerament totes aqueixes miseries nacionals : Eunucs Rucs i, a mes, Botiflers. Bona sort!

Gràcies per fer nos saber que a Canadà hem donat una imatge que res té a veure amb la que dóna espanya. Aquests dies que els espanyols no deixaven de parlar sobre la roja, han estat un vertader malt son, només em va alegrar comprovar que són tant burros que no s’adonaven que estaven felicitant a un equip que la meitat dels jugadors eren del Barça, i que per més inri varen ser els que van marcar tots els gols!! En referència al NOSALTRES DECIDIM fa molts anys que ho tinc clar, independència.

JMK, m’agradat molt el seu comentari, doncs jo des de fa molts anys penso el mateix que vostè.

Sr. Bordas, esperaba amb il.lusió el seu article post manifestació i a fè de Deu que no m'ha decebut. Jo també hi era a Barcelona el dia 10 i cregui que em vaig sortir ple d'orgull de ser català i amb renovades forces per seguir lluitan. Moltes mercès.

Fa més de 10 anys que penjo comentaris als fòrums catalans per tal de traure la bena als ulls dels lectors sobre la greu Síndrome d'Stockholm que pateixen els Catalans. ******************************** Cada viatge a Catalunya durant gairebé 30 anys és un patiment i les meateixes discussions es reprodueixen. Fa 30 anys que els dic que no hi ha pas altra opció que la Independència i que els Espanyols són els Enemics i que no podem pas confraternitzar amb l'Enemic ni parlar llur llengua. ******************************* He estat tractat d'extremista per Catalans de la Ceba perquè explicava l'absurditat per a un Català d'anar al Parlament de Madrid i parlar Espanyol. ***************************** Sort que enguany la "situació psicològica" dels Catalans ha canviat i encara ho farà més car els Espanyols reblaran el clau molt més sovint. **************************** La meua dona - no catalana - fa molts anys que em diu que els Catalans sou veritablement rucs i massoquistes. I rebla: a veure quan us revolteu malgrat la por a les hòsties que arribaran per tot arreu !

Abans de marxar de Catalunya ja sabia que els Espanyols eren uns cafres. Amb el milió que ens arribà als 60 i 70 en vam tenir una mostra ben fornida. Però on vaig desccobrir la Cafreria Espanyola fou a Suïssa. Era com arribar a la Civilització i no em creia que els vells suïssos fossin com els vells Catalans. **************************** Malgrat les collonades que els polítics ens diuen, la massa d'Espanyols arribats a Catalunya ha abaixat el nivell del país. A molts d'ells els ha servit per pujar de nivell però el balanç és ben galdós. La desespanyolització a tots els nivells s'imposa com la desnazificiació a Alemanya a partir del 1945.

Dons aquest pais civilitzat que es diu Catalunya viu sota la bota d'una Constitucio del pais del costat que es diu España, una Constitucio(La Cuartelera), d'inspiracio militar i beneïda pels franquistes camuflats, ara els neofalangistes (socialistes, pp,ciudadanos, Rosa Diez;...) i la ghran massa de los "españoles" exterioritzant la seva alegria unitarista (a la força), amb La Roja(darrer invent mediatic), estem arreglats , entre La Cuartelera i La Roja, i el que se mueva , cataclac, clatellada, aqui no valen votos ni referendums, "El ejercito garantiza la unidad d'España, per aixo esta tant contenta la Sra. Chacon darrer exemple d'oportunisme rastrer i trepa), mentrestant la nostra gent, civilitzada es sistematicament torturada mediaticament per que se'n olvidi de que hi pot haveri un mon millor per el nostre pais, un mon sense la bota Española escanyannos.

Brillant article!! Em quedo amb la frase: "la concentració independentista catalana recordava l’estil dels països nòrdics, l’abrandament dels afeccionats espanyolistes – amb aldarulls i múltiples destrosses inclosos– semblaren una manifestació dels xiïtes libanesos de Hezbol•là." Clavada.