reforma laboral
Què li sembla la reforma laboral del govern de Rajoy?
Resultats 
Dissabte, 11 de Febrer de 2012
CCOO culpa Salut d'evitar "interessadament" un acord laboral a l'ICS
Mas-Colell constata que hagués estat "irresponsable" seguir invertint en Spanair
Sèrbia/Espanya.- La policia deté a Espanya Luka Bojovic, autor material de l'assassinat de Zoran Djindjic
Futbol.- El Girona FC surt a la venda per un euro
Garzón.- El CGPJ creu que les critiques al Tribunal Suprem són intolerables i inadmissibles
La contractació de discapacitats cau un 16,5% el 2011
Temporal.- Alerten d'un nou descens en les temperatures a Catalunya
Fira de Lleida organitza una mostra de motos, BTT i 'tuning' del 24 i el 25 de març
Recoder culpa de la caiguda de Spanair un model aeroportuari "centralista"
Successos.- Intervenen medicaments no autoritzats en un supermercat asiàtic de Barcelona
La Cambra de Lleida i Unilco ofereixen a les empreses la planificació de la seva successió
Pastilles de papiroflèxia
EL MEU GAT LLEGEIX EL CODI CIVIL I HO ENTÉN TOT
"Espanya no vol que sàpigues qui et va parir"
Fixa’t. Com passa el temps. Ja és estiu. I mirem l’horitzó el meu gat i jo. A glops bevem vi d’escarola i ametlla garapinyada. Hem perdut el compte. Però l’horitzó continua al mateix lloc. Anem bé, cirerer. I el gat ja les té aquestes coses. I enmig del no res s’afila els bigotis:
-Vés, la gent és sempre molt pessimista
-Què dius bestioleta?
-Mira això de la prohibició dels toros... N’hi ha que estaran ben contentes...
-Però què dius animalet?
-Home, les vaques. Ara tindran els toros tot lo sant dia per elles. Xaval, inverteix en toros i vaques, que això pujarà. Hi haurà una criamenta!!!
Al meu gat li ha pujat l’escarola al cap. Estarrufat com una mala herba. Com que no tinc insecticida a la vora li foto un cop amb el best-seller que llegeix. Patapum, pum, pum. Miro i remiro. Serà bèstia la bèstia! S’està llegint el Codi Civil! Lectura lleugera, com espàrrec de pot amb maionesa de pot. Pol Pot de Paper.
-Animal! Què fas llegint el Codi Civil?
-Aquí està la veritat!
-Què vols dir?
-Home, home, home! Guaita el Codi Civil Espanyol! Fins el 1981 no accepta el dret a la Investigació de la paternitat! Grossíssim!
-No t’entenc...
-Home, home... A tu no t’afecta, però en casos com el meu, que no sé ni qui és mon pare, ni ma mare... Tot i que sí t’he de dir la veritat jo posaria la pota al poc que sóc fill del gat del lampista i que ma mare tenia un botiga de congelats de rata al carrer Major. Però clar!!! No ho sabia! Sense aquesta llei els orfes no teníem dret a saber qui eren els nostres pares de veritat.
-Bé, entenc, entenc, però...
-Doncs... Que Espanya no incorpora el dret de la investigació de la paternitat fins el 1981!!!
-I...?
-Hominoide ruc! Que n’ets de somera! Doncs que Catalunya des de el segle XIII que reconeix aquest dret!!!! Ho entens?
-Aha...
-Espanya no ha volgut mai que sàpigues qui són les teus pares!!!! Espanya no ha volgut mai que sàpigues la veritat de la teva vida!!! Amb una llei es pot explicar molt!
Estimat lector, no ens hem tornat bojos el meu gat i jo. Això és cert. I així li vaig dir aquesta setmana a un bon amic meu per argumentar-li –amb suor (post)industrial- els milions i milions de diferències entre Espanya i Catalunya. Ais, ais. Des de Ramon de Penyafort i els seus Decretals Catalunya reconeix la Investigació de la Paternitat... i Espanya... fins el 1981. No és significatiu? Espanya no vol que sàpigues qui et va parir. Vuit segles ens separen. Algú vol viure amb vuit segles de diferència? Algú no vol tenir dret a saber? Algú pot entendre tot això? I només és una coseta. Una coseta de no res.
Tenim feina. Molta feina. Més de la que ens pensem. Per això el meu gat i jo no farem vacances. Benèvol lector, ja t’ho explicarem a la tornada, que ara ens prenem una altra copeta de rom d’escarola per continuar treballant. A la teva salut, lector! Molt bon estiu! Tornem al setembre, perquè els catalans sempre tornem. De fet, no hem marxat mai.
-Vés, la gent és sempre molt pessimista
-Què dius bestioleta?
-Mira això de la prohibició dels toros... N’hi ha que estaran ben contentes...
-Però què dius animalet?
-Home, les vaques. Ara tindran els toros tot lo sant dia per elles. Xaval, inverteix en toros i vaques, que això pujarà. Hi haurà una criamenta!!!
Al meu gat li ha pujat l’escarola al cap. Estarrufat com una mala herba. Com que no tinc insecticida a la vora li foto un cop amb el best-seller que llegeix. Patapum, pum, pum. Miro i remiro. Serà bèstia la bèstia! S’està llegint el Codi Civil! Lectura lleugera, com espàrrec de pot amb maionesa de pot. Pol Pot de Paper.
-Animal! Què fas llegint el Codi Civil?
-Aquí està la veritat!
-Què vols dir?
-Home, home, home! Guaita el Codi Civil Espanyol! Fins el 1981 no accepta el dret a la Investigació de la paternitat! Grossíssim!
-No t’entenc...
-Home, home... A tu no t’afecta, però en casos com el meu, que no sé ni qui és mon pare, ni ma mare... Tot i que sí t’he de dir la veritat jo posaria la pota al poc que sóc fill del gat del lampista i que ma mare tenia un botiga de congelats de rata al carrer Major. Però clar!!! No ho sabia! Sense aquesta llei els orfes no teníem dret a saber qui eren els nostres pares de veritat.
-Bé, entenc, entenc, però...
-Doncs... Que Espanya no incorpora el dret de la investigació de la paternitat fins el 1981!!!
-I...?
-Hominoide ruc! Que n’ets de somera! Doncs que Catalunya des de el segle XIII que reconeix aquest dret!!!! Ho entens?
-Aha...
-Espanya no ha volgut mai que sàpigues qui són les teus pares!!!! Espanya no ha volgut mai que sàpigues la veritat de la teva vida!!! Amb una llei es pot explicar molt!
Estimat lector, no ens hem tornat bojos el meu gat i jo. Això és cert. I així li vaig dir aquesta setmana a un bon amic meu per argumentar-li –amb suor (post)industrial- els milions i milions de diferències entre Espanya i Catalunya. Ais, ais. Des de Ramon de Penyafort i els seus Decretals Catalunya reconeix la Investigació de la Paternitat... i Espanya... fins el 1981. No és significatiu? Espanya no vol que sàpigues qui et va parir. Vuit segles ens separen. Algú vol viure amb vuit segles de diferència? Algú no vol tenir dret a saber? Algú pot entendre tot això? I només és una coseta. Una coseta de no res.
Tenim feina. Molta feina. Més de la que ens pensem. Per això el meu gat i jo no farem vacances. Benèvol lector, ja t’ho explicarem a la tornada, que ara ens prenem una altra copeta de rom d’escarola per continuar treballant. A la teva salut, lector! Molt bon estiu! Tornem al setembre, perquè els catalans sempre tornem. De fet, no hem marxat mai.
Comentaris (13 en total)
Quin moix més eixerit que tens.
Bon estiu, amb feina i tot.
Porto ulleres i no entenc el códig civil, d'aqui al setembre l'estudiaré, una devota teva, bones vacances.
Enyoraré els teus articles aquest mes d'agost- Fins al setembre Canosa
Gràcies, un cop mes, i bones vacances, te les mereixes.
on està l'article del melcior comes? tan avergonyit n'està???
Això ja és antic, senyor :-) Es tracta d'una llei franquista per a evitar que els nens robats a les preses roges (majoritàriament les afusellades) puguessin saber quins eren els seus pares. Vaja, com el que van fer a l'Argentina però molt més "legal".
Sempre n´hem estat anys de llum de tanta perversitat així doncs d´espanyols ( òbviament n´eximint els dignes ..però que no tenen ni potestat ni facultat)! PD: Catalunya no pot perdre més el temps amb misèries de tot ordre ..efecte de l´acondicionament d´aquests estrangers anihiladors/espoliadors! Nota: llibertat o ..perir com nació!
No hem marxat mai, e lque fem alguns cops es amagar-nos, o fer-ho veure, som llestos, amb cara de tontos, per si acas que s'ho creguin.
Bon article i amè. Sr.Rafael de Ribot : sisplau no torni a permetre que en un article s'insulti a la majoria dels lectors (contraris a la tortura pública fins a la mort d'un animal).Tampoc hi ha d'haver insults als comentaris,tot i que entenc que pot costar més controlar-ho, però en un article com va fer el Sr. Comes és intolerable !!.Gràcies per retirar-lo ràpidament.
Juguem a cuit i amagar, peró tornem.
Xavier, deixa-ho estar..en Comes s´hi va bé ´retratà´ ( un altre que deu pensar que els catalans som com els espanyols, això és, aquests de veure´s la tele- brossa així com practicar dialèctica d´escombraria)! PD:Xavier, si m´ho permets fins i tot és millor ..així saps quin peu calça! Nota: òbviament tot en té un límit ..qual és la ´vergonya d´altri´!
Ep, noi! Ves al tanto amb el que dius, que no es cert. La diferencia no es relativa a la maternitat, sino a la PATERNITAT. De fet, tothom sap qui es la seva Mare i els Catalans, a mes a mes, sempre hem sabut qui es el nostre Pare. El problema que els espanyols segueixen tenint (malgrat aqueixa Llei del 1981) es que mai estan segurs de qui va ser el seu pare : per aixo, no us cagueu mai en el pare d'ells. No val la pena donar-los cap "pista"...Es allo que un "del raco" va dir-li a un espanyol per a acabar una discussio: "Y no me cago en tu padre porque, a lo mejor, soy yo..."
Pere Punyetes, jo entenc que es politicament, el que diu el Sr.Canosa, no cal treure les coses de polleguera, ni cal enfadarse, perque diu les veritats com una catedral.
Envia'ns el teu comentari
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
PUBLICITAT
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Com a periodista (La Mañana; Avui; El Periódico; El País); com a reporter i guionista (TV3; Canal Estilo; Canal 9; Tele 5; Antena 3), com a editor (Trípodos), a la xarxa amb projectes com VistinoVist; com a professor de comunicació (Facultat de Comunicació Blanquerna; Universitat Oberta de Catalunya); Com a escriptor ha publicat: I love BCN; Sort per a tots; La Barcelona Pecadora de Domènec de Bellmunt; L’anecdotologi de Francesc Pujols; República TV. La Catalunya de la primera televisió; L'imperialisme dolç. Catalunya salva Extremadura del Plan Badajoz. Actualment és guionista de la productora de comunicació Fusta, articulista del Singular Digital i de El País Catalunya.
Més Opinió
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
El més llegit
PUBLICITAT
