El Parlament aprova la Llei de vegueries amb l'únic suport del Tripartit
CiU ha carregat contra la normativa assegurant que "no hi ha cap més efecte que un canvi de nom"

El Parlament ha aprovat la Llei de vegueries amb els vots a favor del tripartit i els vots en contra de CiU, el PP català i el grup mixt. Amb la seva aprovació, després de les eleccions municipals del 2011, es crearan el consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Així mateix, per la creació de les vegueries de les Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu i la Catalunya Central l'Estat ha de modificar els límits provincials.
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha destacat que aquesta aprovació era una "fita històrica" i que l'aprovació no significa un simple canvi de nom. CiU ha carregat contra la normativa assegurant que "no hi ha cap més efecte que un canvi de nom".
El tripartit ha presentat dues esmenes al text que van ser presentades després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries i que han estat aprovades. En la primera esmena, manifesta que el Consell de vegueries de les Terres de l'Ebre, amb la seu institucional a la ciutat de Tortosa, s'ha de constituir tant bon punt s'hagi produït la modificació de la legislació estatal corresponent. El Consell de Vegueria de Tarragona adopta, en aquell moment, la denominació de Consell de Vegueria del Camp de Tarragona.
La segona esmena del tripartit aprovada indica que "després de la celebració de les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011, es procedirà a la constitució del Consell de Vegueria de Barcelona, del Consell de Vegueria de Girona, del Consell de Vegueria de Lleida i del Consell de Vegueria de Tarragona, amb la seu institucional a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, respectivament".
Aprovada també la llei de l'Àrea Metropolitana
Per altra banda, el Parlament també ha aprovat per unanimitat la llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). D'aquesta manera es recupera l'ens supramunicipal abolit el 1987 i finalment queda integrat per 36 municipis de la conurbació de Barcelona. Tots els grups polítics han coincidit que aquest nou ens ha de permetre simplificar les instàncies administratives i millorar la prestació de serveis als ciutadans. Un dels punts de més debat ha estat qui ha de presidir l'AMB. L'oposició defensa que sigui l'alcalde de Barcelona i els grups del Govern sostenen que això queda garantit, ja que es tindrà en compte la representativitat poblacional.