Política

Ja són 72 els ajuntaments que s’han considerat “moralment exclosos” de la constitució. Quin valor cal donar a aquest gest?
Quan nosaltres vam emprendre aquell acord el 5 de juliol intentàvem expressar la ràbia que portàvem dins davant una sentència injusta i que es carregava una decisió que havia pres el poble de Catalunya. Creiem que no ho podíem tolerar! Aleshores, quan el mateix dia Vilafranca del Penedès també s’hi va adherir, ja vam veure que la iniciativa podia agafar volada.

Encara pot créixer aquesta xifra?
Segur. No hi ha cap límit. Segurament, quan els ajuntaments tornin a convocar plens després del període de vacances, serà un degoteig d’adhesions. Nosaltres, però, no forcem res, ni generem expectatives.

Aleshores decideixen reunir-se.
Sí. Parlant amb altres ajuntaments que havien pres la mateixa decisió, tots de sensibilitats polítiques molt diverses – fins i tot hi ha consistoris del PSC, encara que la direcció del partit en un moment determinat va prohibir que els seus alcaldes i regidors donessin suport a qualsevol acord que portés les paraules “moralment exclosos”- vam creure que seria interessant fer una plataforma unitària.

Abans d’unes eleccions?
Som conscients que en un moment de precampanya electoral és molt difícil que els partits trobin una línia unitària, però, a diferència de les formacions polítiques, nosaltres des dels ajuntaments compartim en aquest tema un mateix discurs.

Per tant, quin és l’objectiu de la trobada d’aquest diumenge?
És intentar constituir-nos com a plataforma i no anar gaire més enllà. Primer volem deixar transcórrer la campanya electoral perquè cap dels representants dels ajuntaments que ens trobarem renunciarem a les nostres militàncies. Ara bé, just l’endemà mateix de constituir el nou Parlament pressionarem de forma unitària per aconseguir una resposta el màxim de positiva de la cambra catalana i esperem que acabi amb una proclama d’autodeterminació.

En definitiva vostès volen demostrar que la unitat és possible...
Sí. Volem demostrar que els municipalistes podem reivindicar de forma unitària allò que la gent espera i que va demanar més d’un milió de catalans el 10 de juliol.

Una lliçó del món municipalista!
No, nosaltres no intentem donar lliçons, però podria arribar a ser una demostració del que pot arribar a fer el món municipalista. De vegades ens consideren una administració de tercera i ara es demostrarà que estem al costat del poble. Un editorial de diari deia: “Més lluny de la Constitució, més a prop del poble”. Volem aquest esperit.

Aquest és un gest simbòlic, podria arribar a ser alguna cosa més?
Si no posem “moralment” ens complicaríem molt la vida. És molt diferent que un ajuntament faci una cosa o que cent ajuntaments facin el mateix. La “innocència” d’aquesta formula permet que sigui unitària, acceptada per tothom, però recordo que el 1931 unes eleccions municipals van fer caure la monarquia. No avancem esdeveniments, esperem que tot evolucioni al seu ritme.

Considera, com han demanat altres militants de CDC, que el seu partit s’hauria de decantar cap a posicions més independentistes?
Si fan un pas més no m’escandalitzaran. Però no volem interferir en les polítiques de cada partit, només volem que sàpiguen que els pressionarem. Si com apunten les enquestes CiU guanya i forma govern li demanarem que es posi les piles i tiri més endavant valorant cada pas que es faci.

Hi ha hagut alguna reacció per part de la Federació de Municipis o de l’Associació de Municipis respecte aquestes declaracions?
Ningú ens ha dit res. Si ens deixen fer deu voler dir que no els sembla tan malament. Es mostren més o menys simpàtics a la nostra decisió però no ens posen pals a les rodes. L’únic que es va manifestar obertament contrari a aquestes declaracions va ser el PSC.

No saben quin serà el seu full de ruta, però sí tenen clar que volen la independència. També consideren que ha d’arribar aquesta legislatura?
No crec que sigui ni el 2010, ni el 2014... No ho sabem. Jo sóc dels que tenen pressa per aconseguir la independència, però si posem el carro davant els bous no tirarem endavant. Personalment crec que hem de jugar amb polítiques possibilistes i arribar als objectius a través de la concòrdia. Tot el que sigui pactable s’ha de pactar. Si algú s’ha de posar nerviós que siguin ells.

Per tant, no s’atreveix a posar a una data a la independència.
L’escriptor Alexandre Deulofeu, autor de “La matemàtica de la història”, preveu que la independència de Catalunya serà entre el 2022 i el 2025. Aquest Nostredamus empordanès assegura que Catalunya serà “un estat independent associat a Espanya”. Això ho va escriure el 1970, el mateix any que va preveure que el 1990 cauria el bloc socialista i que entre el 2008 i el 2010 i hauria una gran crisi econòmica al món occidental. Per tant, sembla que alguna cosa encerta!

I s’acosta als pronòstics d’en Felip Puig qui assegura que la independència no arribarà fins com a mínim d’aquí a dues legislatures...
Potser ha llegit l’Alexandre Deulofeu! De fet, encara que ens haguem d’esperar deu anys, jo m’hi conformo. Potser d’aquí deu anys els espanyols han canviat.

Segur? D’aquí deu anys ens entendran millor o són incorregibles?
De moment el rei d’Espanya no convoca l’exèrcit perquè l’ajudi a mantenir la unitat i invoca l’apòstol Jaume. Per tant, alguna cosa canvia.