Opinió

He passat l’agost, en esperit, a l’illa d’Spetsai, enfront del Peloponès, on fa vuit dies el príncep cabaler Nicolau de Grècia i la seva promesa, Tatiana Blatnik, s’uniren en ortodox matrimoni.

M’acompanyaren les més fidels clientes de la meva Clínica de Rumors. Són habituals d’aquesta columna irònica: Cuca de Llobatera i Fina Espígol. Amigues més que clientes, m’engrescaren a assistir a aquell casori amb l’esperança de trobar un pretendent per al tron català suggerit pel notari López Tena en l’Avui del 14 de maig de 2010. El parer d’aquest prohom independentista és ben entenimentat: “El futur Estat català independent serà probablement una República, però cal no menystenir els avantatges que per a la seva creació i projecció ofereix la Monarquia.”

L’èquipage a trois format per Cuca, Fina i un servidor de vostès ens infiltràrem en aquelles nuviances gregues a la recerca d’una testa coronada que fes patxoca en el nostre país. Allí hi havia la flor i nata. Les festes de noces de la reialesa són una mena de mercat de Calaf on els “vistaires” d’esposalles aristocràtiques trien el gènere més escaient.

No hem trobat res de bo. És clar que som un trio exigent. Tota la setmana hem escorcollat en les arrels més pregones de les nissagues susceptibles de regnar a Catalunya. Cal filar prim. Calia veure, si més no, si descobríem alguna mena de lligam amb la nostra història talassocràtica mediterrània.

El lloc era adient. L’illa d’aquell casament és a prop de l’illa d’Egina, la darrera possessió catalana a Grècia, conquerida el 1380 per Lluís Frederic d’Aragó. El 1451 passà a mans dels venecians en morir sense fills l’hereu, Antoni de Caupena, gendre de Joan Frederic d’Aragó. Quaranta dos anys abans havia mort l’infant Martí el Jove, fill del rei Martí l’Humà. La Corona d’Aragó quedà òrfena.

No hi ha gota de continuïtat en el Gotha català. No ens fa el pes el candidat Otó d’Habsburg-Lorena, suggerit per Alfons Quintà en un article meu del mes passat.

Hem tornat a la Clínica de Rumors amb la cua entre les cames. Lassades de tant furgar en la tradició nostrada, Cuca i Fina volen relaxar-se. Una al chez long, l’altra a la chaise longue. Les convido a prendre alguna cosa per oblidar-se dels reis. Cuca, que és molt fina en matèria monàrquica, em demana un Bourbon sense alcohol.