Política

que sigui plenament democràtic i popular,sense lideratges autoritaris.Un moviment de la BONA GENT.No crec que ni Rcat ni SI serveixin per aquest objectiu.per aixó penso que cal començar e endegar aquest NOU projecte.

Sóc dels que crec que s'ha de començar a pensar pel 2014.Cal crear quelcom nou amplament transversal,amb representació de TOTS els sectors socials i que estiguin disposats a treballar a canvi de res pel Pais.

Si de debò estimeu a vostra mare així pare..si de debò estimeu la justicia així nostra existència..si de debò sou conseqüents amb la terra on poseu les rels de vostra descendència..això és, si estimeu Catalunya/ sou Catalunya teniu de fer paria car no ens podem permetre pas el luxe de perdre´n cap dels vots pro independència per qüestions de contabilitat electoral! PD:em sap molt de greu..verament no ho entenc atès que tracta d´una transició cap unes ´Constituients´! Nota: segur de ´divideix i impera´..no portarà a fi l´espanyolisme o el que és el mateix nostre misèria en tots els ordres?

1. Les linies paral.leles no conflueixen 2. Com diuen al pais vei, "divide y venceras"

Un dels dos, Carretero, Laporta, o tots dos són mals patritoes.

Jordi, doncs vota a Reagrupament i calla, pel be del que dius defensar. Cap problema. De veritat que no entenc què pot veure de bo un independentista en desprestigiar SCI o RCat i fomentar l'abstenció. Sincerament. Si creus que SCI ha estat creat per fomentar la discòrdia entre independentistes, no els hi facis el joc.

Fins fa dos mesos Laporta es sentia "moralment reagrupat", i Rcat feia por. A qui? sobretot a CiU i ERC. Solució? dividir l'independentisme, fenòmen en creixement i que esclatà en la manifestació del Passeig de Gràcia. I de repent, del no res, sorgeix una força amb un plantejament ideològic calcat al de Rcat, amb un expresident del Barça que potser necessita que algú li amaguii algun drap brut, un rebotat de CiU vanitós i amb un ego immens, i un altre d'ERC ( en aquest cas reincident, perquè tothom recordarà que quan Carretero creà un moviment crític dins ERC, aquest senyor immediatament en creà un altre que va dividir l'oposició a la direcció però que, casualment i de tant crític com era, es va quedar confortablement assegut al seu seient de diputat durant quatre anys, i del qual només s'aixecà quan va veure que anant de 15è a les llistes d'ERC no tenia cap possibilitat de ser reescollit). Em consta, a més, que no han fet cap esforç d'acostament a Rcat. Francament, això de SCI té tota la pinta de ser un invent d'en Madí i en Vendrell.

Plenament d'acord amb JoMateix. Els independentistes som com els flocs de neu: no n'hi ha dos d'iguals. Però no ens ha de preocupar tant si els altres 'flocs' son més o menys bonics, cadascú ha de fer la seva feina i la cosa ja cuallarà quan toqui. Rasgar-se les vestidures perque RCat i SCI no s'hagin posat d'acord per a la candidatura única, no porta enlloc. No dic que sigui millor així, però se que n'hi ha que no la votarien perque no li cau be en Carretero o en Laporta. Seria trist que SCI s'hagi format per diluir l'independentisme, però, francament, no ho crec, doncs tant Lopez Tena, com Uriel Beltran com Laporta han demostrat el seu compromís amb l'independentisme, i, sense cap dupte, tant els vots cap a RCat com cap a SCI es contabilitzaran com a independentistes. Els diputats que perdem per causa d'anar separats no ens tindrien que preocupar si realment aspirem (tard o d'hora) a tenir majoria absoluta, i promocionar l'abstenció com a resposta no ens farà cap be. És el que penso.

Nois, si que esteu tots tobets, babaus i endormiscats de la llarga vacança estiuenca... Em sembla patètic l' un i l' altre, R.Cat i S.C.x I. Els seus dos líders -un amb molt de carisme i dots de lideratge, l' altre amb el cap i les idees molt ben amoblades- són d' un personalisme i d' un orgull que fa fredat. Un, en Laporta és un grimpaire i immoral, que se li en refoten els mitjans, el mètode, les formes i les persones per tal d' aconseguir un objectiu; l' altre, es creu tan pur i posseïdor de la veritat que no es barreja ni pacta ni tant sols amb la seva ombra i va volent donar lliçons democràtiques urbi et orbe, quan no ho aplica ni a casa seva. Quina poca alçària de mires d' uns i altres, encimbellats en el seu ego, en la seva missèrrima paradeta, amb un càlcul electoral de vol gallinaci per què és evident que no faran res (o ben poc) per separat. Ara que l' independentisme tenia una estructura política de mínims, una bona colla de liders i personatges respectats (??) i coneguts del gran públic, un mercat potencial d' electors com mai no s' havia produit... Quina forma de malbaratar el descontent nacional, la sentència desfavorable del TC, els referèndums sobiranistes, les manifestacions massives, el descrèdit dels partits majoritaris, la duríssima crisi econòmica...!! Aquesta colla de cretins (per ineptes) d' en Laporta i Carretero i cia s' estan autoliquidant. Podien ser el contrapunt ( contrafort?) en l' arimètica parlamentària de la propera legislatura i una força política de govern que els permetés guanyar/ ampliarel seu crèdit social i polític i anar- se preparant pel futur..., i ja veieu on són, què fan, què diuen i què decideixen. Per això, ja tenim els mediocres i frikies d' ERC d' una banda, i els moderadets cagamandúrries de CiU que mai no trencaran la baralla per l' altra. Quin panorama tenim..!!!

Aquests set totils que s'han reunit no han entes res, es tracte de Catalunya, hi els catalans ja en tenen prou de totils com els que hi ha al Parlament.

Cornelanenc: Fins que no es demostri el contrari no crec en conspiracions. tant l'Uriel Bertran com el López- Tena, especialmente aquest últim, s'han mullat en els referèndums, han fet declaracions que no han agradat als seus partits i han presentat una proposta, una ILP al Parlament que fou rebutjada. Per mi són creibles. Posats a sospitar en Carretero ha dit per passiva i per activa que prefereix a CIU abans que d'altres partits a l'hora de pactar o votar-be la investidura. No per això és un botifle ni un submnarí de CIU, oi? No ens tirem pedres a sobre. És veritat que convé negociar sense condicions. Però també ho és que el fet de presentar-les demostra convicció en el que fas. Com que no vaig ser a la reunió, m'abstindré de posicionar-me sobre qui té la raó. El resultat és el que és. I això no es pot canviar. A veure si podem fer que en resulti quelcom de positiu de tot plegat, en lloc de començar amb les acusacions, recriminacions, plats pel cap, etc. Que no sumpleixi la màxima segons la qual per a que hi hagi divisió entre els independentistes només calen dos indepednentistes.

Catalunya pateix d'una misèria política enorme. No queda més que una opció digna: ABSTENCIÓ.

Son las 5.30 h. y la realidad no hay quién la cambie con quiméricas ilusiones. El axioma: "Los pueblos tienen la sociedad que se merecen" no tiene escepciones. Catalunya está infectada hasta la médula de la influencia de siglos de vasallaje. La noticia de esta noche lo confirma. El ser humano es un iluso compulsivo entre otras lindezas. Volveré al escepticismo más radical tras la última oportunidad que acabe allá por finales del Octubre del presente año. Si votara lo haría por REAGRUPAMENT, aunque el comentario de hacer una asamblea multitudinaria de todos los que desean la INDEPENDENCIA, que llevara al independentismo fuera de la urnas, quizás sea la única vía DIGNA.

Malgrat tot, m'agrada la idea del pacte de no agressió i de confluir encara que vagin per separat.

Abate, les dues vies poden ser vàlides. L'assamblea com a via paral·lela o Pla B. Estic d'acord amb tu en això de la realitat, per tant penso que ja s'ha perdut massa temps en aquest assumpte. Des de que Laporta va començar a posposar el seu compromís amb RCat ja es veia que la cosa no anava bé, i quan va presentar la seva plataforma al marge de Carretero ja va quedar prou clar que no es posarien d'acord. Tot el que ha passat d'ençà fins ara només és maquillatge per veure qui queda com el bo de la pel·li, de cara a nosaltres els votants no té més interès. La situació és la que és, cal assumir-la i veure què en surt de tot plegat a les el·leccions. Penso que és molt important anar a votar aquesta vegada, encara que sigui amb pinces al nas. Tot i que és difícil, no és impossible que les dues llistes sortin escollides. Però només que en sortís una seria prou important que hi hagués una formació al Parlament que incidís en el debat sobiranista des de dins i que posés el dit a la nafra de moltes qüestions, malgrat tots els defectes que tingués. També seria una oportunitat per anar madurant el procés, doncs el que és segur és que no treuran majoria per governar. Dit tot això, cal contemplar també un escenari post RCat i SOlidaritat. La situació podria desembocar en un fracàs d'ambdós. Seria un cop important però no srviria de res dedicar-se a llepar-se les ferides com tradiconalment ha fet Catalunya, sinó que seria el moment de plantejar les alternatives, sigui la que tu proposes o qualsevol altra. Hem de tenir clar tots plegats que estracta d'un procés dur i difícil, i que els entrebancs no han fet més que començar. Hem de prendre'ns aquestes entrebancs com proves de foc de les quals sortir-ne més forts i conscienciats. Hem d'aprendre a resistir (sempre ho hem fet amb més o menys fortuna) però, a més a més, a contraatacar, a fer propostes en positiu. Pot ser cert això de que cada poble té la societat i els polítics que mereix, però llavors el que ens toca a tots plegats és lluitar per a que el poble canviï, ja sigui al barri, a la feina, a les associacions. Sigui on sigui. De fet un procés com aquest té molt més sentit que s'organitzi des de baix que no des de dalt. Salut i INDEPENDÈNCIA companys!

Solidaritat posa condicions prèvies per fer una única coalició; RCAT no en posa cap. Qui creu en la unitat i qui no? Madí (CiU) i Vemdrell (ERC), respongueu, vosaltres que esteu tan contents! Qui prodest? ( Qui en treu profit?)

Voldria fegir que a RCAT hi ha gent olt vàlid i rigurosa. Són perfils de persones que no se sumaran a cap batalla mediàtica o de de galls per encapçalar un projecte, però que podrien ser el dia de demà els líders naturals de recanvi en el cas que fes falta. Despertaferro: Pel que pugui passar, no siguem massa ingenus, aquestes declracions són protocolaries. És el que diu tothom, especialment en època pre-electoral. No vull dir que acabin a bastonades necessàriment, però cal estar preparats per qualsevol cosa. la política, malhauradament,és com és.